No, el bombardeig es va produir a l’Iraq el 2017
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 17 de octubre de 2019 a les 18:09
- 6 minuts de lectura
- Per Rafael MARTI, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2025. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“TURQUIA BOMBARDEJA LA CIUTAT KURDA DE SIRIKANE AMB BOMBES DE FÒSFOR PROHIBIDES PER TOTS ELS TRACTATS INTERNACIONALS”, diu la publicació a Facebook.
El fòsfor blanc és un agent químic que es fa servir per generar pantalles de fum i també com a component incendiari antipersona, capaç de provocar cremades greus i letals.
El cap de l’Unitat d’Armes del Comitè Internacional de la Creu Roja fins 2012, Peter Herby, va assegurar en una entrevista de 2009 que l’ús del fòsfor blanc com a arma incendiària està prohibit. Això, tenint en compte les definicions de la Convenció d’Armes Químiques (CWC, per les seves sigles en anglès) de 1997, un tractat internacional que prohibeix les armes “dependents de l’ús de propietats tòxiques de substàncies químiques com un mètode de combat” (Article II, Definicions, 9), i de la Convenció d’Armes Convencionals de 1980 (Protocol III), que prohibeix l’ús d’armes incendiàries per aire contra poblacions civils o atacs incendiaris contra forces militars localitzades al costat de civils.
“Jo ja he comença el meu boicot a tots el productes de Turquia”, “Mientras Españistan les venden armas lo tenemos claro” (sic), van reaccionar alguns dels usuaris en els comentaris de la publicació.
Les fotos també circulen a Twitter amb més de 100 retuits: “Turquia bombardejant una zona Kurda. Suposadament, la base militar turca d'on han sortit els avions, està protegida per l'exèrcit espanyol. Això sí què son bombes. Però no veig cap polític espanyol ni europeu condemnant-ho. Vergonya.”, diu el tuit.
Les publicacions fan referència a l’ofensiva de Turquia començada aquest octubre al nord de Síria contra milícies kurdes, després que les tropes dels Estats Units abandonessin la zona. Washington es va retirar per no interferir en els xocs que ha provocat la invasió turca contra els kurds, els seus aliats contra l’EI en els últims anys.
Una recerca inversa de les fotos a Google Imatges va donar diversos resultats que daten del juny de 2017 (1, 2), i que condueixen a un vídeo de l’agència de propaganda Amaq, de l’EI.
Les imatges virals coincideixen amb les que es mostren a l’inici de la secuència d’Amaq (00:00-00:05), en la qual es pot veure la deflagració del que semblen dues bombes de fòsfor blanc sobre un edifici.
El periodista Fazel Hawramy, citat en un dels resultats que va donar la recerca, va assegurar en un tuit del 4 de juny de 2017, en el qual comparteix el mateix vídeo d’Amaq, que l’atac es va produir el dia anterior, i que hauria estat executat per forces de la coalició internacional contra l’EI al barri de Zanjili, a l’oest de la ciutat de Mosul, Iraq.
El periodista va afegir més tard, l’11 de juny, que els franctiradors de l’EI havien tornat a “l’hospital Shifa a l’oest de Mosul malgrat els atacs amb fòsfor blanc”. Un altre tuit del 4 de juny que també difon el vídeo d’Amaq assegura que l’atac es va produir en un complex hospitalari.
El vídeo d'Amaq
Al vídeo també s’aprecien diverses referències arquitectòniques de la ciutat i una bandera de l’Estat Islàmic onejant sobre la teulada d’un edifici sobre el que tenen lloc els atacs.
Per comprovar que el bombardeig va ser efectivament al barri Zanjili de Mosul, com asseguren els tuits, l’AFP Comprovem va buscar els hospitals de la ciutat a través de Google Maps.
En un d’ells, un complex hospitalari de varis edificis, es va poder identificar els següents elements que coincideixen amb els que es mostren al vídeo d’Amaq.
1. El perfil d’una teulada amb formes triangulars d’un dels edificis.
2. Dues torres de depòsits d’aigua
3. L’edifici que figura en primer pla a les fotos virals
Al mateix temps, entre els minuts 00:47 i 00:55 del vídeo d’Amaq es mostra un pla complet de l’edifici amb la teulada de formes triangulars. L’equip de verificació de l’AFP va trobar a Google Maps una imatge de l'edifici feta el març de 2019: es tracta de l’hospital Ibn Sena a Mosul.
A l’aplicació de mapes, la foto de l’hospital està localitzada en un lloc diferent a la zona on tots els indicis apunten que va succeir l’atac. Tanmateix, una notícia de 2017 sobre la devastació dels hospitals a Mosul després del pas de l’EI parla del hospital Ibn Sena “ubicat al Complex Mèdic del veïnat de Shifaa prop del riu Tigris”. Les imatges de satèl·lit mostren que el complex sanitari és al costat d’aquell riu.
Dies després de l’atac mostrat pel vídeo d’Amaq, mitjans internacionals (1, 2, 3) es van fer ressò de les denúncies de l’ús de fòsfor blanc per part de la coalició encapçalada pels EUA. Per exemple, The Independent va parlar de l’atac contra un hospital a Mosul controlat per l’Estat Islàmic.
“Mentre es protegia els civils que fugien de l’hospital Jamouri [el nom que rep el complex sanitari en la seva totalitat] la Coalició va fer servir munició amb fum i de precisió per tal de suprimir l’enemic i de donar cobertura als civils que s’escapaven. Conjuntament amb les Forces de Seguretat Iraquianes, la Coalició va fer servir les municions apropiades per suprimir i cegar franctiradors de l’ISIS per tal que els civils poguessin arribar a les forces amigues”, va assenyalar la coalició internacional en un comunicat recollit pel propi diari britànic i l’ONG Human Rights Watch.
D’altra banda, tant la NPR com The Independent van citar el brigadier general neozelandès Hugh McAslan, que va assegurar: “Hem utilitzat fòsfor blanc per provocar pantalles [de fum] a l’oest de Mosul amb la finalitat de treure els civils de forma segura”.
De la seva part, el 2 de juny de 2017, el fotògraf de l’AFP Karim Sahib va enregistrar imatges d’atacs sobre un barri a l’oest de Mosul que coincideixen visualment amb el vídeo d’Amaq.
En conclusió, les imatges virals no mostren un atac sobre una ciutat síria per part de l’exèrcit turc contra forces kurdes. En realitat, es tracta d’un atac contra Estat Islàmic sobre un barri a l’oest de la ciutat iraquiana de Mosul el juny de 2017, liderat per la coalició encapçalada pels Estats Units.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres