El virus SARS-CoV-2 sí que ha sigut aïllat a Espanya, però no pel Ministeri de Sanitat directament

“Mireu aquest vídeo anem desmontan tota aquesta farçaaaa!!!” diu una entrada a Facebook que comparteix un vídeo d’una peça televisada que anuncia en el rètol: “El Ministeri de Sanitat ha hagut de reconèixer que no té el virus aïllat ni cultius d’aquest”. La informació, replicada també en un blog en castellà, està basada en una resposta del mateix Ministeri i s’utilitza com a prova per qüestionar l’existència de la pandèmia de covid-19.

Contingut similar es comparteix en anglès, alemany, portuguès i francès.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 27 d’octubre del 2021

El vídeo que acompanya la publicació en català mostra unes captures d’una resposta del Ministeri de Sanitat a una sol·licitud d’informació d’una associació. Publicacions a Telegram enllacen el document signat per la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio. AFP Factual ha pogut comprovar que l’arxiu es troba disponible a la seu electrònica de l’administració del govern espanyol.

El Ministeri de Sanitat va confirmar a l’equip de verificació de l’AFP l’autenticitat del text signat per Aparicio i va explicar que es tractava de la resposta a una sol·licitud enviada a la Unitat de Transparència i emparada en la Llei de Transparència, Accés a la informació Pública i Bon Govern.

A partir del segon 30, la seqüència amplia un fragment del document oficial que diu: “El Ministeri de Sanitat no disposa de cultiu de SARS-CoV-2 per a assajos, i no té un registre dels laboratoris amb capacitat de cultiu i aïllament per a assajos”. D’altra banda, en el vídeo viral una biòloga planteja que la seqüència del virus “no s’ha pogut cultivar” i que, com a conseqüència, en els pacients positius en coronavirus a Espanya “no s’ha pogut confirmar la malaltia amb un cultiu viral”.

Aïllat i seqüenciat

Aïllar un virus suposa extreure’l d’un pacient infectat i propagar-lo en un cultiu cel·lular per a estudiar-lo. La seqüenciació genètica és un procés que permet desxifrar el codi genètic d’aquest.

El servei de comunicació de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que depèn dels Ministeris de Sanitat i de Ciència, va assegurar a AFP Factual:

Consultat per AFP Factual, el microbiòleg i viròleg José Antonio López Guerrero va respondre que el virus sí que havia sigut aïllat “al principi, quan es va produir el primer brot”.

El primer article científic que va donar a conèixer el SARS-CoV-2 de gener del 2020 detalla com el virus es va aïllar d’alguns pacients a Wuhan, a la Xina, per a estudiar-los en cultius cel·lulars.

Aquest informe científic de 2020 assenyala que el virus ja ha sigut aïllat i seqüenciat a Espanya. A més, també el va aïllar un equip d’investigadors valencians, un altre de la Universitat de Saragossa i a la regió de La Rioja.

La idea que el SARS-CoV-2 no ha sigut aïllat ni seqüenciat i que, per tant, es demostraria que la pandèmia de covid-19 és una farsa, circula des de 2020, i AFP Factual ja l’ha verificat en diverses ocasions (1, 2, 3).

“L’aïllament i purificació del virus és un procediment senzill i molt eficient”, va explicar a l’AFP Juan Sabatté, metge, doctor en microbiologia i investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d’Argentina el juliol del 2021. “L’única limitació és comptar amb un laboratori de bioseguretat apte per a treballar amb el risc que implica el virus aïllat (laboratori BSL3), ja que quan es replica en cultius cel·lulars poden arribar a concentracions milers de vegades superiors a les trobades en els fluids del tracte respiratori d’un pacient infectat”, va afegir.

“Nombrosos laboratoris d’arreu del món han aïllat i seqüenciat el genoma del virus SARS-CoV-2 i existeixen ja milers de publicacions científiques analitzant diferents característiques del virus”, va dir Sabatté a AFP Factual. Per exemple, altres equips d’investigadors han aïllat el virus al Canadà i als Estats Units.

El científic espanyol José Jiménez, del Departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres, es va preguntar en aquest fil a Twitter“on ha de guardar el Ministeri de Sanitat el virus?”, i va explicar que aquest s’aïlla en laboratoris de bioseguretat de nivell 3, com va expressar Sabatté. Jiménez va ressaltar que només al Regne Unit, on ell treballa, el genoma complet del virus ha sigut seqüenciat més d’un milió de vegades, al contrari del que afirmen els usuaris que posen en dubte la pandèmia.

Respecte als positius en coronavirus i el cultiu del virus, López Guerrero, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, va respondre a AFP Factual: “Clar que hi ha constància del virus en els malalts, tot i que no cal, així com tampoc cal amb cap malaltia infecciosa, haver-lo d’aïllar en cada cas. S’aïlla, per exemple, el virus de la grip, picornavirus, galteres i altres virus en tots els casos diagnosticats? No, és clar que no”.

“En tots els casos verificats de covid s’ha constatat la presència del virus, en molts, fins i tot, s’ha seqüenciat i, està clar, s’ha aïllat d’alguns pacients -lògicament, no de tots- fins al punt d’haver-lo vist per electromicroscòpia, immunofluorescència i altres moltes tècniques de verificació i diagnòstic”, va ampliar López Guerrero.

Per què s’ha d’aïllar un virus?

La doctora en immunologia María Moreno, del departament de Desenvolupament Biotecnològic de la Universitat de la República d’Uruguai, va dir el juliol de 2021 a l’AFP: “Un virus no creix i es replica com els bacteris, en mitjans habituals”. “Has de tenir una línia cel·lular en la qual el virus pot ingressar i replicar-se per a obtenir grans quantitats del virus. Una vegada que el virus ha sigut aïllat es poden fer, per exemple, vacunes de virus inactivat. O bé assajos de neutralització amb el mateix virus per veure si els sèrums o els anticossos monoclonals inhibeixen la seva entrada a les cèl·lules”.

“Una persona pot tenir la informació del virus sense tenir-lo aïllat”, va afegir Moreno, qui va remarcar que és fal·laç suposar que sense un virus aïllat en un laboratori no es pugui fer, per exemple, un test per a detectar-lo, com posen en dubte algunes de les publicacions virals. “Per a identificar el virus no necessites tenir-lo aïllat; només necessites una mostra inactivada de la qual puguis amplificar una part del seu material genètic o, en alguns casos, fins a buscar alguna proteïna del mateix virus de manera específica, com fan els tests ràpids de detecció”, va explicar.