Fins ara no s’ha descobert cap arbre de 6.000 anys o més

Copyright © AFP 2017-2021. Tots els drets reservats.

Diverses publicacions a xarxes socials, il·lustrades amb una imatge d’un arbre que  situen en diversos punts de la geografia africana, asseguren que es tracta d’un baobab de “6.000 anys”. Aquestes han sigut compartides desenes de vegades a les xarxes socials des del 2016. No obstant això, avui dia encara no s’ha descobert cap arbre tan antic, segons expliquen els experts a l’AFP. L’arbre més vell del món viu és un pi Bristlecone de 4.850 anys que es troba als Estats Units.

“BAOBAB DE 6000 ANYS.TANZANIA...POTSER L'ARBRE MES VELL DEL MON”, diu una de les publicacions que s’ha difós a Facebook, acompanyada d’una imatge d’un arbre gegant, que contrasta amb la mida de l’home que s’arrepenja en el seu tronc. 

Entrades similars en català circulen, com a mínim, des del febrer del 2016 a Facebook (1, 2, 3) i a Twitter. Algunes publicacions situen la imatge al Senegal i no pas a Tanzània. A internet, la foto apareix publicada com a mínim des de gener del 2004, sense especificar el país d’origen. 

A més, aquesta afirmació s’ha compartit en castellà, francès, anglès i portuguès, esmentant també diverses localitzacions d’Àfrica. 

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 20 d’abril del 2021

No hi ha registre d’un baobab tan vell

Consultat per l’AFP, l’ecologista Pascal Danthu, membre del Centre de Cooperació Internacional d’Investigació Agrícola pel Desenvolupament (Cirad), va plantejar la hipòtesi que l’arbre que apareix a les publicacions pogués ser un baobab de la regió de Morombe, al sud-oest de Madagascar.

El científic, que ha investigat aquest tipus d’arbres durant molts anys, va enviar dues fotografies que ell va fer “fa uns quatre o cinc anys” mentre estava a Madagascar. El baobab visible a aquestes imatges té moltes coincidències amb el d’una de les fotos virals a Facebook: branques distribuïdes de la mateixa manera (rectangles blaus), formes similars (rectangles vermells) i marques idèntiques al tronc (rectangles grocs).

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 20 d’abril de 2021, amb els rectangles per a fer la comparativa.
Imatges cedides per Pascal Danthu a l’AFP

 

Malgrat que l’investigador va assegurar que hi ha una certa “semblança” entre ambdós arbres, no va poder afirmar amb fermesa que aquestes fotografies mostrin el mateix baobab. Per la seva part, l’equip de verificació de l’AFP no va poder confirmar la ubicació exacta del baobab que circula per xarxes socials. 

Encara que no s’hagi pogut confirmar la seva localització exacta, aquest baobab no pot tenir 6.000 anys, ja que és una edat excessiva per aquest tipus d’arbre. 

Segons un estudi de la revista científica Nature Plants publicat el 2018, el baobab més antic conegut estava a Zimbàbue. Els autors van estimar que la seva edat estaria al voltant dels 2.450 anys quan va morir el 2011. Des de llavors, els experts no han trobat un exemplar tan antic com indiquen les publicacions virals. 

El baobab, un arbre místic

El baobab, que pertany a la família dels Bombacaceae, “és un arbre de fulla caduca que es troba a les Comores, Madagascar i l’Àfrica tropical, on també és l’emblema del Senegal”, explica la secció de jardineria del diari francès Le Monde. 

Existeixen nou espècies de baobabs arreu del món, però el continent africà només acull una, l’Adasònia digitata. Les altres varietats estan presents a Madagascar, llevat d’una d’elles, que es troba a Austràlia. 

Segons l’ecologista Pascal Danthu, el baobab és “molt utilitzat per la població local”, especialment per l’ús que se’n fa dels seus fruits, fulles i, antigament, de les seves fibres. Més enllà d’aquests, l’arbre té “un cantó sagrat” i a voltes s’utilitza per a “cultes vinculats a les dones i nens”.

Un baobab als afores del bosc de Bandia, al Senegal, el 25 de setembre del 2019 (John Wessels / AFP)

En els països on està present, el baobab és “vist com un arbre mític, místic”, amb el qual s'associen moltes “virtuts”, va confirmar a l’AFP Jean-Marie Amoa, representant a Camerun de l’organització ASPROBIO / AGM, que té l’objectiu de sensibilitzar sobre la protecció de la biodiversitat i el canvi climàtic, segons el seu lloc web.

Els baobabs poden restaurar “una aurèola perduda”, promoure “remeis”, “abundància”, etc. Rentar-se amb les fulles és un “auguri de prosperitat”, va dir Amoa. Al centre de Camerun, l’arbre rep el sobrenom de “Douma, la glòria”, va afegir. 

Actualment, aquests “arbres de la vida”, com de vegades se’ls anomena, estan en perill per culpa de l’escalfament global. “Durant la segona meitat del segle XIX, els baobabs del sud d’Àfrica van començar a morir, però des de fa uns 10 o 15 anys, la seva desaparició s’ha accelerat ràpidament per culpa de les altíssimes temperatures i la sequera”, va explicar Adrian Patrut, coautor de l’estudi de Nature Plants en declaracions a l’AFP el 2018. 

“Aquestes morts no van ser provocades per una epidèmia”, van dir els autors de l’estudi en aquell moment, el que significa que el canvi climàtic podria afectar la capacitat de supervivència del baobab. No obstant això, “la regió on es van morir baobabs mil·lenaris és una on l’escalfament es produeix més ràpidament a l’Àfrica”, va puntualitzar Adrian Patrut. 

Un pi Bristlecone, l’arbre més vell del món

Tot i que els baobabs africans són els arbres amb flors que romanen més anys vius, l’arbre més vell identificat a la Terra és un pi Bristlecone (Pinus longaeva), anomenat “Matusalem” i ubicat a l’est de Califòrnia, Estats Units. 

Segons Rocky Mountain Tree Ring Research, una organització estatunidenca especialitzada en l’envelliment dels boscos, aquest exemplar té aproximadament 4.850 anys, fet que el converteix en l’arbre més vell del món. 

Aquest és un tipus d’arbre molt estrany, ja que només es troba a Nevada, Califòrnia i Utah. 

Pi Bristlecone, fotografiat el 13 de setembre de 2007 al Bosc Nacional Inyo, a Califòrnia, Estats Units (Gabriel Bouys / AFP)

Un altre pi Bristlecone, talat el 1964 per un estudiant estatunidenc i ubicat a la mateixa regió havia sigut identificat com l’arbre més antic del món, abans de la seva mort. També com apunta Rocky Mountain Tree Ring Research, aquest exemplar, anomenat “Prometeu”, tenia llavors 4.900 anys.

No obstant això, la dendrocronologia, és a dir, l’estudi de l’edat dels arbres segons les capes concèntriques visibles dels troncs, “està només a la seva infància, especialment a les regions tropicals” va assegurar a l’AFP Neil Pederson, investigador en ciències forestals de la Universitat Harvard. Segons el que explica, datar amb exactitud un arbre és “molt difícil per la forma en què es disposen els anells de creixement en les zones tropicals”

“Fins ara, el pi Bristlecone sembla que és l’arbre viu més antic de la Terra, que hem pogut identificar”, va afirmar l’investigador. Es diu que un altre pi Bristlecone encara viu, i en la mateixa regió, té més de 5.000 anys, però aquesta data no ha sigut confirmada encara, va concloure Neil Pederson. 

Traducció I adaptació
AFP Espanya