El sacrifici d’animals està permès a la legislació vigent, però s’ha de realitzar als escorxadors

“M’omple de ràbia que aquesta barbaritat és dugui a terme a casa meva”, indica una usuària a Twitter amb la fotografia de la matança dels xais. D’altres critiquen a ERC per “permetre” aquesta “barbaritat”. 

El mateix missatge amb la imatge de la decapitació circula a Facebook (1, 2) i a Twitter des de la celebració d’una de les principals festivitats del calendari islàmic com és la festa del Sacrifici que enguany es va celebrar el 20 de juliol.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Twitter, realitzada el 22 de juliol del 2021

La imatge no és actual

Una primera cerca inversa a Google de la imatge viral condueix a un lloc web en francès del 2013, en el qual es parla de la festivitat musulmana a la localitat de Belfort. Una altra cerca en el motor TinEye mostra un resultat, encara més antic, d’una entrada en grec del 2010 sobre la celebració de la Pasqua. 

A més, cap dels protagonistes que apareixen a la imatge duu mascareta, ni tampoc es respecta la distància interpersonal per evitar un augment de contagis per la pandèmia.   

El sacrifici animal és legal?

Com assenyala la descripció i la normativa sanitària del 2019 de la festa del Sacrifici a Catalunya, “les pràctiques tradicionals de sacrifici, rituals o no, amb l’objectiu d’obtenir carn tant per al comerç local com per al consum propi, han de respectar diferents aspectes normatius, que van més enllà de les consideracions de salut pública”. 

Aquesta matança “té requisits de sanitat animal (estat de salut correcte de l’animal viu), de benestar animal (transport, allotjament, maneig i conducció, subjecció i atordiment, si escau, correctes) i de subproductes (correcta eliminació dels teixits resultants del sacrifici)”. 

La normativa sobre el benestar animal durant el sacrifici estableix indicacions relatives a la matança per evitar que els animals pateixin cap mena de dolor, angoixa o patiment evitable. A més, determina els mètodes generals i específics que ha de seguir aquest procés, com per exemple l’atordiment. També garanteix que els operaris disposin d’un certificat de competències en aquest àmbit i determina la figura de l’encarregat de benestar animal, que pot sancionar si no es compleix la legislació recollida al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).

La guia sobre la festivitat especifica que “només als escorxadors (establiments alimentaris registrats i autoritzats), l’autoritat competent pot verificar que els operadors compleixin amb els requisits normatius i proveeixin carn segura i apta per al consum humà”.

Fonts de la Generalitat asseguren en declaracions a AFP Comprovem que durant la festivitat del sacrifici des de les institucions també es promou la compra de carn segura en establiments regulats com les carnisseries. A més, alerten que “la carn pot ser vehicle de malalties si no es produeix en condicions sanitàries”. 

Restriccions per la covid-19

La jornada festiva s’acostuma a estructurar en tres parts: l’oració (amb una pregària ritual poc després de la sortida del sol), el sacrifici (normalment el cap de família realitza un sacrifici, tot i que, últimament, cada cop més famílies musulmanes ja encarreguen aquesta tasca al seu carnisser) i la celebració familiar (una vegada sacrificat l’animal, es fa un gran àpat).

Catalunya va ser la primera comunitat a Espanya que es va obrir a regularitzar aquest ritu l’any 2019.

Al marge de les directrius sobre els sacrificis, pel que fa a la celebració de les pregàries comunitàries també han hagut de seguir les mesures vigents en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic. Aquestes estipulen que per a dur a terme actes de culte amb un màxim de 1.000 persones s’ha de limitar l’assistència al 70% de l’aforament amb una bona ventilació i qualitat de l’aire. 

Per a les celebracions de fins a 3.000 persones, s’han de desenvolupar les activitats de manera estàtica a l’aire lliure o en espais tancats sempre garantint el control d’aglomeracions i les condicions de ventilació.

A més, les trobades familiars també estan limitades en l’àmbit públic i privat. Les reunions de més de deu persones no estan permeses, llevat que es tracti de convivents. 

Origen de la festivitat musulmana

L’Aïdu l-adhà o festa del sacrifici commemora l’episodi de l’Alcorà en què en un somni, Déu va ordenar a Ibrahim que sacrifiqués el seu fill Ismaïl per tal de demostrar-li la seva fidelitat. Quan Ibrahim estava a punt d’executar l’ordre, Déu el va aturar i va fer que substituís Ismaïl per un xai com l’objecte d’ofrena. 

Suposadament, aquest sacrifici va tenir lloc a la vall de Mina, prop de la ciutat de la Meca, a l’Aràbia Saudita. Més endavant, l’any 624, Muhammad, en el transcurs d’un pelegrinatge a aquesta ciutat, va reproduir aquest sacrifici. Des d’aleshores s’ha establert com un ritual per al conjunt de la comunitat musulmana per compartir el millor d’ells mateixos amb la família, els amics, els veïns i amb aquells que es troben en situació de necessitat.