L’objectiu dels comptes troll: confondre i deslegitimar des de l’anonimat

L’AFP ha verificat en diverses ocasions missatges que van sortir d’aquest tipus de perfils. Per exemple, el diari Ara no va publicar unes declaració de la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, dient “maleducada” a l’eurodiputada Clara Ponsatí per no haver-se presentat davant la justícia; El País no va fer una piulada sobre els “beneficis” de la llei islàmica per a la dona; el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no va criticar la Setmana Santa; la Ministra d’Igualtat, Irene Montero, no va parlar de la seva educació religiosa, i les restes del dictador Francisco Franco no han tornat al Valle de los Caídos: totes aquestes afirmacions van sorgir de comptes trolls.

Image

Combinació de captures de pantalla dels perfils a Twitter de comptes identificats per AFP Factual com a troll, “fake” o paròdia, realitzada l’11 d’abril del 2023

“Un compte troll busca desestabilitzar o causar confusió des de l’anonimat”, va resumir l’equip de l’Observatori dels Continguts Audiovisuals de la Universitat de Salamanca (OCAUSAL), en una resposta coordinada enviada a AFP Factual el 30 de març del 2023.

“Un compte troll és un perfil que s’introdueix en converses amb la finalitat d’empipar i crear crispació”, va apuntar per la seva part la investigadora Mariluz Congosto, de la Universitat Carlos III de Madrid en declaracions a AFP Factual el 29 de març del 2023. També es consideren “comptes trolls” aquells que es dediquen “a difondre informacions, notícies (...) malintencionades”, en paraules de Natalia Meléndez, professora de Periodisme a la Universitat de Màlaga, a l’AFP el 3 d’abril del 2023.

“El que intenten és intoxicar l’ambient, tant en la mateixa xarxa social de Twitter, per exemple [on es concentra la majoria dels comptes analitzats], com a la resta”, va dir Meléndez.

Un cas recent és el del perfil fals d’una suposada periodista anomenada Joana Masdeu, que defensava aferrissadament l’exvicepresident de Junts per Catalunya, Francesc Dalmases, i criticava altres dirigents del mateix partit.

El compte s’havia creat l’octubre del 2022 i es va quedar inactiu aquell mateix mes. El seu nom no figurava en els registres com a periodista al Parlament, no s’havia acreditat mai per entrar a l’hemicicle i cap periodista que segueix l’actualitat política catalana la coneixia personalment. Segons va informar el diari Nació Digital, el número de telèfon associat al compte de Twitter coincidia amb el d’en Rai López, un col·laborador de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs.

“De vegades, es fan passar per una persona o per un mitjà concret, però el més habitual és que adoptin el perfil d’un tipus de persona (per exemple, una persona afiliada a un determinat partit) per llançar determinats missatges que puguin associar-se a aquest grup per desprestigiar-lo”, va assenyalar l’equip de la USAL, que va posar com a exemple els “trolls feministes”.

Una mostra de les opcions esmentades és el compte a Twitter @sanchezcasrejon, que inclou una lletra diferent (la r) respecte al nom d’usuari del perfil autèntic del president del Govern espanyol (@sanchezcastejon) i que ha aconseguit fer passar per verídics missatges viralitzats a altres xarxes socials. Un altre tipus és la suposada“feminista, republicana, anticiència” que hi ha darrere del nom de @Jenytrans17.

Aquests comptes “no busquen necessàriament que un contingut fals es faci viral ni que una mesura del Govern fracassi”, van comentar els professors de la USAL, que van afegir:

Com identificar un compte troll

En l’allau d’informació que qualsevol usuari rep diàriament a xarxes socials, les mateixes expertes reconeixen que “és complicat” saber si un compte té l’objectiu de confondre. Tot i això, hi ha pistes que poden ajudar.

“S’ha de mirar la bio [biografia del perfil]”, així com “la coherència de les piulades, si són coses totalment absurdes”, va assenyalar Meléndez, qui també va aconsellar veure el nom de l’usuari i el del compte. “Potser són compte que fa poc que han sigut creades”, va dir. En la mateixa línia, Congosto va comentar: “Algunes són més antigues”, com la de @sanchezcasrejon (de 2018), “però la majoria es van crear des del 2020”.

Meléndez va recordar que de vegades “en els mateixos comentaris” de les piulades, hi ha usuaris que adverteixen que el compte pot ser “sospitós”.

Una altra pista, aportada per l’observatori salmantí, és que el discurs “està molt centrat en un mateix tema”, però “quasi ningú és un personatge tan pla i caricaturesc com el que s’acostuma a dibuixar en aquests perfils”.

A més, “la foto del seu perfil acostuma a ser d’un banc d’imatges”, un fet que l’equip de verificació de l’AFP va localitzar en perfils trolls com el de @squad_milf, amb una fotografia disponible a Flicker d’una actriu porno, que sovint comparteix captures de pantalles de notícies falses. Un dels casos més recents de desinformació és aquesta piulada que adjunta una captura d’un supostat article del diari Ara que assegura que simpatitzants de Laura Borràs estan fent una recollida de diners per fer-li una escultura. No obstant això, hi ha indicis que ens demostren que és un muntatge. Com ja van advertir membres d’aquesta capçalera, no existeix cap secció que es digui “Catalunya”, tampoc utilitzen un doble subtítol i la peça no apareix al portal informatiu del mitjà.

Uns altres exemples són @Valentinavaliente, definida com a “activista feminista, lluitadora comunista i ecosexual”, foto de la qual es troba a Alamy, i @trinidadMNovo, que llueix imatges que en realitat corresponen a una professora universitària cubana anomenada Lucía Argüelles Cortés.

En el cas de @Jenytrans17, la foto de perfil mostra a la cantant estatunidenca Ezra Furman, qui va alertar-ho en una piulada.

Image

Una dona alça el seu telèfon mòbil durant una protesta contra la violència policial a Minsk, Bielorússia, el 13 d’agost del 2020 ( AFP / Sergei Gapon)

Sovint, els mateixos usuaris que s’amaguen darrere d’aquests comptes avisen a la seva biografia del caràcter de troll o “fake” del perfil, com és el cas del compte que imita a la de Pedro Sánchez. “Molts comptes troll afegeixen en els seus perfils que són ‘paròdia’ com a forma d’evitar incomplir els termes d’ús de les xarxes o per no ser penalitzades, si el seu objectiu és un altre”, va explicar l’equip de la USAL.

Però no tots els comptes considerats troll fan aquest avís que, no obstant això, no apareixen a l’hora de repiular els seus missatges o fer captures de pantalla dels mateixos per compartir-los en una altra xarxa social. En altres ocasions, els usuaris utilitzen trucs que dificulten la seva identificació, com el que relata aquesta verificació: afegir les paraules “παρωδια” i “錯誤的” (“paròdia” en grec i “incorrecte” en xinès mandarí, respectivament) per evitar aquesta penalització esmentada.

El risc està en el fet que, segons Meléndez, “quan hi ha alguna cosa, per molt exagerada que sigui, que et reafirma en el que penses, decideixes creure-ho i difondre-ho”. A més, segons l’Observatori de la USAL, “l’usuari no para atenció i no s’atura davant les coses”, de forma que “a cada missatge que veiem li dediquem uns instants” i “si veiem alguna cosa que ens indigna, ho compartirem o respondrem o farem el que sigui, però ho farem de forma immediata”.

Per exemple, en un compte amb el nom de Violeta Izquierdo (que uneix el color feminista amb la ideologia política), apareixen missatges sobre la figura de Jesús o sobre una suposada manipulació d’informació que situen al personatge en aquesta exageració caricaturesca de la qual parlen les expertes. L’esmentat perfil de @Valentinavaliente, per la seva part, va publicar aquesta piulada per demanar el dret a avortar sense estar embarassada i va qualificar el penis d’un “instrument d’extrema dreta feixista”.

No tota paròdia és un troll, tot i que alguns troll puguin semblar una paròdia

La diferència entre un compte troll i aquella amb un objectiu paròdic o satíric, segons les expertes, pot ser petita, però existeix. “El compte paròdic no té intenció de confondre i acostuma a deixar clar que el que busca és la sàtira o la paròdia (...) aspira a l’humor i el seu ús de l’exageració pot ser molt més gran, perquè no busca la credibilitat”, segons l’Observatori de la USAL.

En canvi, “el compte troll intenta ser confós amb el perfil al qual suplanta (...), l’objectiu és confondre i crear inestabilitat, i si no són mínimament creïbles els missatges, no s’aconsegueix aquest objectiu”, va dir l’equip de Salamanca.

Meléndez va acotar que hi ha comptes en un límit paròdia-troll “de ciutadans normals i corrents que s’estan fent passar, per exemple, com a estereotips”, com a persones molt afins a una ideologia o “dones molt feministes”. “Des d’aquests comptes, que són confosos, fan arribar missatges que no serien lògics en una persona que veritablement estigués piulant des d’uns postulats, per exemple, d’esquerra o feministes”, va exposar la professora universitària.

Per exemple, aquesta piulada de @rosadozuruta criticant a Extremadura o aquesta altra, per a provocar indignació respecte al col·lectiu homosexual, d’un usuari que té la bandera de l’orgull al costat del seu nom. Una altra mostra de missatges incongruents es troba al perfil de la “lluitadora comunista” @Valentinavaliente: en aquesta piulada que sembla alabar a Cuba, país d’un “exitós model” que “crea pobresa només pel bloqueig”, mentre en aquesta demana reescriure els llibres d’històrica per ocultar “que el Comunisme sempre ha fracassat”.

Organització i tipus de troll

Tot i que aquest tipus de comptes “se segueixen entre sí i interactuen entre ells, això no vol dir que en tots els casos hi hagi una organització al darrere”, va respondre Congosto a l’AFP. Si bé, va matissar: “En alguns casos, per la data de creació dels seus perfils, per l’estil en el qual estan creats els seus avatars i per la temàtica que aborden, sí que sembla que hi pugui haver una certa coordinació”.

“Hi ha grups que poden tenir certs interessos i que poden coordinar-se en algun moment”, va ampliar l’equip de Salamanca, que va considerar “difícil” saber si són agrupacions organitzades. “És una activitat més bruta, més d’anar minant de forma constant la credibilitat i la convivència, i això es pot aconseguir fins i tot sense coordinació, simplement afegint soroll”, van considerar.

Meléndez va parlar de dos perfils: “un que individualment és un guerrer anònim” que decideix fer un compte “per trollejar, per defensar la ideologia contrària”, i “a gran escala el que són les granges de bots, les campanyes orquestrades”. En aquesta separació de comptes va coincidir l’equip universitari consultat, per la qual cosa aquest segon cas “seria més problemàtic”.

“Granges de bots” o trolls, com acostumen a denominar-se aquestes campanyes organitzades que citen les expertes, van ser desmantellades a Nicaragua (el 2021), Cuba i Bolívia (el 2023), i són coneguts els intents de Rússia, per exemple, per influir a l’opinió pública mitjançant comptes falsos. A Brasil, les eleccions del 2018 van ser les de la “guerra bruta a xarxes”, tot i que llavors no es va parlar de “granges de bots” com a tal.

Patró internacional

Aquest fenomen “és internacional”, va apuntar l’equip de la USAL. “No està necessàriament coordinat, però sí que el patró es repeteix a altres països”, va assenyalar.

Per la seva part, Meléndez, va apuntar als Estats Units com el lloc on “algunes coses es comencen a assajar, després s’imiten a Espanya” i altres indrets.

Meléndez va recordar la campanya de Donald Trump el 2016, així com la del Brexit al Regne Unit, com els moments clau d’aquest tipus de desinformació pel que fa a la quantitat i a la influència d’ambdós esdeveniments, però des del 2019 estan demostrats els intents organitzats de desinformar en, com a mínim, 70 països.

“Hi ha demostracions sobre l’ús de granges de bots (...) en la lluita per guanyar terreny a les xarxes socials amb aquesta idea”, va assenyalar l’experta. “Tant en un lloc com en un altre s’ha anat assajant i per desgràcia perfeccionant”, va rematar.