La vacuna contra la covid-19 té més beneficis que riscos, segons els sanitaris

“Sense paraules… jutjeu vosaltres mateixos i pot ser serem a temps a parar aquesta bogeria devant una mal enomenada vacuna que tè mès risc que beneficis, ja que tots podem veure que no inmunitza ni evita contagis, a mès d’exposar-te a uns efectes nocius irreversibles”, diu una publicació en català amb la imatge d’una notícia amb el logotip de l’emissora Catalunya Ràdio en el marge superior.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 20 de desembre de 2021

Vacunació contra la covid-19

La captura de pantalla viralitzada mostra un article de la pàgina web de l’emissora de ràdio pública catalana. El text reprodueix les dades dels casos d’efectes secundaris estranys de les vacunes contra la covid-19, extretes d’un informe del Ministeri de Sanitat espanyol publicat el 24 de novembre.

Fins al 30 de novembre del 2021, a Espanya s’havien registrat 229 notificacions de miocarditis i/o pericarditis després de rebre la vacuna de Pfizer-BioNTech de les més de 51 milions de dosis administrades i 80 notificacions després de la inoculació de més de 9 milions de dosis de Moderna, segons el darrer informe disponible de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). La majoria d’efectes secundaris reportats són lleus, com ara dolor a la zona de la punxada o febre.

Les vacunes contra la covid-19 són segures?

La publicació viralitzada també es qüestiona la seguretat i l’eficàcia de les vacunes. El fet que aquestes s’hagin elaborat en menys temps de l’habitual no significa que siguin menys segures, indiquen els experts.

D’acord amb les autoritats sanitàries, les vacunes disponibles han donat resultats prou sòlids respecte a la seva eficàcia i seguretat per a rebre les autoritzacions dels organismes reguladors.

Les vacunes de Moderna, Pfizer/BioNTech, Oxford/AstraZeneca i Janssen (Johnson & Johnson) són les que s’estan administrant a Espanya i han passat els assajos preclínics i les fases 1, 2 i 3. El Govern d’Espanya explica a la seva pàgina web el recorregut que han de fer les vacunes per a poder-se aplicar.

L’escola de medicina de la Universitat Johns Hopkins afirma en un dels seus articles que vacunes aprovades “són segures i eficaces per a prevenir la covid-19”.

Per la seva part, la doctora en immunologia María Moreno, del departament de Desenvolupament Biotecnològic de la Universitat de la República d’Uruguai, va dir el passat mes de juliol a l’AFP que “els estàndards d’exigència per a aquests assajos clínics han sigut els mateixos o fins i tot superiors, a causa de l’escrutini massiu que han rebut per part de milers de científics d’arreu del món, que la resta de vacunes”.

Alberto García-Basteiro, epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va destacar en declaracions el març de 2021 a l’AFP la seguretat de les vacunes contra la covid-19 que estan aprovades: “L’excel·lent perfil de seguretat ha quedat demostrat a assajos clínics de la fase 3 i en l’experiència de la vacunació massiva en milions de persones ja vacunades”.

Un cop finalitzats els assajos clínics per a poder demostrar que una vacuna és segura i eficaç, aquesta ha de sotmetre’s a una avaluació de les agències reguladores de medicaments. En el cas de la Unió Europea, les vacunes contra la covid-19 que s’estan administrant han sigut testades per l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

L’epidemiòleg espanyol va descartar també que aquesta celeritat entre la creació dels immunitzants i la seva distribució suposi un risc per a les persones que els rebin. “El balanç de risc-benefici de l’ús d’aquestes vacunes aprovades pel seu ús en humans, s’inclina de forma incontestable a favor de la vacunació”, va dir a l’AFP en contraposició al que s’exposa a les publicacions virals.

Moreno, a més, va detallar que la velocitat a l’hora d’elaborar la vacuna és a causa dels “coneixements de desenvolupaments previs similars, accés a finançament, facilitat per a reclutar voluntaris, alta incidència, entre altres factors”. “Avui dia s’han administrat milers de milions de vacunes i han demostrat ser segures”, va sentenciar.

En aquest article de la revista Nature també s’explica per què el desenvolupament de la vacuna fou possible “en un període de temps sense precedents”.

Actualment, les vacunes estan a la fase 4, coneguda com a farmacovigilància. Un període en el qual es vigilen els possibles efectes adversos poc freqüents que no han aparegut a la fase 3, i se segueixen estudiant fora de les condicions experimentals, com especifica l’AEMPS.

Malgrat que s’hagin notificat efectes adversos, autoritats sanitàries com l’EMA o els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units continuen destacant que els beneficis de la vacunació són superiors als riscos que en poden derivar i que la vacuna “funciona”.

La protecció mai no és del 100%

"Les vacunes contra la covid-19 són efectives per a prevenir la infecció, les malalties greus i la mort”, expliquen a la seva pàgina web els CDC. “Està previst que es produeixin infeccions entre vacunats”, ja que els immunitzants no acostumen a arribar al 100% de protecció, detalla l’organisme.

D’acord amb les dades dels CDC, una dosi de la vacuna triple vírica és un 93% eficaç contra el xarampió, un 78% contra les galteres i un 97% contra la rubèola. Dues dosis són un 97% eficaces contra el xarampió i un 88% contra les galteres.

“La majoria de les vacunes contra la covid-19 tenen entre un 70% i 90% d’efectivitat davant la malaltia simptomàtica, però existeix un percentatge de persones que per més que es vacunin, es poden arribar a contagiar. Això depèn del sistema immunitari de cada individu”, va dir a AFP Factual la doctora María Victoria Sánchez, investigadora del Laboratori d’immunologia i desenvolupament de vacunes d’IMBECU-CCT-CONICET, Argentina.

A més, el nombre de contagis entre els vacunats també pot augmentar en funció de factors externs, com el nivell de transmissió comunitària i la circulació de noves soques en el territori.

Eduardo Silveira, immunòleg i professor de la Facultat de Ciències Farmacèutiques de la Universitat de São Paulo (USP), també va remarcar a l’AFP que, si bé les vacunes actuals no són esterilitzants, és a dir, malgrat que són eficients per a prevenir morts i casos greus, no poden prevenir per complet la infecció en tots els casos, també impacten en l’aparició de variants.

“En cas que la infecció continuï, donat que les vacunes disponibles contra la covid-19 no són esterilitzants, la resposta cel·lular induïda per la vacuna pot actuar ràpidament contra les cèl·lules infectades, destruint-les. Això resta temps al virus per a continuar la seva replicació lliurement i la creació de noves variants”, va explicar Silveira a l’AFP.

Efecte “nociu” i “irreversible”?

El contingut viralitzat també remarca la miocarditis com un efecte secundari “nociu” i “irreversible” de la vacuna.

La miocarditis, una inflamació del múscul cardíac, que es menciona a l’article de Catalunya Ràdio figura com un dels efectes secundaris estranys de les vacunes d’ARN missatger contra la covid-19, com ara les de Pfizer i Moderna. Aquests s’han descrit especialment en adolescents i adults joves de sexe masculí, com assenyalen els Centres pel Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC), l’EMA i l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària del Brasil (Anvisa), entre altres organismes.

Malgrat l’avís de la publicació, els CDC afirmen al seu lloc web: “La majoria dels pacients amb miocarditis o pericarditis que van rebre atenció van respondre bé als medicaments i al descans i es van trobar millor ràpidament”.

Consultat per AFP Comprovem, Valentí Pineda, pediatre infectòleg de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i expert en vacunes, va dir que tant la miocarditis com la pericarditis, que també figura com a efecte secundari rar dels immunitzants contra el coronavirus, “acostumen a ser malalties que es curen en la majoria de casos. Durant els primers dies, en algunes ocasions podrien requerir estabilització a l’UCI [Unitat de Cures Intensives], però l’evolució és gairebé sempre favorable”.

Sobre les miocarditis derivades de la vacunació, Antoni Bayés, cap de cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, va dir a l’AFP que són “molt infreqüents, benignes i reversibles” i “es curen en pocs dies sense patir seqüeles”.

“No és cert que la miocarditis i la pericarditis siguin malalties incurables de per vida”, va assegurar a AFP Comprovem el pediatre i investigador ICREA de l’Institut de Salut Global de Barcelona Quique Bassat. “Les miocarditits poden ser lleus, poden ser autolimitades i es poden curar de forma definitiva”, va continuar Bassat.

“En general, tant les miocarditis com les pericarditis que s’han vist derivades de l’ús de les vacunes d’ARNm han sigut gairebé totes lleus i autolimitades” i aquestes patologies “es poden curar de forma definitiva”, va dir a AFP Comprovem el pediatre i investigador d’ISGlobal.

A més, “la causa més freqüent de pericarditis i miocarditis són les infeccions virals”, va recordar Bassat.

Segons les declaracions de Pepe Serrano, pediatre d’atenció primària i membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria, a AFP Comprovem, la miocarditis i la pericarditis causades per la covid-19 “tenen pitjor diagnòstic i són més duradores que les derivades per la vacuna, que apareixen amb una freqüència molt baixa, és autolimitada i de bon pronòstic”.

En la mateixa línia, un estudi publicat el desembre del 2021 per la revista científica Nature Medicine va indicar que la miocarditis provocada per la covid-19 és molt més freqüent que la miocarditis derivada de la vacuna.

“La miocarditis i la pericarditis són malalties que es presenten amb certa freqüència a la població independentment de la vacunació i el seu desenvolupament és sovint benigne”, va reportar l’AEMPS el passat 9 de desembre.

Des de l’inici de la pandèmia, l’equip de l’AFP ha verificat centenars d’afirmacions falses o enganyoses sobre el SARS-CoV-2 i les vacunes per combatre el virus.

Noves restriccions a Catalunya

Davant l’expansió de la variant òmicron, la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja, va anunciar el passat 20 de desembre noves restriccions de cara a les festes nadalenques. El tancament de l’oci nocturn, la reducció dels aforaments a la restauració, a la cultura, l’esport i el comerç són algunes de les mesures que implementarà la Generalitat per aturar la progressió dels contagis durant el Nadal.

Pendents de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Govern vol limitar les reunions a un màxim de 10 persones, tant en interiors com exteriors, i restablir el toc de queda nocturn des de la 1H00 fins a les 6H00 de la matinada. Aquestes restriccions, si finalment s’aproven, tindran una vigència de 15 dies, tot i que podrien ser prorrogables si la situació sanitària no millora.