El virus B o “del mico” que va aparèixer a la Xina no és “nou” i és inusual la infecció humana
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 10 de agost de 2021 a les 16:49
- 5 minuts de lectura
- Per AFP Brasil, AFP Mèxic, AFP Espanya
- Traducció i adaptació: Adrià LABORDA
Copyright © AFP 2017-2024. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“Un nou virus comença a matar a les persones” titula l’article d’un lloc web que enllacen les publicacions compartides a Facebook (1, 2). Versions similars circulen en castellà (1, 2, 3) i en portuguès (1, 2).
La peça que s’enllaça a xarxes informa de la mort d’un home a la Xina després de “contraure una rara malaltia infecciosa dels primats coneguda com el virus del mico B”. El text assenyala que la defunció del veterinari després d’experimentar “nàusees, vòmits i febre”.
L’afirmació sobre el “nou” virus i la seva aparició recent a la Xina és enganyosa. Tot i que és el primer cas d’infecció pel virus B en el país asiàtic, aquest agent infecciós va ser descobert i aïllat per primera vegada l’any 1932, i ja ha provocat morts i infeccions a Amèrica del Nord, segons un article publicat per CCDC Weekly, el setmanari dels Centres pel Control i Prevenció de Malalties de la Xina (CCDC).
El cas de 2021 a la Xina va ser el d’un veterinari de 53 anys, d’un institut especialitzat en la criança de primats no humans en un centre d’investigació experimental de Pequín, assenyala la revista dels CCDC.
El veterinari va dissecar dos micos el 4 i 6 de març passats, va presentar nàusees i vòmits, i febre amb símptomes neurològics un mes després. Finalment, va morir el 27 de maig.
Conegut com el “virus del mico B”, o “herpes B”, el patogen pot provocat greus danys cerebrals. Tot i que aquests casos són estranys, la taxa de mortalitat per una infecció per virus B varia entre el 70% i el 80%, segons el document publicat pels CCDC.
El nom científic del virus, registrar en el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV), és “Macacine alphaherpesvirus 1” i es troba principalment en el gènere Macaca de micos, part de la família Cercopithecidae.
Segons els CDC dels Estats Units, la infecció en humans generalment ocorre quan un mico infectat mossega o esgarrapa algú, o quan aquest entra en contacte amb els ulls, el nas o la boca de l’animal.
Només s’ha registrat un cas de transmissió entre humans, indiquen els CDC dels Estats Units.
Els primers símptomes del contagi inclouen febre i calfreds, dolor muscular, fatiga i mal de cap. Les nàusees i els vòmits, el dolor abdominal i la dificultat per a respirar també poden ser signes d’infecció. A mesura que avança la malaltia, el sistema nerviós pot veure’s afectat i poden aparèixer danys cerebrals.
Casos anteriors
Els CDC dels Estats Units assenyalen que, des que es va identificar el virus B l’any 1932, s’han registrat 50 casos d’infeccions en humans, 21 dels quals van acabar morint. Per això, la malaltia és considerada “estranya” en persones.
El grup de risc està format sobretot per veterinaris i investigadors de laboratori que poden quedar exposats a micos del gènere Macaca, de la família Cercopithecidae.
Segons un article publicat l’any 2003 per dos investigadors de la Universitat de Califòrnia, el primer cas documentat de la malaltia causada pel virus B va ser l’any 1932, quan un pacient identificat com a Dr. WB, de 29 anys, va ser mossegat a la mà per un mico Rhesus. Tres dies després, el metge va començar a notar símptomes a la mà que li havia mossegat, com envermelliment, inflor i dolor. Sis dies després va ingressar a l’Hospital Bellevue, a Nova York, on va morir.
El 1989, es van notificar uns altres dos casos d’infecció pel virus B, a Michigan, Estats Units. El desembre de 1997 es va registrar una altra mort al mateix país pel virus d’una dona de 22 anys que va morir després que el material biològic (possiblement fecal) d’un mico Rhesus entrés en contacte amb els seus ulls.
Segons Alcides Pissinatti, veterinari i actual director del Centre de Primatologia de l’Institut Estatal del Medi Ambient (INEA) a Rio de Janeiro, el virus B només existeix en micos de l’Àfrica i del sud-est asiàtic.
“A l’Àfrica, els més susceptibles [al virus de l’herpes B] són els babuïns i els ximpanzés. I a l’Àsia, tenen els simis del gènere Macaca (...) És un virus típic dels animals que es mantenen en centre d’investigació i en animals del zoològic”, va dir el veterinari a l’AFP.
“Als Estats Units, hi ha molts casos reportat, perquè hi treballen molt [amb primats]. A les dècades de 1950 i 1960, van importar molts micos Rhesus de l’Índia i Pakistan a programes de producció de vacunes i medicaments als Estats Units. (...) I, a la Xina, també està el mico Rhesus a la fauna nativa i també importen molts animals per a la investigació que hi duen a terme”, va afegir Pissinatti.
Propera pandèmia?
Pel veterinari, la comparació que algunes publicacions a les xarxes entre el virus B i el SARS-CoV-2, causant de la covid-19, també és incorrecta, ja que el virus de l’herpes B no tindria potencial per a provocar una nova pandèmia.
“De cap manera. No té aquesta habilitat. No tots els virus tenen alta capacitat de dispersió. En el cas del virus B, és necessari el contacte directe [amb primats infectats], cosa que dificulta la transmissió”, va afirmar.
Les publicacions en català i castellà que circulen a les xarxes socials sobre el virus B es donen en el context de la pandèmia de la covid-19, una situació que té el seu origen a la ciutat xinesa de Wuhan a finals del 2019, segons l’OMS.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres
