Les explicacions sense fonament del metge Robert Malone sobre la vacunació infantil anticovid
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 27 de desembre de 2021 a les 16:12
- 10 minuts de lectura
- Per AFP França, AFP Espanya
- Traducció i adaptació: Adrià LABORDA
Copyright © AFP 2017-2024. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“Demà comença la vacunació de xiquetes i xiquets a les escoles. Si tens filles o fills, et recomane que mires el següent vídeo. Es tracta d’un comunicat del prestigiós científic Robert Malone. Doctor en Medicina i creador de la tecnologia ARN-m, en la qual es basen les vacunes CO V ID”, diu una publicació en català amb la seqüència de quatre minuts i mig. Malone, mirant a càmera, assegura en anglès al vídeo original: “Volia fer-los saber els fets científics sobre aquesta vacuna genètica que es basa en la tecnologia d’ARNm que jo vaig inventar”.
Contingut similar també s’ha difós en anglès, alemany, àrab, francès, italià, portuguès i castellà.
La investigació a finals de la dècada de 1980 del científic Robert Malone va contribuir al desenvolupament de les vacunes d’ARNm, una tecnologia utilitzada a les vacunes contra la covid-19 de Moderna i Pfizer/BioNTech. En el seu perfil de Twitter, el protagonista del vídeo viralitzat es descriu com “l’inventor de la vacuna d’ARNm”. No obstant això, molts altres experts han estat involucrats en el seu desenvolupament durant diverses dècades.
Algunes de les afirmacions que Malone exposa en el vídeo viralitzat tenen una manca de fonament o de context, segons els especialistes consultats per l’AFP.
1. Les proteïnes “spike” són “tòxiques” i “sovint provoquen danys permanents a òrgans crítics en els nens”: Sense fonament
A la gravació, Malone es refereix a la proteïna “spike” o “S”, que des de l’inici de les campanyes de vacunació ha sigut objecte de nombrosos rumors sobre la seva suposada perillositat i viralitat, desinformació ja verificada per AFP Factual en diverses ocasions (1, 2, 3).
Ubicada a la superfície del SARS-CoV-2 la proteïna “spike” permet que el virus s’adhereixi a les cèl·lules humanes per així infectar-les, a més de donar-li la seva forma característica de corona. Aquesta partícula és fonamental en el funcionament de les vacunes d’ARNm, que no contenen la proteïna en si, sinó un manual genètic perquè sigui generada per l’organisme i així es pugui protegir quan s’enfronti al coronavirus.
“L’ARNm ingressa a través de les cèl·lules del múscul i instrueix al mecanisme cel·lular perquè produeixi una porció innòcua d’alguna cosa anomenada proteïna S. (...) Quan l’organisme fabrica la porció de proteïna, les nostres cèl·lules descomponen l’ARNm i l’eliminen”, expliquen a la seva pàgina web els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units.
No obstant això, la teoria que una proteïna “spike” vacunal pugui ser perillosa en si mateixa va ser desacreditada per diversos experts en aquesta verificació de l’AFP el juny del 2021.
Daniel Dunia, director d’investigació del CNRS (Centre Nacional per a la Investigació Científica de França) va explicar a l’AFP en aquest article del 9 de desembre de 2021:
“La vacuna d’ARN missatger s’injecta localment en el múscul i l’expressió de la proteïna ‘spike’ es limita a les cèl·lules a les quals es dirigeix inicialment per a desencadenar la resposta immunitària. L’ARNm és inestable i es degrada ràpidament”.
Una cerca de les paraules clau en anglès “vaccine, covid, spike, damage, children” a la base de dades de la Biblioteca Nacional dels Estats Units, PubMed, no va conduir a cap estudi mèdic publicat fins al 23 de desembre de 2021 que notifiqués danys de la proteïna “spike” en els nens després de la vacunació contra la covid-19.
Una recomanació de l’Agència Europea de Medicina sobre aquest tema indica que la vacunació pot tenir efectes adversos lleus en els menors, però en cap cas es detallen afectacions als òrgans crítics.
En un document sobre els mites respecte a la vacunació infantil contra la covid-19, els CDC apunten cap a la seguretat de la immunització: “En els assajos clínics de la vacuna contra la covid-19 que es van realitzar amb milers de nens, no es van identificar problemes greus de seguretat posteriors a la vacunació, i els efectes secundaris han sigut lleus i no s’han perllongat. Alguns nens no tindran cap efecte secundari i els efectes secundaris greus són poc freqüents”.
2. “No es pot arreglar un sistema immunitari restablert genèticament”: Sense fonament
Malone continua dient en el vídeo que no és possible “arreglar un sistema immunitari restablert genèticament”. Però aquesta analogia entre la vacunació i la teràpia genètica, que s’utilitza amb freqüència per a preocupar a la gent sobre una suposada modificació de l’ADN, és qüestionada pels acadèmics. Experts consultats per l’AFP van recordar que, a diferència de certes teràpies gèniques, les vacunes contra la covid-19 no tenen la capacitat de modificar l’ADN humà.
“L’objectiu de la teràpia gènica és clarament modificar l’ADN per a reparar un gen defectuós. El vector, sigui un adenovirus o un retrovirus, permetrà la integració en el genoma d’un gen normal no mutat, i això permetrà reparar la funció defectuosa”, una cosa que no passa amb les vacunes anticovid d’ARNm, va explicar a l’equip de verificació de l’AFP l’agost del 2021 Thierry Walzer, director d’investigació de l’Inserm (Institut Nacional de Salut i Investigacions Mèdiques de França), adscrit al Centre Internacional d’Investigació de Malalties Infeccioses a Lió.
L’ARN missatger, a més, és massa fràgil per a integrar el nucli de la cèl·lula i modificar el genoma: “Aquestes vacunes duen una molècula d’ARN que farà que les cèl·lules immunitzades produeixin de manera molt transitòria la proteïna ‘spike’ del virus, que provocaria que els limfòcits reaccionessin, però aquest ARN no persisteix i no es queda al cos”, va explicar també l’agost passat a l’AFP Anne Galy, directora del laboratori públic Integrare i l’Accelerador d’investigació tecnològica en teràpia genòmica de l’Inserm.
3. “Aquesta vacuna pot perjudicar el sistema reproductiu”: Sense proves
La teoria que les vacunes perjudiquen el sistema reproductiu o provoquen infertilitat, ja que podria afectar la proteïna coneguda com a sincitina involucrada en el desenvolupament de la placenta, circula sovint a les xarxes socials. No obstant això, aquesta no té base científica. El risc que l’organisme “perdi” aquestes capacitats és fins i tot inexistent, com van explicar diversos especialistes a l’AFP en aquest article de desembre de 2020.
Altres investigacions van en el mateix sentit. Un estudi en animals, en el qual es va administrar la vacuna Pfizer abans i durant la gestació, no va trobar efectes adversos relacionats amb l’immunitzant sobre la fertilitat i el desenvolupament fetal, explica el fabricant en el seu lloc web.
Una altra recerca publicada l’abril del 2021 al New England Journal of Medicine, que va estudiar a 35.691 dones embarassades que havien rebut la vacuna anticovid, “no va mostrar cap risc particular” per a la seva salut.
Aquesta teoria també va circular associada al sistema reproductiu dels homes, però tampoc està fonamentada. “La vacuna d’ARN roman localment, no vagarà per arreu dels teus testicles, que són un santuari immunològic. I mai hem vacunat a ningú als testicles”, va indicar el 16 de març el professor Jean-Daniel Lelièvre, immunòleg d’Henri Monder hospital de Créteil, a l’AFP.
L’AFP ja ha verificat afirmacions similars anteriorment (1, 2, 3, 4).
4. “Aquesta nova tecnologia [ARNm] no ha sigut provada adequadament”: Sense fonament
Les vacunes anticovid que utilitzen l’ARNm esmentat per Malone són les desenvolupades per Pfizer/BioNTech i Moderna. Malgrat això, els resultats de la fase III (la darrera) dels assajos clínics provats amb milers de voluntaris van ser publicats el desembre del 2020 per ambdós immunitzants (1, 2), si bé poden ser actualitzats depenent de les autoritzacions, inicialment d’emergència, que rebin per part dels organismes sanitaris locals.
Com una part d’aquest procediment d’emergència, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va atorgar el seu aval per un any renovable, i va destacar que les vacunes contra la covid-19 només poden autoritzar-se a Europa si “compleixen tots els requisits de qualitat, seguretat i eficàcia definits a la legislació farmacèutica de la Unió Europea”.
Als Estats Units, la regularitat de certs assajos clínics de la vacuna de Pfizer va ser impugnada el novembre de 2021 per una extreballadora de Ventavia, una subcontractista que s’encarregava de realitzar una petita part d’aquestes comprovacions en nom del gegant farmacèutic. Segons va explicar la dona, es van cometre incompliments durant algunes d’aquestes proves.
Malgrat això, aquesta subcontractista només havia realitzat proves a 1.000 persones, mentre que la vacuna, en total, ha sigut avaluada en uns 44.000 pacients arreu del món. Després d’aquestes acusacions, autoritats de l’Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) van reiterar la seva “plena confiança en les dades que els van conduir a autoritzar la vacuna Pfizer/BioNTech”.
5. Es necessiten “com a mínim 5 anys” per a avaluar els riscs de l’ARNm i els seus efectes adversos dels medicaments més nous que “sovint ocorren anys més tard”: Sense fonament
Fins avui dia, les dades científiques no sostenen aquestes dues afirmacions. L’Acadèmia de Medicina de França rebutja qualificar de “nou” l’ARN missatger, que, com explica en un document publicat el 4 d’agost de 2021, “els científics i industrials han desenvolupat i millorat durant més de trenta anys” i que “ha demostrat ser molt eficaç per a la vacunació contra el SARS-CoV-2”.
A més, les vacunes autoritzades per a combatre el coronavirus són, com qualsevol producte mèdic nou, objecte d’una fase de farmacovigilància per a controlar els seus efectes secundaris. El 2021, la seguretat dels immunitzants segueix sent supervisada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agència Europea de Medicaments, que identifiquen i investiguen qualsevol reacció adversa que es produeixi després de l’administració d’una vacuna.
“No tenim cap exemple en el qual els efectes secundaris no s’haguessin rebel·lat en dos mesos i això s’explica pel fet que la vacuna desaparegui molt ràpidament. El que queda és l’activació de la immunitat, els anticossos, etc… i en aquest cas és quan estan en el seu punt més alt en els dos mesos que deuen veure’s els fenòmens autoimmunes: Guillain-Barré, narcolèpsia, etc.”, va dir a l’AFP Matthieu Molimard, cap del departament de farmacologia mèdica de l’Hospital Universitari de Bordeus, França, el 21 de desembre de 2021.
6. “No hi ha cap benefici de la vacunació pels seus fills o la seva família donat el baix risc del virus”: Sense context
Aquest argument de Malone, que ignora els casos greus als quals poden estar exposats alguns nens, és refutat per Jean-Daniel Lelièvre, cap del departament de malalties infeccioses de l’Hospital Henri-Mondor de Créteil i expert en el tema a l’Alta Autoritat de Salut de França. “El nen té un lloc especial a la infecció per covid-19, que és molt menys important que el d’un adult, però que no és nul”, va explicar a l’AFP el 20 de desembre del 2021.
“No podem dir que els nens no representen una excepció i que no hi ha risc pels nens, encara que aquest risc sigui molt menor que el dels adults”, va afegir.
“Des d’un punt de vista individual, sabem que hi ha nens que estan molt més exposats a formes greus, especialment quan el seu sistema immunitari està fallant, quan tenen patologies cròniques subjacents, quan estan immunodeprimits”, va explicar Vicent Maréchal, investigador en virologia a la Universitat de París Sorbonne.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va assenyalar en un comunicat el 24 de novembre passat que, malgrat que proporcionalment existeixin menys infeccions simptomàtiques i casos greus de la malaltia, nens i adolescents poden presentar una simptomatologia perllongada i fins i tot seqüeles. Una d’elles seria la síndrome inflamatòria multisistèmica (SIM-C) que, “tot i que és rara, es va reportar arreu del món i complica la recuperació”.
L’Acadèmia de Medicina francesa considera, per la seva part, que “el principi ètic, segons el qual la vacunació dels nens que té poc risc de desenvolupar formes greus de la malaltia, no ha de servir (...) per a compensar el rebuig de la vacunació de certs adults”.
El desembre de 2021, diversos països ja van començar la vacunació a menors de 12 anys, entre ells Xile, Argentina, Colòmbia, Estats Units, Israel, França i Espanya
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres
