Els 52 ºC registrats al sol a Saragossa el 1935 no demostren que el canvi climàtic sigui una “farsa”

Copyright © AFP 2017-2022. Tots els drets reservats.

Per posar en dubte el canvi climàtic, desenes d’usuaris a xarxes socials comparteixen diverses captures de pantalla o enllaços en els quals s’informa que el juny de 1935 el diari The New York Times va alertar de temperatures superiors als 52 ºC a la localitat de Saragossa. No obstant això, la xifra no consta en els registres oficials a Espanya i segons la premsa de l’època va ser calculada al sol, per tant, no seria un registre vàlid. A més, per a l’anàlisi del canvi climàtic, s’ha de tenir en compte una tendència durant un llarg període i no una data puntual, van afirmar els experts consultats per l’AFP.

Publicacions compartides el juliol de 2022 desenes de vegades a Facebook mostren una captura de pantalla d’un titular que afirma en castellà: “El dia en el qual Saragossa va sortir al New York Times per una onada de calor que va fer superar els 52º”. Els usuaris utilitzen aquesta informació per demostrar que el canvi climàtic seria un “engany” o una “farsa”.

Contingut similar també s’ha compartit en castellà a Facebook i Twitter. Missatges semblants ja van circular el 2019 i 2021 a xarxes, però van ressorgir el juliol del 2022, en un context de temperatures rècord a Europa durant les onades de calor.

Captura de pantalla realitzada el 4 d’agost de 2022 d’una publicació a Facebook

Una cerca del titular que reprodueixen les captures viralitzades va donar com a resultat una notícia publicada pel diari regional El Heraldo de Aragón el 24 de juny del 2019. Altres usuaris també comparteixen la captura d’un text similar del 2022 del diari esportiu AS.

Ambdues rememoren un suposat rècord de temperatures registrat a la capital aragonesa durant una onada de calor fa més de 80 anys. L’article destaca la repercussió internacional que va tenir aquella dada a The New York Times, que va advertir el 23 de juny de 1935 que el dia anterior a Espanya s’havia arribat als “127 graus Fahrenheit”, l’equivalent a 52,7 graus Celsius. La xifra és molt superior al rècord nacional determinat per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que es va registrar a La Rambla (Còrdova) el 14 d’agost de 2021 i va ser de 47,6 ºC.

Una cerca a l’hemeroteca del mitjà estatunidenc va mostrar que, efectivament, a la pàgina 22 de l’edició del 23 de juny de 1935 es va fer referència a les temperatures de Saragossa. La peça està signada per l’agència de notícies Associated Press (AP), com es veu a la següent captura de pantalla i que també circula a xarxes socials:

Captura de pantalla de la pàgina de The New York Times, realitzada l’1 d’agost del 2022

Una altra investigació de publicacions del 23 de juny del 1935 a hemeroteques de mitjans de comunicació va donar com a resultat una peça de La Vanguardia que va abordar aquestes altes temperatures a Aragó.

“Estem patint una calor asfixiant. Com en dies anteriors, els termòmetres marquen 39 graus a l’ombra i en alguns llocs registren 51 i 52 al sol”, es llegeix en el text en castellà de La Vanguardia. “S’han registrat molts casos d’insolació, però per sort fins ara no hi ha hagut cap de greu”, va informar el mateix diari.

Contactat per AFP Comprovem, el portaveu d’Aemet, Rubén del Campo, va dir que la temperatura màxima de Saragossa aquell dia va ser de 39 ºC. “La dada dels més de 52 graus és incorrecta. No és una dada que figuri al nostre banc de dades climatològiques i, de fet, no hi ha cap registre que indiqui que s’han superat els 50 graus (...) a cap estació d’Espanya”, va argumentar.

“Tot i que la dada fos correcta, que insisteixo no ho és, això no serveix com a prova per negar el canvi climàtic”, va destacar el portaveu d’Aemet.

Còpia de les pàgines del butlletí del servei meteorològic nacional corresponen als dies 22 i 23 de juny de 1935, cedides a l’AFP per l’Aemet

L’AFP ja ha verificat continguts que posen en dubte l’existència del canvi climàtic, mostrant informació de temperatures elevades puntuals en el passat. Per exemple, va circular una imatge d’una portada que alertava que Espanya havia registrat unes temperatures de 50 graus a la dècada dels 50.

En aquest cas, Isabel Cacho, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB), geòloga i especialista en variabilitat climàtica natural del planeta, va afirmar a l’AFP que, “en l’hipotètic cas que sí que s’arribessin als 50 graus [als anys 1950], no seria un argument per qüestionar que la situació actual sigui més càlida”.

José Luis García, expert en el canvi climàtic i portaveu de Greenpeace Espanya, va explicar el juliol de 2022 a l’AFP que “aquestes dades d’altes temperatures no serveixen per desacreditar l’existència del canvi climàtic. No tenen res a veure. Una cosa són dades puntuals de temperatures i una altra molt diferent és l’augment de la tendència i la temperatura mitjana”.

Cacho va insistir en el fet que “quan parlem de clima, hem de tenir en compte un període d’estudi més llarg, no prenem només les condicions meteorològiques d’un moment determinat durant un lapse curt”.

Amb això va coincidir García: “El canvi climàtic no es pot mesurar amb temperatures puntuals de moments concrets, s’ha de mesurar la tendència de les temperatures a tot arreu”.

A més, els criteris de mesura també han de complir certs paràmetres, segons els experts. Per exemple, per garantir un mesuratge òptim de la temperatura, “els sensors han d’estar protegits del sol i de la pluja i la temperatura de l’interior de l’estació ha de ser la mateixa que la que hi ha a l’exterior”, va dir Ricardo Torrijo, tècnic de meteorologia del centre nacional de predicció d’Aemet. Per tant, si aquests 50 graus es van prendre al sol, com recull La Vanguardia, no seria una dada vàlida.

Una seqüència vàlida per la seva anàlisi “no ha d’haver experimentat canvis ni en el seu entorn, ni en el seu mode d’observació”, va continuar la mateixa font. “Si algun d’aquests factors és alterat, els resultats no podran ser comparables”, va comentar Torrijo.

Sobre les onades de calor, el doctor en Geografia i Història per la UB Mariano Barriendos va argumentar que “és relativament habitual que una bombolla d’aire calent del Sàhara entri a la península”, però va assenyalar que “el preocupant és que cada cop [les onades de calor] ocurreixin amb més freqüència”.

A Espanya “hi va haver un increment molt important a la dècada del 2011 fins al 2020, perquè les onades de calor es van duplicar respecte a dècades passades”, va explicar el juny del 2022 Del Campo. “Si es produïen al voltant d’unes 11-12 onades de calor en cadascuna de les dècades anteriors, en la del 2011 a 2020 es van registrar 24”, va continuar. Un altre dels indicadors que va assenyalar el responsable d’Aemet és que “entre 1975 i 2010 es van produir cinc onades de calor primerenques [al juny], mentre que entre 2011 i 2022 ja hi ha hagut sis”.

Clima