Les regularitzacions extraordinàries de migrants a Espanya no permeten votar en eleccions generals

“Es parla de 500.000 immigrants il·legals però en seran molts més. Un cop tinguin la regularització, vindrà el reagrupament familiar: fills, germans, pares i parents. Més subsidis, ajudes i més impostos. Efecte crida assegurat i substitució poblacional del cens electoral”, recull un missatge compartit a X i Facebook.

Image

Captura de pantalla feta el 23 de febrer de 2026 d’una publicació a X

La proposta anunciada pel Govern a finals de gener pretén regularitzar ciutadans estrangers que resideixin a Espanya des d’abans del 31 de desembre de 2025 i que acreditin haver-hi romàs almenys cinc mesos de manera continuada. També permet que aquestes persones presentin la sol·licitud de manera simultània amb la dels seus fills o filles menors d’edat escolaritzats, o majors d’edat dependents dels seus progenitors per una discapacitat.

Es tracta d’una mesura que ja es va aprovar en altres ocasions per alguns governs anteriors, com els de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005 i José María Aznar els anys 2000 i 2001.

La ministra de Migracions, Elma Saiz, va calcular que pot beneficiar mig milió de persones, que rebran un permís de residència i treball d’un any, i que després d’aquest període podran acollir-se a altres permisos d’estada recollits en el Reglament d’Estrangeria. A 1 de gener de 2025, 837.978 migrants romangueren de manera irregular a Espanya, la major part procedents d’Amèrica Llatina, segons el centre d’anàlisi Funcas.

La mesura es prepara com un projecte de reial decret, que no necessita aprovació parlamentària, i amb un termini obert a l’aportació ciutadana.

A la data de publicació d'aquesta verificació, el reial decret no havia estat validat. L’estimació de l’Executiu és que els tràmits de regularització finalitzin abans del juliol de 2026.

En qualsevol cas, el document presentat no implica “alterar” el cens electoral, van aclarir expertes consultades per AFP Factual.

D’altra banda, pel que fa al “reagrupament familiar” del qual parlen els missatges virals, es tracta d’un tràmit permès per la legislació espanyola destinat a parelles, fills o ascendents de migrants que es trobin de manera regular a Espanya. La proposta del Govern espanyol no canvia res sobre aquest procés.

Els migrants regularitzats no podran votar en eleccions parlamentàries

“Amb una targeta de residència d’un any ningú no pot votar, ni en les autonòmiques ni en les legislatives, de cap manera”, va aclarir el 5 de febrer de 2026 a AFP Factual Elisa Brey, professora de Sociologia i membre del Grup d’Estudis en Migracions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Així ho estableix l’article 13 de la Constitució espanyola, que especifica que per a aquests comicis és necessari tenir la nacionalitat.

Però “la regularització no implica automàticament la nacionalitat ni escurça els terminis legals per sol·licitar-la”, va explicar el 4 de febrer de 2026 a AFP Factual María Eugenia Blasco, sòcia d’Immigració i Mobilitat Internacional a AGM Abogados.

Per sol·licitar la nacionalitat cal acreditar una permanència de deu anys a Espanya, termini que es redueix a cinc en el cas de refugiats, dos anys per a persones de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i sefardites, i un any per a qui contreu matrimoni amb una persona de nacionalitat espanyola. També cal no tenir antecedents penals i demostrar “bona conducta cívica”.

Les pròximes eleccions parlamentàries a Espanya, si no hi ha un avançament electoral, serien el 2027. Les expertes coincideixen que les persones regularitzades el 2026 no tindrien temps d’obtenir la nacionalitat i votar en aquella convocatòria.

Després de presentar la sol·licitud de nacionalitat, habitualment s’espera una mica més d’un any perquè es concedeixi definitivament, segons l’experiència d’Esjaba Messaoud, advocada especialitzada en Dret d’Estrangeria, Migracions i Protecció Internacional. “Tinc sol·licituds presentades l’abril de 2025 de les quals encara no tinc resposta”, va remarcar Messaoud en declaracions del 6 de febrer de 2026 a AFP Factual.

Alguns tràmits que cal dur a terme, com va indicar Blasco, són l’examen de coneixements socioculturals “per acreditar la integració” i, com va afegir Messaoud, la jura de la nacionalitat “en el termini dels 180 dies següents a la notificació, una cosa que es demora una mica més perquè hi ha determinats registres civils col·lapsats”.

A les municipals, només voten els migrants de certs països

L’article 13 de la Constitució estableix que, en el cas de les eleccions municipals, pot haver-hi excepcions que permetin votar les persones estrangeres.

Les expertes van recordar que hi ha països que tenen convenis de reciprocitat amb Espanya que permeten votar els estrangers en les municipals. Aquests són Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit i Trinidad i Tobago. També poden exercir aquest dret els migrants l’origen dels quals sigui un país de la Unió Europea.

Igualment, només podran votar aquells que estiguin donats d’alta al padró municipal i inscrits al cens electoral. En les municipals de maig de 2023, aquestes persones havien d’haver fet aquests tràmits almenys quatre mesos abans.

No s’anul·len totes les ordres d’expulsió

La regularització “no implica l’anul·lació general de les ordres d’expulsió existents”, va explicar Blasco.

Messaoud va subratllar que, en molts casos, les persones amb ordres d’expulsió són obligades a sortir del país només per “haver romàs al territori de manera irregular”, no per haver comès altres delictes.

En concret, el Ministeri de l’Interior explica que una de les infraccions greus contemplades per expulsar una persona estrangera és “trobar-se irregularment en territori espanyol” per no tenir autorització de residència o treball. El projecte normatiu només planteja suspendre els procediments de retorn en aquest tipus de casos.

D’altra banda, el fet que aquests missatges siguin difosos per polítics “encoratja la por amb el discurs de l’amenaça, categoritzant el diferent com un perill, ja sigui per la seva religió, la seva cultura o la seva llengua”, cosa que “erosiona la convivència i legitima la violència”, va opinar Brey.

Referències: 

• Informació del Ministeri d’Inclusió sobre la proposta de regularització del Govern
• Informe de Funcas sobre migrants irregulars a Espanya
• Dades d’antigues regularitzacions d’immigrants a Espanya
• Projecte de reial decret per regularitzar migrants
• Dates de la pujada a consulta pública de la proposta de regularització de migrants
• Informació sobre el tràmit de reagrupament familiar a Espanya
• Perfil d’Elisa Brey, professora de Sociologia i membre del Grup d’Estudis en Migracions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid (UCM)
• Article 13 de la Constitució espanyola
• Perfil de María Eugenia Blasco, sòcia d’Immigració i Mobilitat Internacional a AGM Abogados
• Informació sobre les formes d’atorgar la nacionalitat per residència
• Informació sobre les últimes eleccions generals, el juliol de 2023
• Perfil d’Esjaba Messaoud, advocada especialitzada en Dret d’Estrangeria, Migracions i Protecció Internacional
• Països que tenen convenis de reciprocitat amb Espanya i els ciutadans dels quals poden votar en les eleccions municipals
• Informació del Ministeri de l’Interior sobre les infraccions que justifiquen l’expulsió