No, la imatge d’un mapa d’Austràlia que circula a les xarxes no és de la NASA ni està feta per satèl·lit
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 7 de gener de 2020 a les 18:03
- 8 minuts de lectura
- Per Sami ACEF, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2025. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“AUSTRÀLIA IMATGE DE LA NASA. La foto és una reconstrucció en 3D d'un satèl·lit de la NASA. No és fake!”, diu el text d’una publicació a Facebook del dia 5 de gener que ja ha estat compartida 8.300 vegades. La publicació, originalment, només deia “AUSTRÀLIA IMATGE DE LA NASA”, text al qual la usuària ha afegit que es tracta d’una reconstrucció en 3D.
El text acompanya el que sembla una imatge de satèl.lit on es pot distingir el contorn d’Austràlia sobre la qual es veuen nombroses taques de color taronja i vermell, com si es tractessin de grans focus d’incendis. La publicació ha estat compartida desenes de milers de vegades també en altres llengües (francès, anglès, espanyol, portugués, àrab…), i fins i tot per famoses com Khloe Kardashian, amb 102 milions de seguidors a Instagram, o cantants com Rihanna, assegurant que es tracta d’una imatge de satèl.lit de la NASA dels incendis a Austràlia.
Captures de pantalla de publicacions que difonen la foto en diferents idiomes, incloses les de famoses com Khloe Kardashian o Rihanna
Tanmateix, la imatge viral no és en temps real ni es tracta d’una fotografia. La imatge ha estat creada pel dissenyador Anthony Hearsey, qui la va publicar al seu compte d’Instagram, on diu que és una reconstrucció i explica, després que hagi circulat com si fos una fotografia de la NASA, quin és el sentit amb el qual la va fer.
“És una visualització en 3D dels focs a Austràlia. NO ÉS UNA FOTO (...) Això està fet amb dades de NASA FIRMS (Sistema de la NASA que recull informació de satèl.lit relativa a incendis, ndlr) entre el 5/12/19 - 05/01/20. Aquestes són totes les àrees afectades per incendis (...). L’escala està una mica exagerada per renderitzar el resplandor, però és generalment fidel a la informació del web de la NASA. Recordeu que NO totes les àrees estan encara cremant i que es tracta d’una compilació (...)”, explica.
Es tracta, doncs, d’una representació dels incendis a Austràlia en els últims 30 dies. D’altra banda, la NASA té el seu propi mapa, on utilitzant les dades que el mateix Hearsey menciona, es poden veure els incendis a diferents indrets del món.
A la següent captura de pantalla del mapa interactiu de la NASA es poden veure els focus d’incendis a Austràlia en el període que menciona el dissenyador (del 5 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020). El color pot variar de groc a un vermell més intens en funció del nombre de focus detectats en una mateixa zona (un punt pot representar diversos focus).
80.000 km² devastats per les flames i la biodiversitat afectada
Si bé la imatge d’Anthony Hearsey no és una fotografia, les conseqüències catastròfiques dels incendis són una realitat. Des del setembre, els incendis han assolat més de vuit milions d'hectàrees, la superfície equivalent a dues vegades l’extensió de Bèlgica, han provocat almenys 25 morts, desenes de desapareguts, i més de 1.300 cases han estat reduides a cendres.
Air Visual, un web independent que mesura la qualitat de l’aire, va mostrar el passat diumenge que Canberra, la capital australiana, era a la capçalera de les ciutats més contaminades del món, per davant de Delhi o Kabul, a causa dels fums provocats pels incendis al voltant.
Davant la gravetat de la crisi, el primer ministre Scott Morrison va anunciar el 4 de gener la mobilització de 3.000 reservistes de l’exèrcit per donar un cop de mà als bombers voluntaris, a la vora de l’extenuació.
A més, un estudi de la Universitat de Sidney estima que només a l’estat de Nova Gal.les del Sud, el més afectat per les flames, 480 milions d’animals han mort des del setembre.
Els càlculs d’aquesta mortalitat són “prudents”, van dir els autors de l’estudi, que asseguren que el balanç podria ser “considerablement més elevat”. Per posar un exemple, s’ha reduït més del 50% de la població de coales necessària per la supervivència de l’espècie.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres