És fals que hi hagi un pis a Barcelona amb 1.600 marroquins empadronats per cobrar ajudes i votar

“Nou escàndol de l’alcaldesa de Barcelona i el seu equip de govern. Fa pocs dies la Guárdia Civil va entrar en un pis de la zona d’Horta-Guinardo perquè en aquell pis hi figuraven 1.600 empadronats d’orígen magribí, 1.600 empadronats en un sol pis!!!”, va exclamar un usuari a Twitter. “Al entrar en el pis la Guárdia Civil es va trobar que només hi vivíen cinc individus, els 1.595 restants vivíen al Marroc però al estar empadronats a Barcelona cobraven tots els ajuts que dona l’ajuntament i a més poden votar per correu a les properes eleccions municipals”, va afegir l’usuari en el mateix fil.

Les publicacions, que també circulen a Facebook (1, 2), utilitzen aquesta suposada informació per acusar de “corrupció” electoral a l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es presenta a les properes votacions municipals amb l’objectiu d’encadenar el seu tercer mandat al capdavant de la ciutat.

Contingut similar es difon en castellà a Twitter, Facebook i TikTok.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook realitzada el 22 de març del 2023

Operatiu desmentit

Consultat per l’AFP, el gabinet de premsa de la Guàrdia Civil, cos de seguretat que hauria efectuat el registre del domicili al barri d’Horta amb 1.600 persones empadronades, va assegurar que la informació viral és “falsa”. “No hi ha hagut cap operatiu [a Barcelona] en aquell sentit”, va insistir.

Una responsable de comunicació de l’Ajuntament també va assenyalar a l’AFP que aquella informació “no és certa”. Aquesta va remetre a l’equip de verificació a un fil a Twitter del regidor barceloní de Drets de Ciutadania, Marc Serra, qui va desmentir el missatge viral. Serra va titllar de “fals” el text que “acusa de frau electoral, i ataca les persones migrades”.

“Des de @bcn_ajuntament [l’Ajuntament de Barcelona] hem confirmat que no hi ha cap domicili amb 1.600 persones empadronades. El màxim: una casa sense divisió horitzontal amb 34 persones inscrites”, va explicar. També va rebatre l’argument que les persones de nacionalitat marroquina poden votar amb només el fet d’haver-se empadronat. Tot i que visquin a la ciutat, aquests queden exclosos del dret a vot si no disposen de la nacionalitat espanyola.

Aquesta explicació de Serra coincideix amb els paràmetres que es reflecteixen a la pàgina oficial de la Junta Electoral Central. En el cas de les eleccions municipals, aquesta estableix que gaudeixen del dret de sufragi actiu els estrangers residents a Espanya provinents de països que permeten el vot als espanyols en aquestes eleccions. El Marroc no està inclòs en el llistat dels països en els quals hi ha un acord de reciprocitat.

Existeix també la possibilitat que persones residents a Espanya votin sense tenir la nacionalitat espanyola. Els ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya també poden votar a les municipals si estan empadronats i han declarat la seva intenció de participar-hi, va detallar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a l’AFP.

El text viral també assenyala que aquestes suposades 1.600 persones empadronades tindrien dret a rebre prestacions socials per part de l’Ajuntament de Barcelona. No obstant això, la Renda Garantida de la Ciutadania (RGC), que és una ajuda per a assegurar les condicions mínimes d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es trobin en situació de pobresa, estableix més requisits que estar empadronat.

Per ser perceptor de la RGC, s’ha d’estar empadronat “amb residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud”, entre altres condicions.

Referències

• Declaracions a Twitter del regidor de l’Ajuntament de Barcelona de Drets de Ciutadania
• Normativa de la Junta Electoral Central sobre el dret de sufragi actiu
• Comunicat de l’Institut Nacional d’Estadística sobre els acords de reciprocitat de vot
• Llei Orgànica 5/1985 del Règim Electoral General
• Renda garantida de ciutadania