El passaport de salut de l’Alemanya nazi no és comparable amb el certificat covid

“El partit NAZI va introduir el “Ahnenpaß” (passaport de l’ancestre) i el “Gesundheitpaß” (passaport sanitari). Només així es podia accedir a museus, edificis públics, teatres, escoles i llocs de treball”, diuen les publicacions a Facebook (1, 2, 3, 4) i a Twitter.

“No a la manipulació i a les imposicions infundades, instauració de la por i les conseqüents falsament justificades mesures de seguretat i control de la població coartant o anul·lant els drets de les persones”, clama una de les entrades. Contingut similar en castellà també s’ha difós a les xarxes socials (1, 2).

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook realitzada el 15 de desembre de 2021

A través d’una cerca inversa a Google, es va trobar que una de les imatges que apareix en gairebé totes les publicacions és la mateixa que hi ha en aquest lloc web. El document, del 1937, duu el nom d’Elise Dietz, de cognom de soltera Leupold.

“Passi sanitari de l’oficina principal per a la salut del NSDAP”, es llegeix en alemany. Després s’especifiquen les dades personals de qui pertany. NSDAP són les sigles del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

Què era el Gesundheitpass?

El Gesundheitspass, certificat de sanitat o passaport sanitari, no va ser creat pels nazis, explica l’historiador brasiler Luís Edmundo de Souza Moraes, especialista en temes vinculats a l’Holocaust.

“L’inici de l’adopció [del certificat sanitari] té a veure amb els viatges”, va explicar de Souza Morales. “En alguns països, en el segle XIX, s’utilitzava una carta per aquest motiu. Si una persona necessitava viatjar i venia d’una zona amb algun tipus d’epidèmia, el govern li entregava una carta en la qual deia que estava sa”, va desenvolupar l’especialista.

El doctor en Història Emmanuel Kahan, director del Nucli d’Estudis Jueus de l’Institut de Desenvolupament Econòmic i Social d’Argentina, va explicar a l’AFP que el Gesundheitspass no és comparable amb el passaport sanitari que alguns països van implementar com una de les mesures per intentar frenar la circulació del virus SARS-CoV-2, que causa la covid-19. Els passaports sanitaris emprats durant l’Alemanya nazi “entenien la sanitat d’una manera diferent de la que ho fem avui dia”, va assegurar Kahan.

El passi sanitari implementat l’any 2021 inclou un codi que indica si la persona té la pauta completa de vacunació contra la covid-19. A Catalunya és obligatori des de l’octubre per accedir a locals d’oci nocturn i, des de finals de novembre per entrar a l’interior de bars i restaurants, gimnasos i residències de gent gran.

Aquest passi sanitari s’ha implementat en diverses formes a Argentina, França, Brasil i Itàlia.

Image

Els visitants mostren el seu certificat covid a l’entrada del monument Altare della Patria en Piazza Venezia el 5 de desembre de 2021, a Roma ( AFP / Vincenzo Pinto)

“Els actuals debats sobre un ‘passaport sanitari’ tenen lloc en un altre context: una pandèmia. En aquest sentit, la seva utilitat radica en una crisi sanitària global; no es proposa excloure o llevar drets de la ciutadania pel caràcter ètnic, religiós, cultural o nacional d’un col·lectiu sinó, per contra, poder establir criteris de cura i salvaguarda sobre el conjunt de les poblacions”, va destacar Emmanuel Kahan.

Què era el passaport d’ancestres?

A diferència del Gesundheitspass, o passaport sanitari, l’Ahnenpass, o passaport d’ancestres, sí que fou un document que es va utilitzar exclusivament durant l’Alemanya nazi. “El passaport va ser un artefacte exemplar de l’extraordinària ambició dels nazis de modelar de nou als alemanys en un conjunt racial pur i segregar als jueus i forçar-los a abandonar el país”, explica Peter Fritzsche en el llibre “Vida y muerte en el Tercer Reich”.

“Cap al 1936, els alemanys havien començat a preparar el seu passaport racial (Ahnenpass), que es comprava en una papereria, però un notari havia de certificar els naixements, matrimonis i morts dels avis, pares i fills amb l’objectiu de provar la identitat ària en la qual es fundava la ciutadania”, indica Fritzsche.

“L’Ahnenpass, una mena de certificat d’ascendència o certificat genealògic -literalment: passaport genealògic-, fou un document creat durant el III Reich a partir d’iniciatives anteriors per a produir ‘Quaderns genealògics’ on es registraven els avantpassats del portador”, va explicar a l’AFP Luís Edmundo de Souza Moraes.

“La gran majoria dels alemanys van proporcionar proves ancestrals o tenien un Ahnenpass o Ariernachweis, el passaport racial que es va tornar cada vegada més indispensable per a guanyar-se la vida a l’Alemanya nazi”, apunta Fritzsche en aquesta anàlisi de “The Nazi Ancestral Proof: Genealogy, Racial Science, and the Final Solution”, obra de l’historiador Eric Ehrenreich, de la Universitat de Wisconsin, als Estats Units.

"Aquestes disposicions es van sostenir a les Lleis de Nuremberg, sancionades l’any 1935, que van anar acompanyades de diverses mesures restrictives durant tot el període del règim nacionalsocialista, fins al 1945. Aquestes normatives incloïen la impossibilitat d’accedir a certs treballs, l’obligació de desprendre’s de béns mobles i immobles, la prohibició d’estudiar o circulació per determinats espais, etc.”, va explicar l’historiador Emmanuel Kahan.

Michel Gherman, historiador brasiler i coordinador del NIEJ (Centre Interdisciplinari d’Estudis Jueus) de l’Institut d’Història de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, va explicar per què considera que l’Ahnenpass i els actuals passis sanitaris no són comparables: “L’objectiu final de l’Alemanya nazi, crec que aquest és el punt, és exterminar grups, no salvar grups. Això té una dimensió de negació de l’Holocaust. Estem parlant de mort, estem parlant de genocidi, estem parlant d’extermini, no estem parlant de protegir els altres, llavors no hi ha comparació”, va detallar.

A més, Gherman va advertir: “S’ha d’anar molt amb compte perquè quan s’entra en aquest debat s’entra en el següent punt de relativització del nazisme”.

A escala mundial, alguns grups de persones que s’oposen a la vacunació contra la covid-19 han comparat en diverses ocasions les polítiques sanitàries per combatre la pandèmia amb plans genocides o d’extermini de la població. Algunes d’aquestes afirmacions ja han sigut verificades per l’AFP (1, 2, 3).