El Decret que regula a Espanya l’ús de la mascareta pot ser més restrictiu depenent de les regions

Copyright © AFP 2017-2021. Tots els drets reservats.

Una imatge que mostra dos cartells en un aparador ha sigut compartida milers de vegades des del passat mes de febrer. Aquesta també ha circulat en format de mem. Els anuncis asseguren que “l’ús de la mascareta no és obligatori quan es pot garantir la distància interpersonal d’1,5 metres”, citant un Reial Decret de la normativa espanyola. No obstant això, aquesta llei és una norma de mínims que les comunitats autònomes poden reforçar. També inclouen advertències sobre els possibles efectes de les mascaretes i les vacunes contra la covid-19 que han sigut desmentides per informes i experts consultats per l’AFP.

“L’ÚS DE MASCARETES NO ÉS OBLIGATORI QUAN ES POT GARANTIR LA DISTÀNCIA INTERPERSONAL D’1,5 METRES”, afirma el primer dels cartells, que cita com a font el “Reial Decret Llei 21/20”, abans d’enumerar alguns dels presumptes efectes nocius de l’ús de la mascareta com el desenvolupament de “malalties neurodegeneratives” i conseqüències negatives pel “desenvolupament cognitiu dels nens”. L’avís inferior, que prohibeix l’entrada a les persones immunitzades de covid-19, assegura que “la vacuna” és “experimental”. La fotografia ha sigut compartida més de mil cops des de mitjans de febrer del 2021 a Facebook en català i també en entrades en castellà (1, 2, 3).

Captura de pantalla d’una publicació a Facebook realitzada el 23 de març de 2021

A més de la fotografia de l’aparador, el primer rètol havia circulat per xarxes des de gener amb missatges que el presentaven com “un model de cartell per a imprimir i enganxar pels carrers sobre la no obligatorietat, eficàcia no provada i efectes negatius greus de la mascareta” (1, 2, 3).

AFP Factual ja ha verificat diverses afirmacions sobre les suposades afectacions a la salut derivades de les mascaretes, tant en la població adulta com en els infants (1, 2, 3). A continuació, es verificaran per punts les declaracions que apareixen en els cartells.

1. L’ús de mascareta no és obligatori quan es manté la distància interpersonal d’1,5 metres: Enganyós

El Reial Decret Llei 21/20 que referencia el cartell sobre les mascaretes va ser publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’Espanya el 10 de juny de 2020 i regula les “mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària causada per la COVID-19”.

A l’article 6 s’estableix l’ús obligatori de les mascaretes “a la via pública, a espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o que es trobi obert al públic, sempre que no es pugui mantenir una distància de seguretat interpersonal de, com a mínim, 1,5 metres”. Aquesta obligatorietat s’aplica a les persones majors de sis anys, llevat d’excepcions, com especifica el document oficial. 

No obstant això, fonts del Ministeri de Sanitat d’Espanya consultades per l’AFP adverteixen que es tracta “d’una norma de mínims de l’Estat que les Comunitats Autònomes poden desenvolupar (respectant aquests mínims) en l’ús de les seves competències

La majoria de les comunitats espanyoles (com Catalunya, Madrid, el País Basc i Andalusia) van resoldre en els mesos posteriors a la publicació de la norma que l’ús de la mascareta seria obligatori, independentment de si es garanteix o no la distància interpersonal de seguretat. Astúries va canviar aquesta regla i va establir que l’ús obligatori seria a partir dels infants de sis anys en els espais a l’aire lliure quan “no resulti possible mantenir la distància de seguretat interpersonal de, com a mínim, 1,5 metres”, amb excepcions per a les vies públiques “dels nuclis urbans” i de les “zones rurals quan es produeix una aglomeració de persones”.  

No obstant això, el Ministeri de Sanitat va advertir que el Congrés dels Diputats el dia 18 de març “va procedir a l’aprovació definitiva del projecte de llei derivat del Reial Decret Llei 21/2020. Després de l’aprovació d’aquest projecte de llei i la seva publicació al BOE en els pròxims dies provocarà la fi de la vigència del Reial Decret 21/2020” i, per tant, també afectarà l’article 6 que fa referència a l’ús de les mascaretes, que passarà a no estar associat al manteniment o no d’una distància interpersonal. 

2. L’eficàcia de les mascaretes no ha sigut provada: Fals

L’eficàcia de les mascaretes sí que ha sigut provada per nombrosos estudis científics i és una recomanació molt estesa entre els organismes de salut internacionals. Per exemple, un estudi publicat a la revista científica The Lancet conclou que la distància física, l’ús de mascaretes i protectors oculars contribueixen a reduir el risc de contagi de coronavirus. 

