Els 470 milions d’euros d’Espanya per a trens a Egipte, el Marroc i l’Uzbekistan són crèdits reemborsables
- Publicat el 20 de febrer de 2026 a les 13:21
- Actualitzat el 20 de febrer de 2026 a les 15:42
- 3 minuts de lectura
- Per Cristina ALONSO PASCUAL, AFP Espanya
- Traducció i adaptació: AFP Espanya
El 18 de gener de 2026, el descarrilament de dos trens a l’altura de la localitat d’Adamuz, al sud d’Espanya, va provocar la mort de 46 persones. Arran del sinistre, alguns usuaris a les xarxes socials es van queixar del finançament del sistema ferroviari espanyol, mentre asseguraven que el Govern espanyol hauria donat 228 milions d’euros al metro del Caire, a Egipte, i 247 milions d’euros a trens al Marroc i a l’Uzbekistan, en missatges compartits més de 100 vegades. Tanmateix, aquests diners són crèdits reemborsables, no pas un regal.
“Tu paga i calla, nosaltres ens ho petem a Egipte i el Marroc. Si vas en rodalies et fots!”, assegura una publicació a Facebook.
El missatge es comparteix juntament amb dues captures de pantalla. En una s’hi llegeix que “el Govern concedeix 247 milions d’euros al Marroc i a l’Uzbekistan per a millores en trens i tramvies”. “El Govern de Sánchez torna a regalar milions a l’estranger: 228 milions per al metro del Caire (Egipte)”, diu l’altra.
Afirmacions similars circulen a X i Instagram, també en castellà.
El 9 de febrer de 2026, els empleats del sector ferroviari a Espanya van iniciar una vaga de tres dies en protesta pel deteriorament de la infraestructura, després de dos accidents al gener que van causar la mort a un total de 47 persones.
Un dels sinistres es va produir per la col·lisió de dos trens d’alta velocitat després del descarrilament d’un d’ells a l’altura de la localitat andalusa d’Adamuz, al sud del país, provocant 46 morts.
El segon va tenir lloc dos dies més tard, a Gelida, Catalunya, quan l’esfondrament d’un talús sobre la via va causar la mort del maquinista i va ferir diversos passatgers.
Des de la tragèdia, alguns usuaris difonen diferents xifres associades al pagament de trens a l’estranger, com els 228 milions d’euros que Espanya va concedir a Egipte o els 247 milions d’euros que van anar al Marroc i a l’Uzbekistan. Ambdues quantitats són crèdits reemborsables.
Una cerca a Google del text d’una de les imatges compartides —“El Govern concedeix 247 milions d’euros al Marroc i a l’Uzbekistan per a millores en trens i tramvies”— va donar com a resultat un comunicat d’abril de 2019.
En aquest, s’hi precisa que es finançarien tramvies amb 190 milions d’euros a Casablanca, al Marroc, “en cas que una empresa espanyola resulti adjudicatària”, mentre que uns 57,4 milions d’euros anirien a l’alta velocitat de l’Uzbekistan, tots dos en forma de “crèdits reemborsables amb càrrec al Fons per a la Internacionalització de l’Empresa (FIEM)”.
En cercar també les paraules clau “228 milions metro cairo” al web del Govern d’Espanya, hi van aparèixer diversos enllaços de pàgines de l’Executiu.
Un d’aquests, del 10 de desembre de 2024, parlava de la concessió d’un crèdit reemborsable de fins a 227,8 milions d’euros per a la rehabilitació i modernització de la línia 2 del metro del Caire, també “amb càrrec” al FIEM.
Aquest fons va ser creat el 2010 i és gestionat pel Ministeri d’Economia per “promoure la internacionalització de l’empresa espanyola” mitjançant el finançament de les seves operacions d’exportació i inversió a l’exterior.
L’instrument, que Chencho Riquelme, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Múrcia, considera una “eina de política econòmica”, té com a conseqüència que “l’empresa s’allibera d’assumir el risc”, va declarar l’expert a AFP Factual el 21 de gener de 2026.
El FIEM implica que el desemborsament econòmic es faci directament a l’empresa espanyola, tot i que el deutor sigui el client estranger —en aquests casos, l’Autoritat Nacional de Túnels egípcia, els Ferrocarrils de l’Uzbekistan i el Ministeri d’Economia i Finances del Marroc.
Abans de concedir l’import, Espanya estudia el destinatari final d’aquests fons per avaluar si té “garanties de devolució”, en paraules de Riquelme. D’altra banda, “l’elecció del lloc on s’inverteix també ha d’estar en línia amb l’estratègia exterior del govern de torn”, va explicar l’expert.
Egipte, el Marroc o l’Uzbekistan no són els únics receptors d’aquest tipus de finançament. Per exemple, al quart trimestre de 2025, l’últim disponible en la data de publicació d’aquest article, Costa d’Ivori va rebre 42,3 milions d’euros en tres crèdits reemborsables per a energies renovables, equipament d’edificis i sanitari, i carreteres.
Referències:
- Nota de premsa del Ministeri d’Indústria i Turisme de 2019
- Referència de l’acord al Consell de Ministres de desembre de 2024
- Pàgines de l’Institut de Crèdit Oficial i del Ministeri d’Economia sobre el FIEM (1, 2)
- Chencho Riquelme, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Múrcia
- Memòria d’activitat del FIEM de 2019
- Operacions de finançament d’Espanya a l’estranger del quart trimestre de 2024 i del de 2025
Copyright © AFP 2017-2026. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres