Portades antigues descontextualitzades es difonen per posar en dubte el canvi climàtic
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 23 de juny de 2022 a les 18:00
- 8 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2025. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
Les publicacions compartides desenes de vegades a xarxes socials mostren una portada del setmanari El Español d’agost del 1957 amb el titular en castellà “L’estiu més calorós del segle” i una altra del diari ABC de 1981 que anunciava que a Sevilla havien arribat a 45º C. “Segueixo repetint que el canvi climàtic serà la pròxima gran estafa”, exposa un usuari.
Entrades similars es difonien milers de vegades en castellà amb missatges com el següent: “Espanya 1957. Temperatura de 50º C en alguns punts. Mira quin canvi climàtic!”.
Les publicacions van començar a circular a mitjans de juny del 2022, durant una onada de calor extrema a Europa. Un dels països més afectats ha sigut Espanya.
Setmanari del 1957
La imatge de la portada d’El Español ja havia circulat l’agost de 2021, quan Espanya va registrar temperatures rècord enmig d’una onada de calor. La fotografia viral mostra un exemplar del número 454 d’El Español, corresponent a la setmana de l’11 al 17 d’agost de 1957, que titula en castellà: “L’estiu més calorós del segle. Temperatures de 50 graus en algun lloc de La Manxa”.
La Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) va confirmar a AFP Factual l’agost del 2021 que aquell número de la revista El Español es troba a la seva hemeroteca. El seu responsable de comunicació va enviar una còpia a l’equip de verificació de l’AFP demostrant que la portada coincidia amb la que es difonia per xarxes.
També aquell mes, l’associació professional del llibre i el col·leccionisme antic Uniliber va dir a AFP Factual que a Hijazo Libros, una de les llibreries antiquàries associades a la ciutat riojana de Logronyo, tenien disponible un exemplar del número que reprodueixen les publicacions virals. Aquesta llibreria va facilitar a l’AFP el contingut de la portada i l’article, mostrat en les següents imatges:
“Cinquanta-dos graus al sol de les planes de La Manxa”, destaca l’article. “Per Daimiel i Tomelloso [dos municipis de la província de Ciudad Real], els termòmetres van arribar fins als 52º al sol, una xifra que no pot reflectir la bogeria d’unes hores en silenci, perquè el mercuri del tub prim no respon normalment a aquestes temperatures: un termòmetre corrent quan arriba a aquests graus ja no es comporta de manera normal”, diu la peça.
L’autor es pregunta a què es deu aquesta “anormalitat meteorològica” que descriu, registrada en diversos països d’Europa. Però, més enllà d’atribuir les altes temperatures a l’anticicló de les Açores, no aporta cap resposta. Tampoc proporciona dades de temperatura registrades amb instruments homologats, limitant-se a la referència d’un “termòmetre corrent”.
Contactat per AFP Comprovem, el portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (Aemet) Rubén del Campo va explicar el juny de 2022 que “en el banc de dades climatològic nacional de l’Agència Estatal de Meteorologia no figura cap valor de 50 ºC en cap de les estacions del país” des que tenen registre. Segons les dades de l’època, la temperatura més alta de l’any agrícola 1956-57 es va registrar a Sevilla l’agost de 1957, i va ser de 44,8 ºC.
L’altra imatge que es difon a les publicacions correspon a la portada de l’ABC del 14 de juny de 1981, disponible a la seva hemeroteca. Aquesta també informa de temperatures de 45 ºC a Sevilla. Unes xifres que es repeteixen sovint a Andalusia durant els estius.
Fins a la data de publicació d’aquest article, la temperatura més alta registrada a Espanya “de manera confiable, amb les estacions de la xarxa principal d’AEMET i la seva xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques modernes”, són els 47,4 ºC a Montoro (Còrdova) el 14 d’agost de 2021, segons Del Campo.
En qualsevol cas, Rubén del Campo va matissar que en el banc de dades climatològic nacional existeixen “dades antigues superiors a aquesta xifra (que en cap cas arriba als 50 ºC), però estan en procés de verificació amb tècniques geoestadístiques, perquè en l’època que es van enregistrar aquestes dades no se sotmetien als rigorosos controls de qualitat previs que es realitzen actualment”.
Malgrat que no hi ha registre que l’any 1957 se sobrepassessin els 50 ºC a Espanya, “el titular ‘L’estiu més calorós del segle’ és una afirmació que no va en contradicció amb el canvi climàtic que estem patint”, va explicar el portaveu de Greenpeace Espanya i expert en canvi climàtic i combustibles fòssils, Pedro Zorrilla. “Al llarg del segle les temperatures han anat augmentant, i per això l’afirmació podria repetir-se quasi any rere any des de llavors”.
Isabel Cacho, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB), geòloga i especialista en variabilitat climàtica natural del planeta, va afirmar a l’AFP que, “en cas que sí que s’arribessin als 50 graus [en els anys 50], no seria un argument per a qüestionar que la situació actual sigui més càlida”.
“L’anomalia d’aquell dia concret tindrà un efecte molt petit a la mitjana [de les temperatures], i la tendència [per analitzar el clima] no canviarà”, va explicar Zorrilla en la mateixa línia.
“Quan parlem de clima, hem de tenir en compte un període d’estudi més llarg, no prenem només les condicions meteorològiques d’un moment determinat durant un lapse de temps curt, com el de la portada” del setmanari, va detallar Cacho. A més, els criteris de mesura també han de complir uns paràmetres, segons els experts.
La catedràtica de la UB va assegurar que “aquests cinquanta graus no tenen cap mena de validesa com a mesura meteorològica, perquè han d’estar enregistrats en unes condicions concretes i en observatoris meteorològics homologats”.
Onades de calor, cada cop més freqüents
Segons l’Aemet, es qualifica d’onada de calor un episodi de com a mínim tres dies consecutius, en què el 10% de les estacions considerades registren màximes per sobre del percentil del 95% de la seva sèrie de temperatures màximes diàries dels mesos de juliol i agost del període 1971-2000.
Per exemple, “a Sevilla aproximadament el 60% dels dies de juliol i agost es registren màximes per damunt de 35ºC i el 25% per sobre de 38ºC”, segons Aemet. Per tant, un dia amb una màxima de 38ºC a Sevilla serà un dia molt calorós, però no prou per considerar-se onada de calor. En canvi, a Molina d’Aragó la temperatura màxima absoluta registrada és de 38ºC, per la qual cosa una màxima de 38ºC en aquest indret sí que podria formar part d’un episodi d’una onada de calor.
“Les onades de calor, com a fenomen extrem que són, sempre han sigut tractades com un fenomen meteorològic advers i més que preocupant per la incidència que pot tenir en l’augment d’ingressos hospitalaris i per la repercussió que tenen en els ecosistemes, amb incendis forestals”, va advertir el portaveu d’Aemet.
A l’última dècada han augmentat els indicadors que “proven més clarament la influència del canvi climàtic en fenòmens meteorològics extrems o en canvis en els patrons climàtics” (per exemple, que faci calor abans que comenci l’estiu), va apuntar Zorrilla.
Cacho va insistir que “el canvi climàtic és un fet que existeix i que ha sigut contrastat amb evidències científiques”. “Les projeccions mostren que la situació d’escalfament global fa que la probabilitat de patir una onada de calor sigui més elevada”, va comentar.
Mariano Barriendos, doctor en Geografia i Història per la UB, va dir a l’AFP que “és relativament habitual que una bombolla d’aire calent del Sàhara entri a la península”, però va assenyalar que “el preocupant és que cada vegada [les onades de calor] ocorrin amb major freqüència”.
A Espanya, “hi va haver un increment molt important a la dècada de 2011 a 2020, perquè les onades de calor es van duplicar respecte a dècades passades”, va explicar Rubén del Campo. “Si es produïen al voltant d’unes 11-12 onades de calor en cadascuna de les dècades anteriors, a la de 2011 a 2020 es van registrar 24”, va continuar.
Un altre dels indicadors que va assenyalar el portaveu d’Aemet és que “entre 1975 i 2010 es van produir cinc onades de calor primerenques [al mes de juny], mentre que entre 2011 i 2022 ja hi ha hagut sis”.
“La normalització d’aquests incidents extraordinaris pot provar que l’atmosfera ens manifesti fenòmens superiors: sequeres, pluges torrencials, etc. Aquesta nova onada de magnitud superior ens durà fins a llindar de la supervivència social”, va advertir Barriendos.
Existeix una opinió àmpliament estesa entre científics i especialistes en la matèria respecte a que l’activitat humana influeix en el clima. A més, alerten sobre les “greus conseqüències” de les emissions excessives de gasos d’efecte hivernacle que produeixen els éssers humans, com ja va explicar AFP Factual (1, 2).
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres
