Passatgers en un tren ràpid a Singapur el 5 de novembre de 2021 ( AFP / Roslan Rahman)

“L’altra par”, títol de curtmetratges que no han sigut premiats en el Festival de cine de Venècia

Copyright © AFP 2017-2022. Tots els drets reservats.

Tres vídeos han sigut compartits desenes de vegades des del 2019 amb el text: “La pel·lícula egípcia ‘L’ALTRA PAR’, que va durar només 2 minuts, va guanyar el premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema de Venècia”. A més de la descripció a xarxes socials, els tres aborden la mateixa temàtica: éssers humans tan absorbits per la tecnologia que queden aïllats del seu entorn, cosa que els fa cometre errades, tenir accidents, o fins i tot, provocar la seva pròpia aniquilació. No obstant això, cap d’aquests fou realitzat per un director egipci, ni duu aquest títol, ni fou guardonat en el certamen italià.

“El director té 20 anys. La pel·lícula descriu com les persones s'aïllen en la tecnologia i obliden una de les millors coses de la vida, la convivència humana amb l'amor i la germanor”, afegeixen les publicacions que difonen els vídeos a Facebook (1, 2, 3). La seqüència d’animació, en blanc i negre, i amb música de piano de fons, dura dos minuts i mig i mostra un nen ignorat per la resta de personatges, que estan concentrats en els seus telèfons mòbils. La trama denuncia la sobreexposició a les xarxes i la poca interacció social dels humans en escenes quotidianes.

Aquesta mateixa descripció circula en castellà, anglès i portuguès.

Captura de pantalla realitzada el 31 de gener de 2022 d’una publicació a Facebook

El mateix text apareix a xarxes també des del 2019, però acompanyat d’una altra animació (1, 2), en aquest cas en color i de tres minuts de duració. Els personatges del curt, pendents dels seus telèfons mòbils, provoquen accidents domèstics, mèdics i científics. Aquest film també es va difondre en castellà, portuguès, italià, francès i anglès.

La mateixa descripció figura en una tercera ficció publicada a YouTube l’any 2019, en aquest cas amb final feliç. En aquesta, una jove treballadora, cansada d’estar envoltada de persones enganxades a una pantalla, improvisa un sopar en el replà del seu edifici en el qual es van afegint altres veïns.

Malgrat això, AFP Comprovem va esbrinar que cap d’aquestes seqüències correspon a un curtmetratge anomenat “L’altra par”, suposadament realitzat per un director egipci, ni tampoc cap d’elles havia estat guardonada en el Festival de cinema de Venècia.

Quant a l’origen del títol, l’equip de verificació de l’AFP no va trobar que “L’altra par” pertanyi a cap idioma, tot i que recorda a diverses llengües llatines. En català, per exemple, s’assembla a “L’altre par” o “L’altre parell”. També podria venir del llatí (“Alter par”), del castellà (“El otro par”) i del francès (“L’autre paire”), però cap d’aquestes expressions coincideix plenament amb el títol que reprodueixen les publicacions virals.

El videoclip de Moby

Una cerca inversa de fotogrames clau de l’animació amb estètica retro, obtinguts gràcies a l’eina InVID We Verify, va conduir a un videoclip publicat el 18 d’octubre de 2016 a YouTube pel compositor estatunidenc de música electrònica Moby juntament amb The Void Pacific Choir.

El curt d’animació acompanya la cançó “Are You Lost In The World Like Me?” (“Estàs perdut en el món com jo?”, en català), de l’àlbum “These Systems Are Falling” (“Aquests sistemes estan fallant”).

Les publicacions a les xarxes socials comparteixen una versió més curta del vídeo, amb el tema de fons “Comptine d’un autre été”, de Yann Tiersen, banda sonora de la pel·lícula “Amélie”, del director francès Jean-Pierre Jeunet.

Segons els crèdits, l’autor del videoclip és l’il·lustrador i animador anglès Steve Cutts, qui també va fer referència a aquest treball en el seu dossier professional i en una piulada. Cutts, nascut el 1995, tenia 21 anys quan es va estrenar el videoclip.

La seqüència va guanyar el premi Webby, uns guardons que “reconeixen l’excel·lència a internet” segons la seva pàgina web, a millor vídeo d’animació el 2017.

El curtmetratge xinès

Una cerca inversa amb els fotogrames clau del vídeo d’animació en color va donar com a resultat un lloc web en el qual apareixen alguns d’aquests amb la descripció en hebreu: “Life Smartphone, una pel·lícula animada curta i entretinguda creada per un estudiant de l’Acadèmia Central d’Arts de la Xina, mostra per què l’addicció als telèfons intel·ligents poden matar-te”.

Una nova cerca a Google amb el títol “Life Smartphone” va conduir a una entrada a IMDB, una base de dades cinematogràfica, que indica que és un curt del 2015 dirigit pel cineasta xinès Chenglin Xie.

“Fou anomenat el 2015 com un dels 30 millors directors de microfilms xinesos. El seu primer treball d’animació, Life Smartphone, va ser seleccionat oficialment per gairebé 40 festivals d’animació i cinema i va guanyar quasi 20 premis”, diu el lloc web del festival Sundance sobre Chenglin Xie.

La campanya canadenca

El vídeo en el qual un grup de veïns acaba la jornada deixant de costat els seus dispositius electrònics per sopar plegats inclou, al final, les paraules sobreimpreses “Crave more” i "Canada 150”, i l’etiqueta #EatTogether. Buscant aquests conceptes, l’AFP va trobar que, en realitat, es tractava d’una campanya canadenca emesa l’1 de gener del 2017, amb motiu de la commemoració del 150è aniversari de la independència del país, i que tenia com a objectiu “honorar el temps que es dedica a compartir menjar i la capacitat d’aquesta activitat per apropar a diverses comunitats”.

Palmarès del Festival de cine de Venècia

L’equip de verificació de l’AFP no va identificar cap registre d’un curt anomenat “L’altra par” o “The Other Pair” que hauria guanyat algun premi en el Festival cinematogràfic de Venècia.

Consultat per AFP Comprovem el 26 de gener de 2022, el gabinet de comunicació del certamen va confirmar que “cap curtmetratge amb aquest títol ha guanyat mai un guardó en el Festival de cine de Venècia”.

No obstant això, sí que existeix un film egipci del 2014 anomenat “The Other Pair” (“L’altre parell”, en català). Aquest va ser dirigit per Sarah Rozik i es basa en part de la vida del pensador Mahatma Gandhi, segons els crèdits finals.

El curt mostra un nen pobre amb unes xancletes en mal estat, que es fixa en el calçat nou de trinca d’un altre nen a la mateixa andana. Quan els passatgers s’amunteguen per a pujar al tren, el nen de les sabates noves en perd una i no pot recuperar-la, perquè els vagons comencen a avançar. En veure-ho, el nen pobre, que es queda a l’andana, corre per intentar donar-se-la i quan s’adona que no hi arriba, l’infant en el vagó en marxa li llança l’altre parell perquè es quedi amb totes dues.

Aquest curt egipci, per tant, no té cap mena de vinculació amb l’aïllament de les persones per culpa de les noves tecnologies.