Espanya no va escampar químics desinfectants a l’aire durant la pandèmia de la covid-19
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 20 de octubre de 2021 a les 17:41
- 7 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2024. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“Quatre treballadors de l’Agència Estatal de Meteorologia han confessat que avions estan escampant per tota Espanya diòxid de plom, iodur de plata i diatomita”, diuen els titulars en castellà de diversos articles (1, 2) amb el mateix contingut que s’ha replicat desenes de vegades en català a Facebook.
Contingut similar s’ha difós en anglès, àrab, italià, alemany, francès, portuguès i castellà, basant-se en el mateix article com a font.
Sense registre de les "confessions"
Preguntat per l’AFP sobre la suposada confessió dels treballadors de l’AEMET, Juan Esteban Palenzuela, portaveu de l’organisme, va explicar que “aquesta informació va aparèixer ja fa uns anys” i és “recurrent”, “sobretot en períodes de sequera”.
Una cerca per paraules claus en castellà a xarxes socials va mostrar que, ja l’any 2014, diverses publicacions a Facebook (1, 2) feien referència a “treballadors de l’institut de meteorologia” que haurien “confessat en un informe a la Unió Europea que Espanya estava sent ruixada amb (Diòxid de plom)”.
La Cadena Ser hauria donat la notícia i l’objectiu del projecte seria “allunyar les pluges i poder augmentar les temperatures per a crear un ambient climàtic estiuenc per al turisme”. El mateix missatge es va seguir difonent els anys 2015, 2016, 2018 i 2019, citant a “l’institut de meteorologia”, malgrat que aquest organisme es va dissoldre el 2008 i les seves tasques van quedar absorbides per l’actual Agència Estatal de Meteorologia.
No obstant això, “no ha sigut possible trobar aquest programa i a l’únic lloc que s’ha arribat és a fòrums d’informació de grups que defensen l’existència de la teoria dels ‘chemtrails’”, va explicar Palenzuela. Fins i tot, “un company ens va fer arribar un correu d’una periodista de la Cadena Ser que deia que aquella entrevista no existia”.
“L’entrevista ningú no l’ha escoltada i ningú sap qui són aquestes persones, perquè no existeixen”, va sentenciar el portaveu de l’AEMET. “La diferència amb les altres informacions és que ara han inclòs l’assumpte de la pandèmia”, va matisar Palenzuela.
Una cerca per paraules clau en castellà com “treballadors institut meteorològic”, “diòxid de plom” i “diatomita” a la pàgina web de la Cadena Ser i a Google no van mostrar cap resultat sobre l’entrevista. Consultada per AFP Comprovem sobre aquest tema, l’emissora de ràdio no havia respost en la data d’aquesta publicació.
Deixants dels avions al cel
L’article replicat a xarxes socials el 2021 fou publicat el 28 de setembre per Alerta Digital i compartit més de 1.600 vegades, segons l’eina CrowdTangle. En el primer paràgraf es fa referència als “chemtrails”, una contracció de les paraules angleses “chemical” (“químic”) i “trail” (“rastre”) per a al·ludir a una teoria segons la qual els solcs blancs que deixen els avions contenen químics tòxics llençats amb diversos objectius, com la reducció de la població, el control del clima o l’esterilització global.
No obstant això, aquests rastres al cel són fruit de la condensació del vapor d’aigua que desprenen els motors dels avions, com van explicar diversos experts que han analitzat aquesta teoria.
El professor Xavier Giménez, del Departament de Ciència dels Materials i Química i Física de la Universitat de Barcelona (UB) va abordar aquesta conjectura en un article i va assegurar a l’equip de verificació de l’AFP el gener del 2021 que “no existeixen” aquestes maniobres per ruixar a la població amb productes químics des dels avions.
En la mateixa línia, el Grup Keith de la Universitat Harvard va publicar una investigació sobre els “chemtrails”, sentenciant que un projecte d’aquesta magnitud no es podria fer a amagades de la gent, que no té fonament. Aquestes conclusions són semblants a les que assenyala l’estudi del 2018 de la Revista Nou Hospital del Complex Assistencial de Zamora.
Aquest hipotètic escenari ja fa anys que circula a les xarxes. Per exemple, el setembre del 2000, diverses institucions com l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA), l’Administració Federal d’Aviació (FAA), l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i de l’Espai (NASA) i l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units van fer una declaració conjunta per a atendre les “múltiples sol·licituds” rebudes i aportar context a l’assumpte.
L’AEMET també va fer un document explicatiu sobre les esteles de condensació.
AFP Factual ha verificat afirmacions virals en castellà relacionades amb suposats solcs químics en altres ocasions.
Consulta a la Comissió Europea
L’article també menciona que el 19 de maig del 2015, l’eurodiputat Ramon Tremosa, del grup parlamentari Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa (ADLE), “va anunciar” que “quatre treballadors de l’Agència Estatal de Meteorologia havien confessat que Espanya estava sent tota ruixada per avions que escampaven per l’atmosfera diòxid de plom, iodur de plata i diatomita”. La consulta dirigida a la Comissió Europea amb sol·licitud de resposta escrita està registrada al web del Parlament Europeu.
Igual que les publicacions a Facebook, Tremosa va afirmar que l’objectiu del projecte era “allunyar les pluges i permetre que [augmentessin] les temperatures” i crear així un “ambient climàtic estiuenc” atractiu pel turisme. Segons l’eurodiputat, aquest fenomen estava “produint gotes fredes de gran intensitat” en diverses regions espanyoles que podien arribar a desencadenar “malalties respiratòries” provocades per la inhalació d’aquests compostos tòxics. Tremosa també va assegurar que s’utilitzava l’aeroport militar de San Javier, a Múrcia, per a fer enlairar els avions que ruixaven tot el país.
L’eurodiputat va preguntar a la Comissió Europea si havia rebut un informe dels meteoròlegs i quina opinió els hi mereixia. El polític català també va qüestionar si existien raons comercials relacionades amb els interessos de les corporacions del sector de l’alimentació, de les empreses energètiques i de les indústries farmacèutiques i mèdiques per a dur a terme aquest projecte.
No obstant això, l’article viral d’Alerta Digital no fa cap menció a la resposta per part de la Comissió Europea del 16 de juliol del 2015, en la qual nega haver rebut cap informe dels meteoròlegs espanyols. A la seva rèplica, l’Executiu europeu assegurava:
El iodur de plata, el diòxid de plom i la diatomita s’investiguen des de fa dècades per a produir pluja artificial, encara sense proves sobre la seva eficàcia.
A Espanya no es va fumigar des de l’aire
Per a afirmar que Espanya va autoritzar l’ús de “chemtrails”, l’article d’Alerta Digital es basa en una autorització del Ministeri de Sanitat perquè les unitats Nuclear, Biològica i Química (NBQ) de les Forces Armades i la Unitat Militar d’Emergències (UME) utilitzessin biocides des de l’aire un mes després de l’inici de l’estat d’alarma imposat per a fer front a la pandèmia de la covid-19. Aquesta aprovació apareix en un article del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 17 d’abril de 2020.
Els biocides als quals es refereix el BOE són els que apareixen al Reial Decret 830/2020, mitjançant el qual s’estableix la “normativa reguladora de la capacitat per a realitzar tractaments amb biocides”. Aquests es recullen en una llista disponible a la pàgina web del Ministeri de Sanitat, en la qual figura la relació de productes autoritzats, el seu ús i la seva forma d’aplicació. Depenent de l’element a desinfectar i de les característiques del producte biocida existeixen dues tècniques d’aplicació: per contacte i per via aèria (nebulització, termonebulització i micronebulització).
A cap d’aquests documents s’esmenta ni el diòxid de plom ni el iodur de plata ni la diatomita, com afirmen les publicacions virals.
Consultat per AFP Factual, el responsable de premsa del Ministeri de Sanitat va dir que “mai no s’ha fumigat des dels avions amb aquests biocides”. “S’ha autoritzat el seu ús en format aerosol i no només líquid, que és el que deia l’Ordre SND/351/2020, del 16 d’abril”, va puntualitzar.
Tots els productes enumerats en el llistat i, per tant, als quals es refereix el Reial Decret 830/2010, “s’utilitzen a la desinfecció d’elements concrets tal com recull l’Ordre SND/351/2020, que cita la desinfecció d’instal·lacions com els centres socials de caràcter residencial, establiments penitenciaris, centres de gestió de trànsit, etc.”, va explicar el portaveu del Ministeri a AFP Factual.
Va afegir també que “tots els biocides han sigut avaluats tant pel Ministeri de Sanitat des del punt de vista de la salut humana com pel Ministeri de Transició Ecològica des del punt de vista mediambiental. A més, a l’etiquetatge dels mateixos figura clarament la classificació de perillositat com els usos als quals van destinats i la forma d’aplicació”.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres
