El Parlament va aprovar el 2012 tapar l’escut de Felip V per l’emblema de la senyera
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 26 de novembre de 2021 a les 17:30
- 4 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2024. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“Destrossar un escut d’Espanya que estava penjat a la façana del Parlament de Catalunya des del 1716. No hauria de ser un delicte contra el patrimoni històric artístic?”, pregunta la piulada en castellà publicada el 21 de novembre de 2021 juntament amb dues fotografies del canvi de símbol a l’entrada de l’edifici de l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
El mateix missatge s’ha replicat desenes de vegades en català a Facebook (1, 2), així com s’ha compartit més de 5.000 vegades en castellà (1, 2, 3). Contingut similar s’ha difós en anglès.
Acord per a la restitució de l’escut de Catalunya
La Mesa del legislatiu català va acordar el maig de 2012, amb l’única reserva del representant del Partit Popular (PPC) en aquest òrgan, restituir l’escut de Catalunya a la façana del Palau del Parlament, que ja havia encapçalat l’edifici l’any 1932. L’acte de presentació de la remodelació de la façana es va dur a terme coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de Setembre, amb motiu del 80è aniversari de la inauguració del Parlament de l’any 1932.
Contactat per l’equip d’AFP Comprovem, el gabinet de premsa del legislatiu català va explicar que “l’escut de les quatre barres, de pedra artificial, va cobrir [a partir d’aquell dia] l’escut d’armes de Felip V que hi ha a la façana, mantenint els altres elements ornamentals que l’envolten (els lleons, la corona, etc.)”.
“D’aquesta manera es manté la composició volumètrica de la façana i es garanteix el manteniment i la conservació de l’escut de Felip V, que roman tapat al mateix lloc”, va detallar el portaveu de premsa del Parlament.
El 2012 els mitjans de comunicació també es van fer ressò de l’aprovació per part de la Mesa (1, 2, 3), com de l’acte d’inauguració del nou escut mesos després (1, 2, 3). A finals de setembre d’aquell any, el llavors president de Catalunya, Artur Mas, va convocar eleccions anticipades pel 25 de novembre afirmant que havia arribat “l’hora d’exercir el dret d’autodeterminació”.
L’escut d’armes de Felip V
El blasó de Felip V “no era originàriament a la façana del palau, sinó a la porta del Socors”, un dels accessos al Parc de la Ciutadella, la fortalesa en forma d’estrella de deu puntes que Felip V va fer construir després de l’entrada de les seves tropes a Barcelona i d’un setge de tretze mesos que fou l’episodi final de la guerra de Successió l’any 1714.
La victòria de les tropes de Felip V i la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va acabar donant lloc a la celebració de la Diada Nacional i va comportar en aquell moment la implantació del Decret de Nova Planta, que va anul·lar totes les institucions polítiques i les administratives catalanes.
“El 1869 es va enderrocar la muralla, i el 1889 l’escut es va traslladar a la façana de l’antic arsenal de la Ciutadella, que l’ajuntament de Barcelona havia decidit adaptar com a palau reial, malgrat que mai no va arribar a complir aquesta finalitat”, va relatar el portaveu del Parlament a AFP Comprovem.
En 1932, el consistori barceloní va cedir el palau perquè fos seu del Parlament, i durant les obres d’adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de governació, l’escut es va cobrir amb el de Catalunya. El 6 de desembre d’aquell any es va dur a terme la sessió inaugural amb l’assistència del president electe de la Generalitat, Francesc Macià.
Amb l’entrada de les tropes del general Francisco Franco al final de la Guerra Civil (1936-1939), l’edifici del Parlament es va convertir en una caserna militar fins a 1945, quan es va instal·lar allí el Museu d’Art Modern.
Durant la dictadura franquista, es va eliminar l’escut de Catalunya de la façana i el saló de sessions fou clausurat durant gairebé quatre dècades fins que l’abril de 1980, el palau va acollir la nova legislatura del Parlament autonòmic restablert. Des del 2012, la senyera torna a encapçalar l’edifici institucional català.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres