Les bromes sobre “l’expert en tot” que acaben sent font de desinformació

Des de l’inici de la pandèmia de covid-19, el metge César Carballo ha intervingut en múltiples mitjans de comunicació per a avaluar la situació sanitària a Espanya. Arran de les seves aparicions públiques, els usuaris van començar a crear mems alterant el seu càrrec, en funció del tema d’actualitat.  

“Vulcanòleg”, “girasòleg”, “arenòleg” i camioner són alguns de la llarga llista d’oficis associats a la figura de Carballo a internet. Malgrat el to humorístic de les publicacions, alguns usuaris han recopilat diversos d’aquests muntatges per a criticar els mitjans de comunicació i acusar-los d’enganyar a la població. Alguns internautes fins i tot han compartit la plantilla per emplenar el càrrec.  

Tot i la càrrega satírica de les entrades, certs comentaris mostren indignació per la suposada manipulació dels canals de televisió. Per això, alguns comptes, després de compartir el mem, han hagut d’aclarir que era fals. 

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 17 de març de 2022

Convertir-se en un mem

El metge César Carballo va explicar a l’AFP que els primers mems que es van fer virals van sorgir arran de la seva intervenció en el programa de televisió Horizonte el 30 de setembre de 2021. En aquesta emissió, el treballador a urgències va parlar sobre els efectes respiratoris derivats de l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Un usuari va alterar el subtítol original del programa i va posar “vulcanòleg”. AFP Comprovem va verificar aquí aquell muntatge. 

“Des de llavors, s’ha convertit en una burla recurrent”, va dir el metge sobre els muntatges. “Me’ls envien fins i tot els meus éssers estimats”, va detallar Carballo, que els considera uns continguts “graciosos” i “ocurrents” que se’ls pren com una “broma”. 

“A les meves aparicions als mitjans sempre se m’ha presentat com urgenciòleg, mai no he canviat el meu càrrec”, va aclarir el doctor. “Els usuaris es queixen que ‘aquest sap de tot’, però és que a urgències hem de saber de tot el que estigui relacionat amb la sanitat, perquè no sabem mai quines necessitats tindran els pacients que entren per la porta de l’hospital”, va comentar. 

“No opinaré sobre el volcà, però sí que puc parlar dels efectes nocius i perjudicials que té el volcà per la salut”, va dir el treballador sanitari. 

La mateixa captura de pantalla utilitzada per presentar-lo com a “vulcanòleg” va servir de base el març del 2022 per a fer-lo passar per “camioner”, durant una vaga de transportistes. Una cerca inversa de la suposada emissió va conduir a una piulada d’Iker Jiménez, presentador del programa Horizonte. “Adjunt d’Urgències Hospital Ramón y Cajal (Madrid)”, es llegeix en el rètol en castellà original. A més, en el marge superior dret s’anuncia un altre programa, logotip del qual apareix tallat per la meitat, ja que la imatge dels camions està sobreposada.

El retrat original dels vehicles prové, com s’indica a la descripció d’algunes peces, d’un lloc web que ofereix servei d’estacionament de camions a França.

Davant aquest augment de la seva popularitat, el doctor va assegurar que tenir projecció pública és “dur”, especialment quan rep “crítiques, insults i fins i tot amenaces”. També va afirmar que va prendre accions legals contra alguns usuaris que l’havien increpat sovint a internet.  

Per què es viralitza aquest contingut a les xarxes?

“Existeixen tres conductors molt potents per a generar viralitat a les xarxes socials que són l’humor, la sexualitat i la violència”, va explicar a l’AFP Ricard Castellet, llicenciat en sociologia i ciències polítiques i cap de transformació digital a l’empresa Gebro Pharma. 

Quan els fotomuntatges de Carballo es difonen massivament, “una part dels usuaris entén la intencionalitat humorística del mem, però hi ha una altra part que no sap interpretar aquest to humorístic i que, realment, es creu que aquella persona és capaç d’aparèixer en els mitjans amb quatre càrrecs diferents”, va afegir. 

Segons el sociòleg, “aquest cas pot ser graciós (...), però demostra la dificultat que tenim com a usuaris per identificar un contingut real i un contingut descaradament fals o manipulat”. 

Per la seva part, Carmela Ríos, periodista i professora de xarxes socials al màster de comunicació multiplataforma de CNN Academy i la Universidad San Ignacio de Loyola i els màsters de Periodisme del CEU/Newtral, Nebrija/Maldita i El Correo/UPV, va explicar que “qualsevol contingut que generi una reacció emocional intensa és potencialment viral”. 

Va afegir que “el mem és un dels vehicles més potents i eficaços de la desinformació i dels discursos d’odi” i que, malgrat la seva intencionalitat inicial, “pot acabar degenerant en emocions que no tenen res a veure amb l’humor, com són l’odi o l’assenyalament”. 

Humor i pedagogia

Els especialistes consultats per l’AFP concorden en una manca d’educació de la societat per a poder gestionar l’enorme volum d’informació al qual s’enfronta diàriament a través d’internet. Per a revertir-ho, proposen més pedagogia per a fomentar l’esperit crític. 

La majoria dels mems s’envien per via privada i, com els adjunta una persona de confiança, se’ls hi dona una “credibilitat cega”, segons Castellet. 

Xavier Ribes, professor de comunicació audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va dir a l’AFP que “el problema no és que la gent generi aquests continguts”, sinó que “no sabem llegir les xarxes”. I va afegir: 

Hi ha gent que pensa que si es publica un contingut a internet és perquè ja “ha sigut validat prèviament” i “no entén l’era de la desinformació en la qual vivim”, alerta Castellet. Segons la seva opinió, les plataformes “han d’establir més controls de verificació, més controls d’higiene del contingut i de la qualitat del debat que es genera a cadascuna de les xarxes socials”. 

Ribes també va assenyalar als mitjans de comunicació com a artífexs de la viralització dels mems sobre Carballo i els “experts en tot”. El professor de la UAB va posar com a exemple el fet que els mateixos col·laboradors de programes de televisió apareguin opinant sobre tota mena de temes sense ser especialista en cap. 

“De vegades no som conscients com a ciutadans de la forma en la qual passant davant de nosaltres carregaments diaris de mems que ridiculitzen a una persona”, va apuntar Ríos. Al final, aquest fenomen acaba “alterant la percepció” de les persones exposades mediàticament.