Metodologia

El procés de verificació de continguts requereix un mètode, eines, però també sentit comú i molta prudència. A continuació us expliquem les tèquines que fa servir l’equip de l’AFP.

Arribar a la font 

Ja es tracti d’una foto, d’una declaració atribuïda a un polític o a un gràfic, la primera etapa de verificació consisteix, en general, en arribar a la font.

En el que respecta a les imatges, el procés requereix d’una “recerca inversa”, ja que en molts casos la desinformació es basa en imatges tretes fora del seu context original. El concepte bàsic consisteix en consultar un motor de recerca per saber si ja reconeix la imatge.

Existeixen dues possibilitats:

*Sobre el navegador Google Chrome, es pot clicar el botó dret sobre una fotografia (o un gràfic) i després seleccionar “Search Google for Image”: el motor buscarà si en la seva memòria existeixen imatges idèntiques o similars, cosa que pot permetre arribar a la data i al lloc on va ser enregistrada.

*A la majoria de motors de recerca -Google Imatges, TinEye, Bing, Baidu o Yandex (un motor de recerca rus molt eficaç a l’hora de fer recerques inverses)- també es pot carregar una imatge amb la finalitat d’investigar si ja havia estat anteriorment publicada.

Per als vídeos, es sol fer servir l’extensió InVid/We Verify, codesenvolupada per l’AFP. Aquesta extensió permet a la pestanya “Keyframes” retallar un vídeo en una sèrie de captures de pantalla. A partir d’elles és possible fer una recerca inversa simultània en diversos motors de recerca.

La recerca inversa no sempre ofereix resultats, o perquè la imatge mai no es va publicar a internet o perquè no ha estat indexada. En aquests casos és usual recórrer a indicis visuals (cartelleria urbana, construccions, vegetació, matrícules de vehicles) per a localitzar el lloc on va ser enregistrada la seqüència.

En el marc de la investigació d’un vídeo d’una inundació que havia tingut lloc a Bogotà, gràcies a Google Maps es va poder confirmar que la seqüència va ser enregistrada a Barranquilla (també Colòmbia).

Una altra pràctica de desinformació és que les persones inverteixen (con si es tractés d’un mirall) una foto o un vídeo, cosa que pot arribar a confondre a un motor de recerca. Un exemple d’aquest tipus de manipulació pot veure’s en aquest enllaç.

En aquests casos, InVid/We Verify també pot ser útil ja que permet invertir la imatge abans de llençar la recerca. A l’icona “--> Insertar la imagen--> "Más filtros" --> "Voltear" --> "Aplicar".

Quan un article o una afirmació semblen sospitosos, el primer que s’ha d’observar és la coherència de les imatges que es presenten com a prova: data de publicació, com vesteixen les persones, la vegetació d’acord a la temporada de l’any, etc.

Els muntatges són a vegades evidents, però en altres casos és difícil detectar-los d’un cop d’ull. Davant imatges sospitoses, s’intenten obtenir els arxius originals per analitzar les seves metadades i determinar si va haver-hi alguna alteració.

Cercar l’origen d’una declaració no sempre és senzill, però hi ha alguns recursos que poden ser útils.

Moltes vegades, declaracions que s’adjudiquen a personalitats són preses de llocs satírics. Amb un senzill copiar i enganxar a un motor de recerca es pot trobar la mateixa declaració en segons.

Si alguna declaració és atribuïda a una persona, s’intenta trobar una font confiable (registre d’àudio o vídeo, un fragment d’una sessió parlamentària), es recorre a algun compte a les xarxes o web oficial de la persona. En cas de no trobar registres, se la pot consultar directament.

En cas que parlem d’una xifra, busquem l’estudi del qual va ser extreta. Inclús es pot consultar la metodologia emprada.

Comparar informacions

Quan una imatge o una informació ens sembla estranya -especialment quan no menciona fonts-, una de les primeres coses que fem és consultar els comentaris dels usuaris. Alguns qüestionen la veracitat del contingut o fins i tot identifiquen el seu origen correcte.

 

Si una persona o organització és qüestionada, la consultem per tenir la seva versió dels fets.

Si una publicació es basa en una foto o un vídeo, també es poden buscar altres imatges que hagin retratat la mateixa escena des d’un angle diferent per comparar-les. L’agost de 2019 va circular un vídeo que suposadament mostrava uns veneçolans “envaint part” de la ciutat colombiana de Cúcuta. Tanmateix, al juliol el Ministeri del Poder Popular per a Relacions Interiors, Justícia i Pau veneçolà va publicar a Twitter un vídeo similar d’una operació duta a terme a Altagracia de Orituco, estat de Guàrico.

Accedir a bones fonts 

Regularment ens enfrontem a temes que ens són aliens, motiu pel qual acostumem a consultar a altres periodistes de l’AFP amb més coneixement (com pot ser en medicina, economia, migracions, esports, etc.) o amb competència geogràfica o idiomàtica. També ens recolzem en la nostra xarxa de verificadors -a Amèrica Llatina, Asia, Àfrica o Europa-, que poden conèixer de primera mà temes que ens resulten llunyans.

Si una publicació sospitosa es basa en una imatge, tractem sempre de contactar el seu autor. Moltes vegades passa que els usuaris s’apropien de les imatges per “fer-la dir coses” que en realitat no mostra.

Internet, però no solament 

Per a algunes verificacions, internet i el telèfon no són suficients i s’ha de tornar a la base del periodisme: estar presents al lloc dels fets.

El juny del 2019, per a confirmar que una foto mostrava un vagó dels trens que viatgen de Buenos Aires a Còrdoba, Argentina, els nostres periodistes van fer un recorregut pel ferrocarril. En un altre cas, un periodista de AFP Factual va anar a un barri de Montevideo per confirmar que la intersecció que apareix a una foto no es correspon amb la ciutat uruguayana de Durazno.

Com a mínim tres editors llegeixen cada contingut abans de ser publicat al blog.

Eines per arxivar com WaybackMachine o Perma CC es fan servir per guardar el rastre de publicacions o llocs que són susceptibles de ser eliminats, així com per evitar portar més tràfic a les desinformacions.

En cas que un article hagi de ser corregit, es menciona l’esmena al final del mateix, i a una pàgina del blog dedicada a això. Si l’error és important, eliminem la publicació i deixem una explicació en el seu lloc.

Per aclaracions o actualitzacions, utilitzem la menció “EDIT” al peu de l’article.

Claim Review

Els articles al blog d’AFP Comprovem fan servir l’eina Claim Review, que utilitza l’afirmació verificada, l’origen de l’afirmació i la conclusió de la investigació.

Això permet als motors de recerca com Google o Bing presentar aquests articles als internautes que fan recerques de temes específics.

Programa amb Facebook

Facebook va firmar un contracte remunerat amb l’AFP per fer servir les seves verificacions a la seva pàgina de notícies. Cap al final de 2019, el contracte amb l’AFP es troba en vigor a una trentena de països.

 

Per a aquests països, Facebook posa a disposició de l’AFP una base de dades d’articles, fotos i vídeos actualitzada permanentment. Aquesta es composa de contingut assenyalat com a dubtós per part dels internautes.

 

L’AFP decideix lliurement quin contingut es verifica. Si l’AFP (o un altre mitjà amb contracte amb Facebook) califica un contingut com a fals, Facebook executa les següents accions:

1 - disminueix la circulació a la pàgina de notícies i als camps de recerca.

2 - notifica els usuaris que van compartir la desinformació quan es disposen a fer-ho i els ofereix la informació proporcionada per l’AFP.

3 - si una pàgina publica de forma repetitiva continguts considerats falsos, la pàgina pot ser penalitzada afectant la seva visibilitat.

En cap cas aquests continguts són eliminats de Facebook.