La norma sobre drets menstrual a Espanya preveu baixes temporals per regles “incapacitants”
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 20 de maig de 2022 a les 13:15
- 6 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2024. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“3 dies de baixa de regla, la cosa será que pa contratar dones se ho tindrem que pensar be”, diu un usuari a Facebook. “Ai sentit dir que ara les dones poden asta 3 dies de baixa quan tenen la regla… Yo u trobo bé”, exposa un altre, referint-se a l’aprovació al consell de ministres de la reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs.
Un contingut similar s’ha difós en castellà (1, 2) sobre aquesta normativa impulsada pel Ministeri d’Igualtat espanyol.
El 17 de maig del 2022, el consell de ministres espanyol va aprovar una reforma de la Llei 2/2010 sobre salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, que reconeix“el dret a la incapacitat temporal per quadres mèdics que derivin de regles incapacitants”, finançades completament per l’Estat “des del primer dia”. La norma també reforça l’accés a l’avortament, fomenta l’educació sexual a les escoles i el desenvolupament de l’anticoncepció hormonal masculina.
El text, que ha de ser aprovat pel Parlament, va suscitar un intens debat a Espanya. Molts usuaris a les xarxes socials van difondre missatges que donaven a entendre que qualsevol dona podria sol·licitar una baixa per estar menstruant, però el Ministeri d’Igualtat especifica que la llei està dirigida a les persones amb regles “doloroses i incapacitants”. A la roda de premsa en la qual es va presentar la reforma, la ministra Irene Montero va assenyalar:
Un representant del gabinet de premsa d’Igualtat va assegurar a l’AFP, un dia després, que les dones que tinguin una menstruació “incapacitant” podran demanar la baixa si l’acrediten a través d’un “certificat del metge de capçalera o especialista”.
Una versió preliminar del projecte de llei difosa la setmana anterior pels mitjans parlava d’un permís de tres dies prorrogable fins a cinc en cas de símptomes aguts. No obstant això, el 17 de maig, Montero va explicar a TVE que el permís, que ha de ser autoritzat per un metge, no tindrà límit de dies.
Menstruacions doloroses
Existeixen diverses patologies que poden provocar que la pacient pateixi regles doloroses. “Les més freqüents són l’endometriosi, l’adenomiosi, els miomes i els pòlips uterins”, va explicar a l’AFP el cap del servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Francesc Carmona.
“Poden haver-hi altres causes, però aquestes són les responsables de més del 95% dels casos de dismenorrea [afecció menstrual o dolor de regla] incapacitant”, va apuntar el mateix especialista.
Ana Ferrer, secretària estatal de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi (Adaec), va dir a l’AFP que “el dolor de regla no és normal”. “Quan una dismenorrea es prolonga en el temps i veritablement incapacita fins al punt que es necessiten opiacis per a poder-la suportar, sempre hi ha una patologia secundària al darrere. Per exemple endometriosi, síndrome d’ovari poliquístic, mioma uterí o fins i tot càncer”, va assenyalar Ferrer, que pateix endometriosi.
“Una regla sana no fa mal, molesta. Incapacita? No arriba a incapacitar. El problema ve quan els analgèsics et produeixen el mateix efecte que beure’s un got d’aigua”, va destacar la secretaria d’Adaec.
“La menstruació pot arribar a ser molt dolorosa”, va indicar el doctor Carmona. “S’ha comparat la intensitat del dolor experimentat per les dones amb el del part, el del còlic nefrític o el de l’infart de miocardi”, va exemplificar l’expert del Clínic. “A més del patiment físic, l’estigma associat a la normalització del dolor menstrual fa que aquestes dones pateixin ansietat, depressió, aïllament social i siguin menyspreades”, va afegir.
Segons els especialistes, la causa més habitual de menstruacions incapacitants és l’endometriosi, una malaltia crònica que es caracteritza pel creixement anormal d’un teixit similar al de l’endometri fora de l’úter, generalment dins de l’abdomen, que afecta els ovaris, les trompes de Fal·lopi, l’intestí, la bufeta, etc. Excepcionalment, aquest creixement també podria afectar qualsevol part del cos com els pulmons, els ossos, els ulls, el cervell, etc.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), “l’endometriosi afecta aproximadament el 10% (190 milions) de dones i nenes en edat reproductiva d’arreu del món”. A la Unió Europea (UE), 15 milions de dones patirien aquesta malaltia, segons aquest càlcul.
La simptomatologia pot variar des de les “molèsties lleus a ser totalment incapacitant”, va explicar a l’AFP una representant de l’Associació d’Afectades d’Endometriosi de Catalunya. També va apuntar que aquesta malaltia pot “alterar de forma molt significativa l’activitat quotidiana i la qualitat de vida de les afectades”.
Els casos de regles doloroses “l’acostumen a patir dones joves, per sota dels 25 i els 30 anys”, va explicar a l’AFP el doctor Oriol Porta, president de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. “Aquest dolor intens habitualment acostuma a anar desapareixent a mesura que la pacient es va fent gran i, particularment, després d’un embaràs i un part”, va detallar.
Les investigacions sobre les dones que pateixen regles incapacitants apunten que “entre un 70 i un 90% de les dones han tingut en algun moment de la seva vida regles d’aquest estil”, va assenyalar Porta. “Però que les tinguin de manera recurrent o mensualment, seria un percentatge molt menor, al voltant del 8 i el 10%”, va matissar.
Ana Ferrer va remarcar que la “proposta de llei no significa un xec en blanc perquè tota dona que tingui la regla pugui demanar-se la baixa”. “Parlem de regles en les quals les dones perden el coneixement o no es poden aixecar del llit, perquè veritablement no poden caminar, ni orinar, ni anar al lavabo”, va explicar.
Tot i que a Espanya s’expedeixen baixes laborals per endometriosis amb certificat mèdic acreditatiu, les dones que pateixen aquesta malaltia no estan reconegudes explícitament en el Reial Decret 1971/1999, que regula els criteris de discapacitat a Espanya.
“No s’ha de normalitzar el dolor menstrual, s’ha de normalitzar la menstruació, que són dues coses molt diferents”, va criticar Ferrer, apel·lant a la “incultura menstrual”.
Davant d’un dolor intens i periòdic de la menstruació, tots els experts i víctimes consultats per l’AFP van recomanar acudir a especialistes en ginecologia per a obtenir un diagnòstic precís i un tractament efectiu.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres