Una infermera atén a un pacient amb covid-19 a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital del Mar a Barcelona, el 4 d’agost del 2021 ( AFP / Josep Lago)

Les afirmacions d’un vídeo que diu que el SARS-CoV-2 no existeix no tenen base científica

Copyright © AFP 2017-2021. Tots els drets reservats.

Un vídeo en el qual un home diu, entre d’altres afirmacions, que el virus del SARS-CoV-2 no existeix perquè no s’ha pogut aïllar i que les vacunes són “experimentals” ha sigut compartit més de 160 vegades a Facebook des del passat 17 d’octubre. No obstant això, diversos experts consultats per l’AFP desmenteixen aquestes explicacions: el virus sí que ha sigut aïllat i seqüenciat en laboratoris a Espanya, i les vacunes contra el coronavirus han passat tots els filtres habituals previs abans de la seva administració a la població.

“No calen paraules treieu les vostres conclusions, però treieu-les”, descriu una publicació a Facebook d’una gravació de quinze minuts amb diverses afirmacions sobre la “plandèmia”, un terme utilitzat a les xarxes per afirmar que la pandèmia de la covid-19 ha sigut planejada. El protagonista del vídeo, que s’identifica com a “científic”, assegura que l’explicació, malgrat que se senti “més còmode” amb el català, la farà “en castellà, perquè la informació és suficientment important perquè arribi a tothom”.

L’home anticipa que “intentarà fer un resum” dels arguments principals d’una entrevista a una biòloga i una advocada que, segons ell, proven que la pandèmia del coronavirus és un “engany” i una “farsa” i que, en realitat, les persones vacunades són “víctimes” d’aquest “muntatge”. L’individu insta als usuaris que dubtin de la fiabilitat de les seves explicacions a veure l’entrevista que ell mateix enllaça en el seu mur de Facebook i de la qual n’extreu la informació.

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook, realitzada el 28 d’octubre de 2021

A continuació, la verificació de les principals afirmacions en el vídeo viral.

El Ministeri de Sanitat no ha pogut aïllar el virus SARS-CoV-2: Enganyós

“L’informe de Sanitat espanyol, vale?, espanyol sobre l’aïllament del virus… no us explicaré la cadena del genoma i tot el rotllo… no s’ha pogut aïllar, no s’ha pogut demostrar que existeixi aquest virus”, assegura el protagonista de la seqüència.

Aquest document oficial al qual es refereix el protagonista del vídeo correspon a una resposta del 14 de setembre del 2021 del Ministeri de Sanitat a una sol·licitud d’informació d’una associació. L’arxiu oficial està signat per la directora general de Salut Pública, Pilar Aparicio, i es troba disponible a la seu electrònica de l’administració del govern espanyol.

“El Ministeri de Sanitat no disposa de cultiu de SARS-CoV-2 per a assajos, i no té un registre dels laboratoris amb capacitat de cultiu i aïllament per a assajos”, especifica el document a la segona pàgina. Sobre aquesta afirmació, el servei de comunicació de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), que depèn dels Ministeris de Sanitat i de Ciència, va assegurar a l’AFP l’octubre del 2021:

D’aquesta manera, les autoritats científiques sí que tenen seqüenciat i aïllat el virus, però el Ministeri de Sanitat espanyol, com a òrgan administratiu, no disposa del cultiu del virus, ja que aquesta és una tasca dels laboratoris d’alta seguretat que estan al seu càrrec.

El primer article científic que va donar a conèixer el SARS-CoV-2 de gener del 2020 descriu com el virus es va aïllar d’alguns pacients a Wuhan, a la Xina, per a estudiar-lo en cultius cel·lulars.

Un altre informe científic de 2020 indica que el virus ja havia sigut aïllat i seqüenciat a Espanya. A més, també el va aïllar un equip d’investigadors valencians, un altre de la Universitat de Saragossa i a la regió de La Rioja.

El científic espanyol José Jiménez, del Departament de Malalties Infeccioses del King’s College de Londres, es va preguntar en aquest fil a Twitter“on ha de guardar el Ministeri de Sanitat el virus?”, en referència a la resposta de la consulta que ha donat fruit a desinformació. Jiménez va explicar que aquest s’aïlla en laboratoris de bioseguretat de nivell 3 i, que només al Regne Unit, on ell treballa, el genoma complet del virus ha sigut seqüenciat més d’un milió de vegades, al contrari del que afirma l’home de la gravació.

La idea que el SARS-CoV-2 no ha sigut aïllat, ni seqüenciat circula des de l’any 2020, i l’AFP ja ho ha verificat en diverses ocasions (1, 2, 3).

Un home amb mascareta al costat d’un mural a Madrid el 24 de febrer de 2021 ( AFP / Gabriel Bouys)

Kary Mullis, inventor de la tècnica de laboratori PCR, va dir que aquesta no servia per a detectar virus: Fals

“Si ho mireu i ho busqueu, trobareu totes les respostes que mostren com tot això es desmunta. Es desmunta! Perquè el mateix [inventor] de la PCR ja ho va dir”, s’assegura en el vídeo. La tècnica de diagnòstic PCR, que permet l’anàlisi de mostres d’ADN a través d’una reacció química anomenada “reacció en cadena de polimerasa”, s’utilitza des de la dècada de 1980 per a detectar múltiples malalties i el seu inventor, Kary B. Mullis, fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any 1993.

Mullis fou una figura controvertida en el món científic, ja que negava les evidències de l’escalfament global i que el VIH fos la causa de la sida. No obstant això, no hi ha cap registre que el científic estatunidenc hagi expressat la inutilitat de la seva invenció per a detectar aquest virus.

Aquesta informació ha circulat en diverses publicacions virals des de l’inici de la pandèmia de la covid-19 i ha sigut verificada com a falsa per l’AFP en repetides ocasions (1, 2, 3, 4).

“La tècnica de PCR va revolucionar la biologia molecular”, va explicar a l’AFP Álvaro Fajardo, doctor en Ciències Biològiques i investigador al Laboratori d’evolució experimental de virus de l’Institut Pasteur, a Uruguai. Fajardo destaca dues fortaleses d’aquesta prova com són “la seva especificitat i la seva sensibilitat”.

“Coneixent la seqüència genètica d’un virus, es poden dissenyar diverses estratègies que reconeguin aquella seqüència especifica. La sensibilitat fa referència a la detecció fins i tot d’una mínima càrrega viral”, va afegir l’especialista.

Aquesta tècnica de laboratori funciona a través de “l’amplificació” de segments d’ADN presents en una mostra que extreta a les cavitats nasals, a la faringe o a la saliva.

A partir dels 30 cicles, els resultats de la PCR són sempre falsos positius: Fals

“Ja s’ha demostrat que a partir dels 30 cicles a l’hora que fan les proves [PCR] resulta que sempre marcarà positiu”, argumenta l’individu de la seqüència. Afegint que “les PCR no serveixen per a res”, dubtant de la seva fiabilitat.

Amb el terme “cicles”, el protagonista es refereix al llindar del cicle d’amplificació (Ct, per les seves sigles en anglès) de la PCR que és un valor que indica aproximadament quant material genètic viral o càrrega viral hi ha en una mostra. Un Ct baix indica una alta concentració de material genètic viral, que normalment s’associa amb un alt risc d’infectivitat. Un Ct alt assenyala una baixa concentració de material genètic viral que s’acostuma a relacionar amb un menor risc d’infectivitat.

“La càrrega viral del pacient té una incidència directa en la quantitat de cicles de PCR que es necessiten per a observar aquesta positivitat”, va assegurar Fajardo a l’AFP. “Un pacient que té una càrrega elevada, potser en 15 cicles ja hi ha evidències de la seva positivitat. Un pacient que té una càrrega viral més baixa, pot requerir més de 30 cicles per evidenciar si és positiu”. Però això no significa que per sobre d’aquesta quantitat el resultat sempre sigui positiu.

“Existeix la possibilitat que els casos positius amb Ct molt tardà tinguin menys probabilitats de ser infecciosos al moment de la prova que aquells amb un Ct molt aviat. Però no hem de cometre l’error d’assumir que un Ct tardà no significa res”, va explicar a l’AFP per la seva part Kenneth W. Witwer, professor de patologia i neurologia molecular i comparativa a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units.

Witwer va assenyalar que el llindar del cicle “correcte” o “òptim” pot ser diferent per a diversos assajos de PCR i diferents tipus de mostres.

L’afirmació que les proves PCR són inespecífiques i que han provocat molts “falsos positius” ha circulat durant la pandèmia i ja ha sigut verificada per l’AFP (1, 2).

Les vacunes contra la covid-19 són “experimentals”: Fals

Una altra de les afirmacions que es verbalitzen en el vídeo és que les vacunes són “experimentals” i que “no estan provades, perquè es necessiten deu anys per a provar les vacunes”. Malgrat que les vacunes contra la covid-19 s’hagin elaborat en menys temps de l’habitual, això no significa que siguin menys segures, com indiquen els experts.

D’acord amb les autoritats sanitàries, les vacunes disponibles han donat resultats suficientment sòlids respecte a la seva eficàcia i seguretat per a rebre les autoritzacions dels organismes reguladors.

Les vacunes de Moderna, Pfizer/BioNTech, Oxford/AstraZeneca i Janssen (Johnson & Johnson) són les que s’estan administrant a Espanya i han passat els assajos preclínics i les fases 1, 2 i 3. El Govern d’Espanya explica a la seva pàgina web el recorregut que han de fer les vacunes per a poder-se aplicar.

L’escola de medicina de la Universitat Johns Hopkins afirma en un dels seus articles que vacunes aprovades “són segures i eficaces per a prevenir la covid-19”.

Hi ha diversos tipus de vacunes contra la covid-19: les vacunes virals, que injecten directament al cos un virus molt atenuat i inofensiu, els vectors virals, que utilitzen altres virus modificats per a produir les proteïnes del virus que s’ha de combatre, les vacunes a base d’àcids nucleics, que injecten ARN missatger (ARNm) per a produir a través de les cèl·lules de la persona vacunada les proteïnes del virus i les vacunes proteiques, que són les que injecten al cos subunitats proteiques virals.

Per la seva part, la doctora en immunologia María Moreno, del departament de Desenvolupament Biotecnològic de la Universitat de la República d’Uruguai, va dir a l’AFP que “els estàndards d’exigència per a aquests assajos clínics han sigut els mateixos o fins i tot superiors, a causa de l’escrutini massiu que han rebut per part de milers de científics d’arreu del món, que la resta de vacunes”.

Alberto García-Basteiro, epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va destacar en declaracions a l’AFP la seguretat de les vacunes contra la covid-19 que estan aprovades: “L’excel·lent perfil de seguretat ha quedat demostrat a assajos clínics de la fase 3 i en l’experiència de la vacunació massiva en milions de personas ja vacunades”.

Un cop finalitzats els assajos clínics per a poder demostrar que una vacuna és segura i eficaç, aquesta ha de sotmetre’s a una avaluació de les agències reguladores de medicaments. En el cas de la Unió Europea, les vacunes contra la covid-19 que s’estan administrant han sigut testades per l’Agència Europea de Medicaments.

L’epidemiòleg espanyol va descartar també que aquesta celeritat entre la creació dels immunitzants i la seva distribució suposi un risc per a les persones que els rebin. “El balanç de risc-benefici de l’ús d’aquestes vacunes aprovades pel seu ús en humans, s’inclina de forma incontestable a favor de la vacunació”, va dir a l’AFP.

Moreno, a més, va detallar que la velocitat a l’hora d’elaborar la vacuna és a causa dels “coneixements de desenvolupaments previs similars, accés a finançament, facilitat per a reclutar voluntaris, alta incidència, entre altres factors”. “Avui dia s’han administrat milers de milions de vacunes i han demostrat ser segures”, va sentenciar. En aquest article de la revista Nature també s’explica el desenvolupament de la vacuna “en un període de temps sense precedents”.

És cert que els primers quatre immunitzats (de Moderna, Pfizer, Gamaleya i AstraZeneca) es van elaborar en menys d’un any. El SARS-CoV-2 “no és molt diferent del MES-CoV i els SARS-CoV-1”, que van provocar una epidèmia al sud-est asiàtic l’any 2003, va explicar el desembre del 2020 a l’equip de verificació de l’AFP el professor Jean-Daniel Lelièvre, cap del departament d’immunologia clínica de l’Hospital Universitat Henri Mondor i responsable d'investigació clínica a l’Institut d’Investigació de Vacunes de França.

“Havíem fet tota una investigació per a la vacuna del SARS-CoV-1. Va arribar fins als assajos de fase 1, però la malaltia es va aturar, per això no vam arribar fins als assajos de fase 3. Des del punt de vista de les vacunes, estàvem en un món ideal, perquè és un nou virus, però molt semblant a l’altre, del que ja teníem coneixement previ”, va afegir. Si el SARS-CoV-2 hagués aparegut a principis de la dècada del 1980, com el VIH, la investigació de vacunes “s’hauria necessitat molt més temps”.

La idea que les vacunes són “experiments”, ja que encara no han superat la fase 4, coneguda com a farmacovigilància, s’utilitza per desacreditar l’eficàcia d’aquestes. No obstant això, en aquest període es vigilen els possibles efectes adversos poc freqüents, que no han aparegut a la fase 3, i es segueix estudiant fora de les condicions experimentals, com especifica l’AEMPS.

8 de cada 10 joves vacunats tindran miocarditis: Enganyós

“Els joves de 12 a 16 o 17 anys si es posen la vacuna, resulta que 8 de cada 10 tindran problemes de miocarditis, que ja als Estats Units i a Anglaterra ja hi ha, les dades estan allí”, alerta el protagonista.

Tot i que és un efecte secundari molt poc habitual de les vacunes d’ARNm, com són les de Pfizer-BioNTech i Moderna, sí que s’han reportat alguns casos de miocarditis i pericarditis, inflamacions al cor, després de la vacunació contra la covid-19. No obstant això, la majoria d’efectes secundaris notificats són lleus com dolor a la zona de la punxada o febre.

El Ministeri de Salut d’Israel fou un dels primers que va plantejar a principis del 2021 “un possible vincle” entre la vacuna Pfizer i els casos de miocarditis d’homes joves vacunats. Malgrat l’avís, també va aclarir que el 95% eren benignes.

El juny de 2021, experts als Estats Units es van reunir per revisar uns 300 casos d’inflamacions del cor després de vacunar-se contra la covid-19, especialment d’adolescents o adults joves. “Aquests casos són estranys i la gran majoria s’han resolt amb descans i repòs”, va dir llavors Rochelle Walensky, la directora del Centre pel Control i la Prevenció de Malalties (CDC), la principal agència federal de salut pública dels Estats Units.

Davant d’aquests casos, a principis d’octubre, alguns països com Suècia, Finlàndia, Islàndia i Dinamarca van decidir suspendre “per precaució” de manera total o parcial pels menors de 30 anys la vacuna Moderna, que utilitza l’enginyeria genètica d’ARNm.

No obstant això, a diferència del que s’explica en el vídeo, la proporció d’aquests casos reportats no és vuit de cada deu, sinó que és una probabilitat molt més baixa tenint en compte els centenars de milions de dosis ja administrades.

Les taxes generals del Regne Unit sobre els problemes d’inflamacions al cor i la seva vinculació amb les vacunes d’ARNm mostra que després de la segona dosi de Pfizer-BioNTech hi ha 4,3 casos de miocarditis per cada milió de dosis i 3,8 casos de pericarditis per milió de dosis, aproximadament. Quant a Moderna, la taxa és de 14,7 casos de miocarditis per milió de dosis i 13 casos de pericarditis per milió de punxades.

Segons un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el sistema d’avisos d’efectes adversos VAERS dels CDC als Estats Units ha reportat 40,6 casos de miocarditis per milió de segones dosis entre els homes i 4,2 casos en el cas de les dones a l’11 de juny de 2021 en persones entre els 12 i els 29 anys.

A 20 d’octubre del 2021, el sistema VAERS ha rebut un total de 1.698 notificacions de miocarditis o pericarditis entre persones de 30 anys o menys que van rebre la vacuna anticovid, la majoria d’ells eren homes joves. D’aquest total, finalment els CDC i la FDA (Administració de Drogues i Aliments dels Estats Units) en van confirmar 963, respecte a més de 12,5 milions de persones amb les dues dosis entre la població dels Estats Units que s’emmarca entre els 12 i els 18 anys.

“L’aparició de miocarditis i/o pericarditis després de la vacunació contra la covid-19 amb vacunes d’ARNm és una possible reacció adversa coneguda, de freqüència d’aparició molt baixa i generalment de bona evolució”, assegura la Societat Espanyola de Cardiologia. En la mateixa línia, la Societat Argentina de Cardiologia també conclou que els beneficis de la vacunació són “àmpliament superiors” als riscos de contraure miocarditis.

Els científics, favorables a terceres dosis de la vacuna anticovid als Estats Units, van esmentar que segueixen preocupats i continuen investigant sobre els riscos de miocarditis en adults joves i adolescents.

Tot i així, l’organisme federal dels Estats Units segueix recomanant que les persones majors de dotze anys es vacunin, ja que els riscos relacionats amb el virus són superiors als riscos potencials de tenir alguna reacció adversa poc comuna, com una miocarditis.

COVID-19 VACUNES