Com treballem
La investigació d’informació viral i nociva
Els fact-checkers de l’AFP investiguen afirmacions sospitoses que són virals, tenen un impacte en la societat i són potencialment nocives pel públic. Les afirmacions que verifiquem poden aparèixer en diversos formats, com a les xarxes socials, blogs, llocs web, aplicacions de missatgeria i altres fòrums de l’esfera pública.
Decidim quines afirmacions es verifiquen en funció del seu interès públic i de la nostra capacitat per reunir proves suficients per refutar l’asseveració o asseveracions que estan circulant. Els equips de fact-checking de l’AFP analitzen fets, no opinions ni creences. Si no estem en posició de proporcionar proves suficients i contrastades, no publicarem la verificació.
Parem especial atenció a la desinformació que pot posar en perill la salut o la vida de les persones, perjudicar processos democràtics o afavorir el discurs d’odi i el racisme.
Apliquem el mateix enfocament d’investigació i pràctiques editorials independentment de la font de l’afirmació verificada, i no ens centrem en cap partit, candidat o lloc web en particular. No obstant això, pot ocórrer que publiquem més verificacions relatives a fonts que desinformen amb freqüència sobre assumptes potencialment nocius. Pots llegir més sobre les pràctiques editorials que sustenten el compromís de l’AFP amb la imparcialitat i la independència aquí.
Fonts obertes
Les nostres verificacions es basen en fonts primàries i en el material no partidista recopilat pels nostres periodistes de fact-check, així com en els arxius de l’AFP i en la col·laboració amb altres reporters de l’Agència sobre el terreny. També parlem amb experts, als quals citem a les verificacions, identificant per a qui treballen, quina és la seva àrea d’especialització i els possibles conflictes d’interès que puguin tenir. Necessitem comptar amb, com a mínim, dues fonts d’informació independent per verificar la principal afirmació d’una peça.
En els nostres articles mostrem de forma transparent els passos que hem fet en el procés de verificació i, per això, incloem enllaços, captures de pantalla, fotografies; inserim documents i arxivem les proves que utilitzem per arribar a la conclusió. Amb això, busquem que els lectors entenguin com s’ha dut a terme la investigació amb l’objectiu que ells mateixos siguin capaços de seguir els mateixos passos.
En general, l’AFP no fa servir fonts anònimes a les seves verificacions. Pot haver-hi excepcions a la norma, per exemple en casos en els quals la seguretat d’una font es vegi compromesa i la informació que hagi proporcionat sigui necessària per a la verificació, i que aquesta també sigui corroborada amb fonts obertes.
Si un dels elements de la investigació és cert, l’assenyalem a la nostra verificació i proporcionem les proves que tenim d’això.
Eines i enfocaments
Fem servir eines bàsiques del periodisme tradicional, una sèrie de tècniques, sentit comú i molta precaució.
Per exemple, si creiem que una imatge ha sigut manipulada o presentada fora de context, busquem la fotografia original i intentem parlar amb el fotògraf o el subjecte de la mateixa per descobrir més sobre el context en el qual es va realitzar. Si estem analitzant una afirmació que proporciona dades per recolzar un argument, busquem la font original i parlem amb experts per a conèixer la seva opinió sobre les estadístiques presentades a l’afirmació.
Utilitzem eines per arxivar com Wayback Machine i Perma.cc per evitar conduir tràfic a la informació falsa i per mantenir un registre de les nostres proves en el cas que aquestes desapareguin o siguin modificades més endavant.
Aquests són alguns dels mètodes que utilitzem a les verificacions:
Cerca d’imatges
Una part important de la informació falsa consisteix a compartir imatges antigues o fora de context.
Per esbrinar d’on procedeixen, acostumem a començar amb una cerca inversa d’imatges, en un o diversos motors de cerca, la qual cosa ens permet saber si la fotografia ja havia sigut publicada abans.
Quan fem clic dret sobre una fotografia al navegador Google Chrome, apareix l’opció “Cercar imatge a Google”. Si la seleccionem, el motor de cerca rastreja a la seva base de dades per corroborar si existeixen imatges similars indexades.
Sovint utilitzem, i recomanem, la nostra extensió InVID/WeVerify, que, amb un simple clic dret, ofereix l’opció de cercar en diversos motors alhora: Google, Bing, Yandex, TinEye i Baidu. Per fer-ho, cal instal·lar l’extensió prèviament.
La cerca inversa no sempre ofereix resultats, ja sigui perquè la imatge mai no va ser publicada a internet amb anterioritat o perquè encara no ha sigut indexada. En algunes ocasions, la cerca inversa pot veure’s obstaculitzada perquè la fotografia que estem buscant havia sigut invertida, com si es veiés en un mirall, com va ocórrer en aquesta història sobre el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador.
Per això, també ens fixem en les pistes visuals que trobem en una fotografia (cartells de botigues, senyals de trànsit, arquitectura, vegetació, matrícules de vehicles…) per identificar quin lloc retrata.
Per exemple, com mostrem a sota, en aquesta verificació confirmem la localització d’un vídeo filmat a Madrid comparant detalls de l’escenari del lloc vist en un fragment del vídeo (esq.) amb la visualització que ens proporciona Google Maps Street View.
Sovint, les imatges i els vídeos no són suficients per refutar una afirmació. També hem de comprovar la coherència d’una imatge amb informació com la data de publicació o detalls com les condicions meteorològiques.
A l’hora d’analitzar imatges sospitoses, sempre intentem aconseguir l’arxiu original i determinar si ha sigut modificat.
Investigació de vídeos
Per analitzar vídeos, també utilitzem l’extensió InVID/WeVerify, desenvolupada per l’AFP. Aquesta eina ens permet separar un vídeo en fotogrames i realitzar diverses cerques inverses d’aquests.
També pot ser de gran ajuda quan sospitem que una imatge ha sigut invertida en mode mirall, perquè l’extensió permet donar-li novament la volta.
Verificació de declaracions i dades
Copiar i enganxar un fragment de text en un motor de cerca pot ser útil per descobrir si ha circulat anteriorment a internet.
Quan se li atribueixen declaracions a una persona, busquem l’origen de les cites en fonts confiables (una gravació d’àudio o vídeo, o una transcripció oficial, per exemple) i cerquem en els comptes d’aquesta persona a xarxes socials per confirmar si va fer tal declaració. També podem contactar a la persona afectada amb l’objectiu que ratifiqui la seva autoria.
Quan abordem dades, busquem l’estudi del qual procedeixen i la metodologia emprada, a més de parlar amb experts, siguin autors de l’estudi originals o experts amb experiència en aquest camp, amb el propòsit de verificar si les dades van ser presentades d’una manera equivocada a l’afirmació que estem investigant.
De vegades, acudim als periodistes de l’AFP que tenen domini d’un tema, regió o idioma particulars. També treballem de forma estreta amb la xarxa global de verificadors de la informació de l’AFP per verificar aspectes d’afirmacions relacionades amb altres regions.
Informació contrastada
Quan una afirmació que circula a les xarxes socials sembla enganyosa - especialment si no s’esmenta la font- un dels nostres primers reflexos és mirar els comentaris a la publicació. Alguns poden proporcionar informació que contradigui o plantegi dubtes sobre la veracitat de la publicació.
Quan es menciona a una persona o organització, contactem amb ells per conèixer la seva versió dels esdeveniments. Si s’hi escau i és possible, contactem amb la font de l’asseveració que estem investigant per conèixer més detalls.
Si una publicació dubtosa es basa en una fotografia o un vídeo, busquem altres imatges del mateix esdeveniment per a comparar-les. També intentem contactar amb l’autor de la imatge per obtenir més informació.
No només internet
En algunes verificacions, internet i el telèfon no són suficients. De vegades -com ocorre amb el periodisme- és necessari estar sobre el terreny. Quan alguna cosa pot ser verificada en persona, enviem als nostres periodistes a investigar personalment. També treballem de forma estreta amb periodistes que cobreixen notícies arreu del món.
Per exemple, quan les autoritats russes van assegurar l’abril del 2022 que el vídeo que mostrava més d’una desena de cossos en un carrer de Butxa, a Ucraïna, era un muntatge, els periodistes de l’AFP que havien documentat l’escena van confirmar per l’equip de fact-check que els cossos no es movien -al contrari del que asseguraven les afirmacions falses- i que tenien signes de romandre morts diversos dies.
Edició i qualificació
Durant el procés de verificació, els nostres periodistes cooperen amb els editors regionals. Els editors dialoguen amb ells sobre les afirmacions i fact-checks proposats, avaluen i expliquen quines proves seran necessàries i editen l’article abans de la seva publicació.
Els fact-checks publicats en els blogs de l’AFP duen una qualificació que indica als lectors la conclusió de cada investigació. La qualificació pot aparèixer a la imatge que encapçala l’article, com es mostra a continuació, o pot sortir detallada a la introducció del fact-check.
Els termes que utilitzem són:
- Fals – Diem que una peça és falsa quan diverses fonts confiables la refuten.
- Verdader – Diem que una peça és vertadera quan diverses fonts confiables confirmen que la informació és autèntica.
- Enganyós – Diem que una peça és enganyosa quan inclou informació genuïna (text, foto o vídeo) tret de context o en un context fals.
- Foto manipulada – Quan una foto ha sigut manipulada amb la finalitat d’enganyar.
- Vídeo manipulat – Quan un vídeo ha sigut manipulat per a enganyar.
- Sense context – Quan una afirmació té part de veritat, però pot resultar enganyosa si no s’aporta més informació.
- Humor – Quan una afirmació és falsa i potencialment pot enganyar a algú, tot i que originalment no fos la seva intenció (per exemple, humor o paròdia).
- Deepfake – Quan una gravació d’àudio o vídeo ha sigut manipulada utilitzant intel·ligència artificial per crear una peça falsa que sembli real.
Al Manual d’Estil d’Investigación Digital de l’AFP poden trobar-se més detalls sobre el procés de fact-checking i els principis editorials.
Associacions amb altres plataformes
Programa de Meta
Al formar part del programa de Meta Third Party Fact-checking, tenim en compte les publicacions identificades a Facebook i Instagram entre el material que investiguem, i els nostres fact-checks apareixen en les publicacions que qualifiquem de falses, parcialment falses o fora de context.
Els nostres equips de fact-checking al Brasil, Mèxic, els Estats Units (en castellà), l’Índia, Alemanya i França operen tiplines de WhatsApp a través de les quals el públic pot proposar temes amb la finalitat que siguin investigats.
Eina Claim Review
L’AFP utilitza una eina anomenada Claim Review pels seus articles de fact checking. Això permet que motors de cerca com Google i Bing mostrin fàcilment fact checks entre els resultats de les cerques d’afirmacions específiques.
Pot llegir més detalls sobre les nostres col·laboracions i finançament aquí.