La majoria de consells per combatre el coronavirus d’una llista que circula a les xarxes no té base científica

Copyright © AFP 2017-2020. Tots els drets reservats.

Un missatge en el qual es presenta una sèrie de recomanacions per combatre el nou coronavirus s’ha compartit centenars de milers de vegades a les xarxes socials des del passat febrer. L’AFP va entrevistar especialistes i va comparar la llista amb les recomanacions de les autoritats sanitàries. En realitat, gran part de les afirmacions que conté el missatge és falsa o no té fonaments científics.

Quins són els símptomes del nou coronavirus? Com es transmet? Com es preveu aquest virus? Quines són les dades importants? Els missatges compartits massivament es presenten amb suposades respostes a aquestes preguntes, precedits sovint de la frase: “Molt bona informació sobra el cornavirus (sic.).

Captura de pantalla d’una de les publicacions virals a Facebook, feta el 12 de març de 2020

Les publicacions (1, 2 i 3) circulen des del 10 de març i han estat compartides gairebé més de 3.600 vegades a Facebook. Tanmateix, en castellà (1, 2, 3 i 4), són presents a la xarxa des d’almenys el 26 de febrer, data des de la qual s’ha compartit el missatge al voltant de 300.000 vegades. La llista també s’ha publicat a Twitter, Instagram (1 i 2) i va arribar al compte de WhatsApp d’AFP Factual pel seu anàlisi.

La informació va circular també àmpliament en francès. Mentrestant, en anglès, una versió lleugerament diferent, que menciona 14 consells de “l’oncle d’un amic” que treballa a “l'Hospital de Shenzhen”, va circular al Canadà, als Estats Units i al Regne Unit.

La majoria d’aquests consells es basen en afirmacions falses o sense fonament. A continuació, un detall de la investigació: 

La infecció de Coronavirus no provoca refredat amb moqueig de nas o tos amb constipat, sinó tos seca i aspra, això és el més simple de distingir. (sic.)”

Fals. El nou coronavirus “pot causar congestió i secreció nasal i esput” perquè “els símptomes són primer similars als d’un refredat clàssic”, va dir a l’AFP el professor Brandon Brown, epidemiòleg de l’Universitat de Califòrnia. El ministeri de Salut de Colòmbia també indica que hi poden haver secrecions nasals.

“El virus no resisteix la calor i mor si està exposat a temperatures majors a 26-27 graus (sic.)”

Fals. “No sabem, en l’actualitat, si el clima o les temperatures tenen un impacte en la difusió del COVID-19”, detallen els Centres per al Control i Prevenció d’Enfermetats (CDC) dels Estats Units a la seva pàgina d’internet, on hi ha contingut sobre preguntes i respostes freqüents sobre el coronavirus. També és impossible afirmar que la calor literalment “mati” un virus, com va explicar a AFP Factual en un article anterior.

“S'ha de consumir abundantment durant el dia begudes calentes com infusions, brous o simplement aigua calenta, aquests líquids calents neutralitzen el virus i són fàcils de ingerir (sic.)”

Fals. L’aigua calenta o la freqüència en el consum d’aigua no tenen cap efecte sobre aquest virus, segons van explicar a l’AFP Factual a verificacions recents.

“El coronavirus té una mida gran (diàmetre de 400-500 nanòmetres) per la qual cosa qualsevol màscara pot detenir-lo, no cal en la vida diària l'ús de màscares especials. (sic.)”

Fals. Les autoritats sanitàries franceses recomanen l’ús de dues màscares específiques: el personal de salut “en contacte proper” amb els pacients ha de fer servir “una màscara del filtre tipus FFP2”. Les persones malaltes i les persones en contacte amb pacients de "risc moderat / alt” han de fer servir màscares anti-esquitx “quirúrgiques”.

L’ús d’aquestes màscares mèdiques per part de la població no malalta “no és necessari”, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS).

D’altra banda, el diàmetre de la partícula del nou coronavirus varía entre 60 nm i 140 nm, segons un informe publicat el febrer de 2020 per investigadors xinesos al “The New England Journal of Medicine”.

“Si una persona infectada esternuda davant nostre; tres metres de distància faran caure el virus a terra i impedirà que ens caigui a sobre. (sic.)”

Enganyós. La recomanació de la OMS és mantenir almenys 1 metre de distància entre les persones, particularment les qui tossin, esternudin i tinguin febre.

“Quan algú amb una enfermetat respiratòria, com la infecció pel nCoV-2019, tus o esternuda, projecta petites gotícules que contenen el virus. Si està massa a prop, pot inhalar el virus”, diu l’organisme.

Pel seu costat, el Departament de Salut de la Generalitat recomana evitar “el contacte proper (almenys una distància de dos metres) amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions”, així com no compartir “pertinences personals”.

“Quan el virus es troba sobre superfícies metàl·liques sobreviu prop de 12 hores, per tant quan es toquen superfícies metàl·liques com, portes, electrodomèstics, passamans de transport etc., s'han de rentar bé les mans i desinfectar-les amb gel alcohòlic (sic.)”

Sense fonament. Les recomanacions consultades per l’AFP no mencionen duracions tan precises en la “vida” d’aquest virus. L’afirmació no es sosté ni en la OMS, els CDC o les autoritats sanitàries de França, Mèxic, Xile i Colòmbia.

“No està clar quant de temps sobreviu el virus responsable de COVID-19 a les superfícies, però sembla comportar-se com altres coronavirus. Els estudis [i la informació preliminar sobre COVID-19, ndlr] tendeixen a mostrar que els coronavirus poden tenir resistència a les superfícies durant unes hores o alguns dies”, explica la OMS.

Un estudi publicat per investigadors alemanys al “Journal of Hospital Infection” el març del 2020 analitza la resistència d’altres coronavirus, com els que van causar les epidèmies de SARS o MERS, similars a Sars-Cov2, el virus actual. Els seus resultats (veure taula) són significativament diferents de les afirmacions dels missatges virals.

Captura de pantalla de l’estudi “Persistència del coronavirus a superfícies inanimades i la seva inactivació amb agents biocides”
“El virus pot viure niat a la roba i teixits entre 6 i 12 hores, els detergents comuns ho poden exterminar, els elements que no puguin ser rentats diàriament es recomana exposar-los al Sol i el virus morirà. (sic.)”

Veritat, però… Per als pacients amb el nou coronavirus, la OMS recomana que es rentin llençols i tovalloles “a màquina amb aigua calenta (60-90ºC) i detergent per a roba”. La OMS indica que “si no és possible rentar els llençols a màquina, es poden deixar en remull en aigua calenta i sabó en un barril gran, fent servir un bastó per remoure-les i evitant esquitxar”.

Si no es disposa d’aigua calenta, es recomana posar en remull una solució de clor al 0,05% durant uns 30 minuts. “Posteriorment, els llençols s’han d’aclarir amb aigua neta i deixar-los al sol fins que s’assequin completament”.

Qui realitzi aquesta manipulació ha de dur equip especialitzat com “guants resistents, mascara, protecció ocular (ulleres o careta protectora), bata de màniga llarga, davantal (si la bata no és impermeable) i botes o calçat tancat”.

Aquests dos documents tenen informació addicional sobre pràctiques òptimes per a la neteja de l’entorn.

“El virus s'instal·la primerament a la gola provocant inflamació i sensació de sequedat aquest símptoma pot durar entre 3 i 4 dies. El virus viatja a través de la humitat present en les vies aèries, baixa a la tràquea i s'instal·la als pulmons causant pneumònia durant prop de 5 o 6 dies (sic.)”

Fals. Segons els CDC i la OMS, els principals símptomes del coronavirus segueixen sent la febre, la tos, la manca d’aire i la dificultat per respirar.

Alguns pacients poden ser asimptomàtics o simplement presentar símptomes similars als de un refredat o grip, diuen les autoritats canadenques. El període d’incubació varía d’1 a 14 dies, segons les estimacions de la OMS i del Departament de Salut.

Consultat per AFP Comprovem, Tarik Jasarevic, portaveu de la Organització Mundial de la Salut, va confirmar que una persona pot estar contagiada durant varis dies abans de mostrar símptomes, però aquest període no arriba als 28 dies.

“Les estimacions actuals indiquen que el període d’incubació, és a dir, el temps que passa entre el moment en què un pacient és infectat i l’aparició dels símptomes, oscila entre 1 i 12,5 dies, amb la mitjana entre 5 i 6 dies”, va dir Jasarevic. “La OMS recomana fer un seguiment de 14 dies a les persones que han tingut contacte amb casos confirmats [del virus], va agregar.

“La transmissió de virus sobrevé comunament per contagi directe, tocant teles, teixits o materials sobre els quals el virus està present: Rentar-se les mans és fonamental. El virus sobreviu a les nostres mans només prop de 10 minuts però en aquest temps moltes coses poden succeir, fregar-se els ulls, tocar-se el nas, -per donar un exemple- això permet al virus entrar a la vostra gola. Per tant per al nostre bé i el bé de tots, cal rentar-se molt sovint les mans i desinfectar-les. (sic.)”

Verdader. Encara que la OMS no registra un temps de caducitat del virus a les mans, recomana rentar-les freqüentment amb “un desinfectant a base d’alcohol amb aigua i sabó”.

L’organisme també afirma que les mans poden “tocar moltes superfícies que poden estar contaminades amb el virus” i, si “es toquen els ulls, el nas o la boca i les mans contaminades, es pot transmetre el virus de la superfície a un mateix”.

“Es poden fer gàrgares amb solucions desinfectants que eliminen o minimitzen la quantitat de virus que pot entrar a la gola, fent això s'eliminarà abans que baixi a la tràquea i després als pulmons (sic.)”

Res no ho prova. L’AFP va examinar les recomanacions oficials de la OMS, les autoritats nord-americanes, canadenques, catalanes i franceses: enlloc es menciona fer gàrgares. És un gest per fer servir durant “el mal de gola comú”, “no per al nou coronavirus en particular”, resumeix Brandon Brown a l’AFP.

“Inspirar profundament i retenir l'alè per 10 segons. Si s'aconsegueix, sense tossir, sense dificultat i / o sensació d'opressió etc., això demostra que no hi ha fibrosi en els pulmons, indicant la inexistència d'infecció. Cal en aquests crítics temps fer aquest control cada matí en un ambient amb aire pur (sic.)”

Fals. Segons el portaveu de la OMS, Jasarevic, “no hi ha evidència” que aquesta sigui una tècnica vàlida per diagnosticar el nou coronavirus.

De fet, Fernando De la Hoz, epidemòleg i professor de la Universitat Nacional de Bogotà, va afirmar que la fibrosi és una afecció que no te res a veure amb el coronavirus. “És una malaltia pulmonar que es presenta amb l'exposició crònica, durant anys a vegades, a contaminants industrials”, va explicar.

“En una infecció aguda com la que dona el coronavirus no hi ha temps suficient per a què el pacient desenvolupi fibrosi. Pot desenvolupar, això sí, una pneumònia”, va concloure l’especialista.

D’altra banda, la doctora Karla Ronchini, infectòloga i presidenta de la Comissió de Control d’Infeccions Hospitalàries de l'Hospital Universitari Gaffrée y Guinle de la Universitat Federal de l’Estat de Rio de Janeiro, va explicar que “no existeix res que les persones puguin fer per saber si estan infectades, a excepció de fer-se l’examen”.

“Tots hem d'assegurar que la nostra boca i gola estiguin sempre humides, mai SEQUES, s'ha de beure un glop d'aigua a l'almenys cada 15 minuts PERQUÈ? Tot i que el virus entri per la boca l'aigua o altres líquids, el passaran per l'esòfag directe a l'estómac on els àcids gàstrics destrueixen al virus, si no es pren prou aigua en forma regular el virus pot passar a la tràquea i d'allí a els pulmons, és molt perillós. (sic.)”

Fals. Segons el doctor Manuel Vargas, viròleg de la Universitat Catòlica de Lovaina i professor de la Universitat Nacional de Bogotà, “no és possible rentar un virus”, en referència a que passi per l’esòfag, degut que aquests agents microscòpics estan “dins d’una cèl.lula i fins allà no arriba cap rentat”.

Segons el doctor, tampoc no hi ha evidència que els àcids de l'estómac matin el nou coronavirus. “Encara no se sap si l’estructura del virus és capaç de resistir els àcids estomacals”, va dia a l’AFP.

El brot pandèmic del nou coronavirus va començar el desembre de 2019 a la província xinesa de Wuhan. L’11 de març, quan a tot el món es contabilitzen més de 120.000 contagis i més de 4.500 morts amb el nou coronavirus, el director de la OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va qualificar la situació de “pandèmia” i va denunciar els “nivells alarmants de propagació i inacció”

A aquesta pàgina del Centre de Ciència de Sistemes i Enginyeria de la Universitat Johns Hopkins es pot seguir en temps real el nombre de contagis i morts mundials i per països.

En conclusió, molts dels consells que circulen a les xarxes socials per prevenir, evitar o identificar el COVID-19 són falsos o no tenen fonament.

AFP España