El nivell de protecció de les mascaretes no pot determinar-se amb exactitud

El gràfic a les publicacions mostra tres escenaris diferents de la interacció entre un “portador de COVID-19” amb una altra persona no infectada. En el primer dels escenaris, l’infectat no porta mascareta, però l’altra persona sí. D’acord amb la imatge, el risc de contagi en aquest context seria del 70%.

En el segon dels escenaris, el portador de coronavirus fa servir mascareta, però l’altra persona no. Segons el gràfic, el risc seria del 5%. En l’últim dels escenaris, tant l’infectat com l’altra persona fan servir mascareta. El risc seria del 1,5%, segons la imatge.

La imatge inclou un missatge al final que posa “Porta-la!”, en referència a les mascaretes.

Image

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook feta el 15 de juliol de 2020

La gràfica ha estat compartida centenars de vegades en català, a Facebook i Twitter i amb els mateixos percentatges però amb dissenys diferents (1, 2) . En castellà ha arribat a ser compartida fins 25.800 vegades, a Facebook, Instagram i Twitter.

La informació també va circular àmpliament en anglès i francès.

L’equip de verificació de l’AFP va consultar experts que van coincidir en la incapacitat de mesurar amb tal exactitud la probabilitat de contagi. Juan Carballeda, investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques d’Argentina (CONICET) i membre de l’Associació Argentina de Virologia (SAV), explica que una de les dificultats per determinar un percentatge amb aquesta exactitud té a veure amb els models de mascaretes que es fan servir.

“No hi ha un únic tipus de mascareta que s’estigui fent servir i no tenim molta evidència de quant de temps el virus pot viure a les superfícies o si es troba en gotes de tamany gran o petit. De cap manera posaria un percentatge tan exacte”, assenyala.

De la seva part, Shelley Payne, directora del Centre LaMontagne per a Enfermetats Infeccioses de la Universitat de Texas, a Estats Units, indica que, si bé l’ordre relatiu de risc que es mostra al gràfic és correcte, “els números reals dependran d’una sèrie de factors, inclosa la quantitat del virus dispersada pel portador o cas [positiu], la distància entre els dos individus, el tipus de material de la màscara o l’ajust de la màscara”.

Masses variables i la manca de dades experimentals, excepte en entorns hospitalaris, dificulten el càlcul del risc de contagi, va dir Payne a l’AFP per correu electrònic.

“No crec que hi hagi xifres confiables sobre cuanta protecció proporciona una màscara [...]” però “la probabilitat de propagació és més alta si el portador no porta una màscara i més baixa si tant l’infectat com les persones que tenen contacte amb ell fan servir mascareta”, va dir Payne.

Carballeda explica que, a més a més, s’ha de tenir en compte com les persones fan servir les mascaretes.

“Posem com exemple les mascaretes N95 que són les recomanades. Amb aquestes, el risc baixaria pràcticament a zero, però sempre i quan es facin servir correctament. Què significa això? Que no s’han de tocar, que s’han de rentar les mans abans de posar-se’ls i de treure-se’ls i que, encara que tinguin més longevitat, s’ha de saber que només són útils durant un temps determinat, etc. Això també dificulta la precisió del possible contagi”, assegura.

Davant la manca de mascaretes, John Criscione, professor d'enginyeria biomèdica a la Universitat de Texas A&M, ha provat articles domèstics comuns com filtres d’aire, fundes de coixins, cortines de bany i bosses al buit com a possibles alternatives.

“Hem provat una àmplia gama de materials i els resultats varien, la qual cosa significa que l’elecció de material determina en gran mesura la qualitat de la mascareta”, diu l’estudi de Criscione.

Si bé els gràfics compartits a les xarxes socials poden no proporcionar una avaluació precisa del risc exacte, Criscione considera que els portadors de COVID-19 han de fer servir mascareta. “Qualsevol cobertura és millor que res”, afirma.

Carlos Pinto, epidemiòleg del Institut Nacional de Salut de Colòmbia coincideix amb aquesta tesi.

“Amb l’evidència actual, no es pot confirmar la precisió d’aquestes estadístiques. No hi ha suficients dades per a quantificar la reducció del risc per l’ús de mascaretes quirúrgiques o de tela com diu la imatge. Tanmateix, és recomanable la seva utilització i la distància física per disminuir el risc de contagi, sobretot en els casos de persones asimptomàtiques o presimptomàtiques que surtin al carrer”, explica a AFP Factual.

La Organització Mundial de la Salut (OMS), per la seva part, indica alguns escenaris de quan s’han de fer servir o no les mascaretes. Afirma que una persona sana “només ha de portar mascareta i atén algú sobre qui es sospiti la infecció pel 2019-nCoV” o que pot fer-la servir “si té tos o esternuts”.

“Les mascaretes només són eficaces si es combinen amb el rentat freqüent de mans amb una solució hidroalcohòlica o aigua i sabó. Si necessita portar mascareta, aprengui a fer-la servir i a eliminar-la correctament”, explica l’OMS.

Des del 7 de juliol, l’ús de mascareta es obligatori a tota Catalunya degut a nous rebrots de l’enfermetat. A la resta de l’estat espanyol, només cinc comunitats autònomes no han imposat l'ús obligatori de la mascareta i la regla és que s'ha de fer servir quan no sigui possible respectar una distància de seguretat de 1,5 metres.

En resum, d’acord amb experts consultats per l’AFP no és possible determinar amb exactitud el percentatge de contagi del nou coronavirus en base a l’ús o no de mascaretes, tant per la part dels infectats, com de les persones sanes. Els investigadors asseguren que, si bé les màscares disminueixen el risc de contagi per coronavirus, no existeix informació de confiança sobre la possibilitat específica de transmissió.

Aquesta verificació s’ha realitzat en base a la informació científica i oficial sobre el nou coronavirus disponible a la data d’aquesta publicació.

EDIT 16/07: Actualitza amb Comunitats Autònomes que imposen l'ús obligatori de mascareta.