
El “canvi cromàtic”, la teoria falsa sobre com els mitjans manipularien la informació climàtica
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 26 de juliol de 2022 a les 12:21
- 6 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2025. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“CANVI CLIMÀTIC? NO, CANVI CROMÀTIC! Ens morirem tots!”, indica una usuària a xarxes socials amb una comparació de captures de les previsions meteorològiques d’Antena 3 en l’àmbit estatal.
Aquesta mateixa combinació s’ha compartit desenes de vegades a Facebook (1, 2) i a Twitter, com a mínim des del 18 de juliol del 2022. Contingut similar circula també en castellà (1, 2).

A la captura superior, suposadament del 13 de juliol del 2017, el presentador del temps d’Antena 3, Roberto Brasero, mostra un mapa amb quatre colors diferents (verd, groc, taronja, vermell), en funció de les temperatures. Per exemple, regions que arriben als 39 °C tenen un fons groc, a partir de 40 °C, de color taronja, i l’única zona que arribaria als 44 °C, vermell.
A la captura inferior, del 7 de juliol de 2022, el mateix presentador té darrere seu un mapa en el qual predominen els vermells i morats, tot i que les temperatures siguin inferiors a les del gràfic de dalt.
Aquesta combinació de mapes és una de les diverses que s’han compartit a xarxes coincidint amb les onades de calor que han afectat Europa entre juny i juliol del 2022. L’AFP ja va verificar un altre exemple d’Espanya, així com d’Alemanya, França i Suècia amb Noruega. Les publicacions, sovint acompanyades de l’etiqueta #cambiocromático, acostumen a prendre gràfics de diverses fonts amb codis visuals diferents i missatges que fan creure que els serveis meteorològics han modificat la presentació dels mapes per fer creure que la situació sembli més greu que fa anys amb les mateixes temperatures. A més, posen en dubte el canvi climàtic.
Els experts consultats per l’AFP coincideixen en el fet que l’última dècada s’han accentuat els fenòmens meteorològics extrems per la influència del canvi climàtic. Aquests episodis extrems, com les onades de calor, ocorren cada cop amb més freqüència, va assenyalar el doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona Mariano Barriendos a l’AFP el juny del 2022.
Diversos colors, diferents valors
Una cerca a la pàgina web d’Antena 3 sobre la previsió del 7 de juliol del 2022 va aportar com a resultat un article en el qual es veu el mateix fotograma que es comparteix a xarxes. El text informa sobre l’arribada de la segona onada de calor a Espanya a l’estiu del 2022:

Una altra cerca de la previsió de l’any 2017 al web del canal no va mostrar cap resultat amb el mateix fotograma. No obstant això, una cerca avançada a Twitter va donar com a resultat una piulada del 13 de juliol del 2017 juntament amb un fotograma en el qual Brasero duia la mateixa roba que a la captura viral, però amb un mapa diferent. L’enllaç de la piulada tampoc condueix a la seqüència completa d’aquesta previsió.
Amb data de la publicació d’aquest article, el servei d’informatius d’Antena 3 no ha confirmat a l’AFP que ambdues captures corresponguin amb les dates que assenyala el registre més antic del muntatge.
“No es pot acusar de manipulació fent TRAMPA. AQUELLA piulada compara 2 mapes de diversa naturalesa: (un és d’avisos i l’altre és de temperatura màxima)”, va reaccionar Roberto Brasero a Twitter.
Cayetano Torres, meteoròleg de l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (Aemet), va assegurar a l’AFP que el mapa de dalt correspon al Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics Adversos (Meteoalerta), que pretén facilitar “la millor i més actualitzada informació sobre fenòmens atmosfèrics que es preveuen”, segons el seu lloc web. Aquests avisos poden ser pluges, inundacions, nevades, vents forts, temperatures altes, etc.
Torres va explicar que el mapa de Meteoalerta utilitza “el codi semafòric” (verd, groc, taronja i vermell) en funció dels llindars d’avisos per a cada subregió espanyola. Per exemple, segons indica la taula d’Aemet, a la zona malaguenya d’Antequera el llindar de risc alt quant a temperatures màximes està fixat en 44 °C, mentre que el prepirineu de Barcelona ja entraria en alerta vermell amb 40 °C.
Por si hay más dudas:
— Tutiempo (@tiempobrasero) July 19, 2022
➡️42º aparece en naranja en Andalucía (p. ej) y en rojo en Orense, porque para Orense los 42º ES AVISO ROJO ¡y para Andalucía solo es NARANJA!. El riesgo depende también de los sitios !!! Aqui viene explicado con detalle https://t.co/CyMwDSyQn6
(sigue)
“El Pla Meteoalerta està en constant evolució i revisió”, va recalcar el meteoròleg d’Aemet. No obstant això, “l’escala cromàtica es basa en un codi europeu que no es pot modificar”, va afegir.
El mapa del 2022 reproduït a les publicacions virals es refereix, en canvi, a les temperatures màximes, com s’observa a la mateixa captura. Aquest tipus d’informació utilitza una escala cromàtica diferent, amb més colors i tonalitats, com es pot veure en la següent comparació realitzada per Aemet.

El meteoròleg d’Antena 3 va assenyalar en una altra piulada del seu fil que la comparació justa hauria sigut amb un mapa de les temperatures màximes de juliol del 2017, quan es va produir una onada de calor. Brasero va adjuntar aquest article en el qual apareixen mapes de temperatures màximes, amb la mateixa escala cromàtica que el mapa de la captura de 2022.
Sobre els colors, Torres va explicar que els responsables de modelització, encarregats de la visualització dels gràfics, busquen que hi hagi diferència cromàtica perquè sigui comprensible a través de la pantalla. L’escala de colors podria canviar, però “fa molts anys que no es modifica”, va detallar el meteoròleg d’Aemet. A més, va insistir en el fet que, en cap cas, “l’escala cromàtica pretén alarmar”.
Segons l’Observatori de Mitjans Europeus (EDMO) aquestes combinacions de mapes no comparables busquen desacreditar els mitjans tradicionals, als quals se’ls acusa de generar por perquè “‘uns ‘poders superiors’ puguin controlar i subjugar a la gent”.
Una altra estratègia és utilitzar informació verídica o antiga fora de context per posar en dubte el canvi climàtic, com ja va verificar aquí l’AFP.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres