La imatge és de l’actual Parlament, però de l’any 1942, sota el règim del dictador Francisco Franco

“Parlament de Catalunya, any 36”, diu la llegenda d’una publicació a Facebook compartida desenes de vegades. El text acompanya una foto vertical en blanc i negre en la qual es veu un edifici amb arcs del qual pengen banderes verticals amb el símbol nazi. Davant hi ha cotxes aparcats. Alguns comentaris creuen el text de la llegenda, i diuen coses com “La estupidez humana no tiene límites”. D’altres, però, dubten sobre la veracitat de la imatge, per exemple: “Ni és el lloc. Ni es la data. I lo més important, va ser Franco qui les va col·locar (les esvàstiques) a tota Espanya”.

A Barcelona, quan va començar la Guerra Civil Espanyola l’any 1936, estava instaurada la Segona República, amb un govern d’esquerres oposat al nazisme. Les tropes de Franco no van entrar a la ciutat fins el 26 de gener de 1939, cap a la fi de la Guerra Civil, implantant des d’aquell moment un règim autoritari afí a l’Alemanya nazi.

Després d’una recerca inversa de la imatge a Google es van obtenir diversos resultats. Un d’ells és un article de premsa local en el qual apareix la foto amb la llegenda: “L’actual Parlament, l’octubre de 1942, seu de la exposició d’arquitectura moderna alemanya”. La fotografia s’atribueix a un tal Brangulí i la font és l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Una nova cerca a l’arxiu Nacional de Catalunya va permetre trobar la imatge original digitalitzada amb la seva fitxa completa. Segons aquesta informació, la foto es va fer el 20 d’octubre de 1942 i està atribuida a la nissaga de fotògrafs Brangulí. Formada per un pare i dos fills, tots tres firmaven amb el cognom i en el fons familiar no detallaven mai quin d'ells n’era l’autor, han explicat des de l'Arxiu Nacional Catalunya a la AFP Comprovem al demanar el nom del fotògraf.

En tot cas, dins la fitxa, la descripció de la imatge és: “Inauguració de l'exposició Arquitectura Moderna Alemanya al Palau d'Art Modern de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya), vestit amb banderoles de la creu esvàstica, emblema del nacionalsocialisme. Assisteixen el governador civil de Barcelona i cap del Movimiento, Antonio F. Correa Véglison, el capità general de Catalunya, Alfredo Kindelán, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Maria Simarro, i l'ambaixador alemany Eberhard von Stohrer, entre altres autoritats, Barcelona”.

Image

Captura de pantalla de la imatge de l’Arxiu Nacional de Catalunya, feta el 5 de desembre de 2019

La imatge forma part d’un reportatge fotogràfic d’aquella exposició, i el seu contingut complet es pot consultar en línia.

Segons el web de l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat va acollir aquesta exposició d’arquitectura a l’edifici de l’actual Parlament, confirmant les dades aportades per l’Arxiu. El consistori explica que va ser comissionada per Albert Speer, “arquitecte de confiança de Hitler i futur ministre d’Armaments del III Reich”. També explica que “per a l’exhibició, la façana de l’antic Palau del Parlament va ser engalanada amb grans esvàstiques i banderes espanyoles”.

L’historiador de l’Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova explica a un article publicat a la revista italiana d’història contemporània Diacronie que “Entre els anys 1939 i 1944, les ciutats de Barcelona i Madrid van viure una intensa etapa d’excel.lents relacions i presència constant de l’Alemanya nazi als seus carrers, teatres i centres oficials, sales de concert, etc.”

Com diu la web de la institució, l’actual Parlament de Catalunya es va inaugurar per aquest ús el 6 de desembre de 1932, durant la Segona República Espanyola. A partir del gener de 1939, amb l'arribada del franquisme, va passar a ser un edifici d’ús militar i, el 1945, es va convertir de manera oficial en Museu d’Art Modern i posteriorment en Gabinet Numismàtic i Biblioteca dels Museus d’Art. No va ser fins el 1980, ja acabada la dictadura franquista, quan va recuperar les seves funcions com a seu parlamentària de Catalunya.

En conclusió, la foto del Parlament de Catalunya amb banderes nazis és real, però no és cert, com assegura la publicació viral, que sigui de 1936, sino que va ser feta el 1942.