El País no va publicar una cita d’Ada Colau sobre la implantació d’un toc de queda masculí

Copyright © AFP 2017-2022. Tots els drets reservats.

Un compte apòcrif que simulava al diari espanyol El País va compartir un suposat anunci de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, sobre la instauració d’un toc de queda masculí a la ciutat. Malgrat que el perfil no estava verificat i ja ha sigut suspès, desenes d’usuaris a xarxes socials han difós aquesta alerta des del 6 de setembre del 2022 com si fos real. No obstant això, no hi ha registre que l’alcaldessa donés aquesta declaració, ni que l’Ajuntament barceloní s’estigui plantejant implantar aquesta mesura.

“Implantar un toc de queda masculí a la nit pot ser positiu per Barcelona”, hauria afirmat Colau, segons una piulada que adjunta una foto de l’alcaldessa a una roda de premsa a la Fira de Barcelona.

Aquesta piulada i la seva captura circulen desenes de vegades a Facebook i contingut similar a Twitter. El mateix missatge també circula en castellà (1, 2).

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook realitzada el 21 de setembre del 2022

Els delictes contra la llibertat sexual a Barcelona han crescut un 25,3% durant l’estiu del 2022 respecte al mateix període de 2019, abans de la pandèmia de la covid-19. Mentre que les agressions sexuals han disminuït de 60 a 47 casos, els abusos sexuals han augmentat de 74 a 121, segons les dades de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal. El nombre de detencions també ha crescut de 45 a 77 durant l’estiu (53 per abús sexual i 24 per agressions sexuals). Després de l’aprovació de la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual, coneguda popularment com la “Llei del només sí és sí”, l’actual distinció entre agressió i abús queda eliminada.

Compte apòcrif

Els usuaris comparteixen una captura d’una piulada del 6 de setembre del 2022 atribuïda a El País. Però aquell usuari (@LarLarMc) no correspon al compte oficial d’aquest mitjà (@el_pais), malgrat que la foto de perfil sigui la mateixa que la del diari. Un rastreig en el compte verificat del diari no va aportar cap resultat que s’hagi publicat aquell missatge.

Tampoc hi ha entrades a través de Wayback Machine ni Archive, dues plataformes que permeten emmagatzemar còpies de publicacions a llocs web i xarxes socials, inclús després de ser eliminades.

El contingut viral tampoc inclou un enllaç al portal digital, com acostuma a fer El País, per desenvolupar i ampliar la informació resumida a la piulada.

Un altre element que demostra que la piulada compartida a xarxes no és del diari espanyol és que no té la insígnia blava de verificació.

De fet, en data de la publicació d’aquest article, el compte que va començar a difondre el missatge ha sigut suspesa a Twitter.

Una cerca a Google de la cita sobre la implantació del “toc de queda masculí” a Barcelona no va donar cap resultat i els mitjans espanyols tampoc van reportar aquesta declaració. No hi ha registre d’una afirmació similar als perfils de l’alcaldessa catalana a xarxes socials.

Contactat per l’AFP, el gabinet de premsa de l’Ajuntament de Barcelona va assegurar que “l’alcaldessa en cap cas va fer aquestes declaracions ni es treballa en aquest sentit [implantar un toc de queda masculí].

Sí que existeix algun precedent de toc de queda masculí a Espanya, com un cas l’any 2003 a la localitat de Torredonjimeno, a Andalusia. La norma prohibia sortir de casa als homes els dijous a la nit “per igualar els drets” entre ambdós sexes.

Una cerca inversa a Google de la foto que il·lustra la piulada viral va conduir a un article del 17 de febrer del 2020 del portal digital Heraldo. La notícia exposa la preocupació de Colau sobre la continuïtat de la celebració del Mobile World Congress (MWC) a la ciutat catalana. Una altra cerca de la mateixa foto amb el nom del fotògraf, Albert Gea, va mostrar la mateixa instantània de l’alcaldessa disponible al banc d’imatge Alamy.

No és la primera vegada que AFP Comprovem verifica un perfil que es fa passar per un mitjà de comunicació per generar desinformació a xarxes socials.