Aquest gràfic sobre treballadors morts a Qatar és del 2015 i l’autor va admetre que induïa a error

“Morts en la preparació d'esdeveniments mundials esportius. (The Guardian)”, diuen publicacions a Facebook i Twitter que difonen un gràfic que compara les suposades morts de treballadors a Copes Mundials de Futbol i Jocs Olímpics entre el 2008 i el 2014, i les xifres de defuncions registrades durant els preparatius pel Mundial de Qatar.

D’acord amb la imatge, els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i els Jocs d’hivern a Vancouver 2010, així com els Mundials del 2010 a Sud-áfrica i del 2014 al Brasil van sumar un total 20 morts de treballadors. Els Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi del 2014 van registrar 60 defuncions, i el Mundial de Qatar 2022 comptabilitza 1.200 “fins ara”.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook realitzada el 21 de novembre de 2022

Contingut similar circula en castellà a Twitter, Facebook, Instagram i a llocs web.

Drets humans

A la recta final dels preparatius pel Mundial-2022, els atacs més durs, principalment procedents d’Europa Occidental, es van centrar en la vulneració dels drets humans a Qatar, que per defensar-se denunciava “racisme” i “dues bares de mesurar”.

També ha sigut criticada la situació dels treballadors migrants a l’emirat. No obstant això, el dubte sobre la quantitat de persones mortes durant les obres del Mundial de Qatar no té una resposta precisa.

Destacant la insuficiència de les dades disponibles, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha documentat 50 accidents laborals mortals en un any, el 2020, i 500 lesions greus. “La major part (de les víctimes) eren treballadores immigrants de Bangladesh, l’Índia i Nepal, principalment de la construcció. Caigudes i accidents de trànsit són les principals causes de lesions greus, seguides per la caiguda d’objectes a les obres”, va informar la institució.

Publicada el 2015

En aquest context, el gràfic va començar a viralitzar-se. Però no va ser publicat el 2022, sinó l’any 2015, i no mostra les morts de treballadors a la construcció dels estadis mundialistes a Qatar.

Una cerca inversa a Google va indicar que la taula viralitzada i versions similars van ser publicades el 2015 per diversos mitjans (1, 2), els quals citen un article del 27 de maig d’aquell any per The Washington Post amb el títol “El balanç de les baixes humanes a Qatar”.

El text inclou una correcció que assenyala: “Una versió anterior d’aquesta publicació, i el seu gràfic, han fet la impressió que més de 1.000 treballadors han mort a Qatar durant la construcció de la infraestructura del Mundial 2022”. I afegeix: “La publicació hauria de deixar més clar que les xifres incloïen totes les morts de migrants a Qatar”.

“Un informe del govern de Qatar va mencionar 964 morts de migrants de l’Índia, Nepal i Bangladesh el 2012 i 2013. Altres grups han citat un número major durant un període més llarg de temps”, indica. A la seva rectificació, The Washington Post també diu:

L’AFP no va trobar la versió inicial d’aquest article ni a WayBack Machine ni a Archive, dos llocs web que permeten arxivar pàgines i publicacions, ni al catxé de Google.

No obstant això, la cerca inversa va donar com a resultat un article de CBS News que inclou una piulada publicada el 27 de maig de 2015 pel The Washington Post en la qual apareix el gràfic viralitzat. La piulada, arxivada per AFP Factual el 15 de novembre de 2022, diu: “El balanç humà de la corrupció de la FIFA, en una taula”.

En aquell moment, Nasser al Khater, president de l’organització del Mundial Qatar 2022, va respondre a la piulada: “Té la responsabilitat d’informar amb precisió. Aquesta taula compta amb dades incorrectes i està dissenyada per a enganyar als seus lectors”.

Consultat per AFP Factual, The Washington Post, a través de la seva portaveu Jenna Lief, va respondre que la correcció fou inclosa a l’article i que “la piulada amb la gràfica ha sigut esborrada”.

“Llacunes” en el registre de morts

Les xifres sobre la mort de treballadors a les obres relacionades amb els estadis i altres espais pel Mundial del 2022 varien. Oficialment, hi ha hagut tres defuncions vinculades directament a la construcció dels vuit recintes, reportats des del 2015 pel programa Benestar dels Treballadors i Drets Laborals, que forma part de l’organització del Mundial qatarià.

Un article publicat el febrer del 2021 pel diari britànic The Guardian assenyala que “més de 6.500 treballadors migrants de l’Índia, Pakistan, Nepal, Bangladesh i Sri Lanka” van morir a Qatar “des que fou escollida seu de la Copa del Món” el desembre del 2010.

Nick McGeehan, director de FairSquare Projects, un grup que defensa els drets laborals al golf Pèrsic, va declarar al diari en aquell moment que “els registres de defuncions no es classifiquen per ocupació ni per lloc de feina”.

Finalment, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va publicar el 18 de novembre de 2021 que a Qatar “50 treballadors van perdre la vida el 2020”. No especifica quants van morir en els treballs de construcció dels estadis mundialistes.

En el seu informe, l’OIT “identifica llacunes a la recopilació de dades i diferències a la forma en què els múltiples ministeris i institucions classifiquen les lesions i morts relacionades amb el treball. Com a resultat, encara no és possible presentar una xifra categòrica sobre el nombre de lesions laborals mortals al país”.

També “reclama una recopilació de dades més precisa i de major qualitat, amb més esforços per investigar les lesions i morts que poden estar relacionades amb el treball, però que no estan classificades com a tal”.