En la mateixa línia, un altre informe publicat l’1 de desembre per investigadors de la Mayo Clinic dels Estats Units va assegurar que “els resultats demostren el valor i l’eficàcia protectora de l´ús estès de la mascareta i del distanciament físic per a ajudar a aturar la propagació del virus que causa la COVID-19”

Per la seva part, organismes com els Centres pel Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) aconsellen utilitzar mascaretes en públic a partir dels dos anys, a més de mantenir una distància de “com a mínim sis peus [1,8 metres]. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) també recomana el seu ús “quan no es pot garantir el distanciament físic”, tant en interiors com en exteriors. 

Malgrat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va indicar a l’inici de la pandèmia que es reservessin les mascaretes pels equips mèdics, posteriorment, va modificar les seves recomanacions i va fer que els governs promoguessin l'ús general de la mascareta. 

3. L’ús habitual de la mascareta provoca malalties neurodegeneratives: Fals

Des de l’inici de la pandèmia, s’ha dit que les mascaretes provoquen diversos efectes negatius: són un cultiu de bacteris que deriven en infeccions respiratòries, que poden “incubar” càncer o provocar acidosis o hipercàpnia. Els experts consultats per AFP Factual en totes les ocasions coincideixen en el fet que, ben utilitzades, les mascaretes no representen cap mena de risc per a la salut.   

L’AFP també va verificar la declaració que les mascaretes provoquen malalties neurodegeneratives. Els qui defensen aquesta idea al·leguen que les mascaretes no deixen passar suficientment oxigen i que l’usuari reinhala el diòxid de carboni expulsat. No obstant això, els metges i els investigadors també han descartat aquesta possibilitat. 

“La mascareta no és un circuit tancat, deixa passar l'oxigen”, va explicar Yves Coppieters, epidemiòleg i professor de Salut Pública a la Universitat Libre de Brussel·les (ULB). “Potencialment pot afectar la respiració d’una persona amb problemes cardíacs o respiratoris o quan es fa molt esforç”, va matisar. 

Quant a l’estructura de les mascaretes, el doctor Pablo Eguía, neuròleg i vocal de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), va assenyalar: “El teixit del qual estan composades les mascaretes filtra partícules, no gasos. I l’oxigen, així com el diòxid de carboni, són gasos. Per tant, tant l’oxigen com el diòxid de carboni circulen a través del seu teixit”.

Eguía va confirmar que les cèl·lules del cervell “són extremadament sensibles a la manca d’oxigen” i, per això, algunes “comencen a morir en menys de cinc minuts després d'interrompre el subministrament d’oxigen”, però “les mascaretes no produeixen aquest efecte en cap cas”, ja que “no són un compartiment tancat”. El neuròleg va reafirmar a AFP Factual que les mascaretes “no provoquen ni malalties neurodegeneratives, ni demències”

Per la seva part, Peter Berlit, secretari general de la Societat Alemanya de Neurologia, va afirmar a l’AFP: “Tot i que hi ha cèl·lules nervioses que no sobreviuen més de tres minuts sense oxigen, la seva mort no és causada per l’ús de la mascareta, ja que aquesta no provoca la manca d’oxigen”.

4. L’ús habitual de la mascareta afecta el desenvolupament cognitiu dels infants perquè necessiten més oxigen: Fals

Els experts sanitaris consultats per AFP Factual coincideixen en el fet que un ús correcte de les mascaretes en nens, a partir de les edats recomanades per les autoritats, no ocasiona cap mena de dany.  

L’Acadèmia Estatunidenca de Pediatria assegura que les mascaretes són segures i efectives en infants majors de dos anys i que aquestes no afecten el desenvolupament cognitiu, és a dir, a la capacitat d’aprenentatge. Tampoc interfereixen en el desenvolupament pulmonar dels més petits.   

L’Associació Espanyola de Pediatria afirma: “No existeix cap evidència científica que l’ús de mascaretes en nens majors de dos anys comporti risc d’efectes adversos indesitjables per a la salut dels infants”.

En el cartell s’afirma que els nens “necessiten més oxigen que els adults per a poder desenvolupar-se correctament”. Pel que fa a aquesta afirmació, Gustavo Giachetto, pediatra i director de la Clínica de Pediatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de la República, Uruguai, va explicar que “els nens tenen un consum augmentat d’oxigen, no necessàriament el doble [que un adult], però va aclarir que això ocorre amb els nens petits, “aquells qui estan en ple creixement, és a dir, els menors de dos o tres anys”.

Eguía, el neuròleg de la SEN, va assegurar que “les mascaretes tampoc aturen el desenvolupament cognitiu dels nens o dels adolescents”

L’OMS recomana que l’ús de la mascareta no sigui obligatori en els nens de fins a cinc anys, que depengui de diversos factors en el cas dels nens de 6 a 11 anys i que es segueixin els mateixos criteris que pels adults a partir de 12 anys.

En funció d’aquestes directives, cada país ha anat actualitzat les seves pròpies normes d’ús de la mascareta. En el cas d’Espanya, l’ús de la mascareta és “obligatori per a totes les persones a partir dels sis anys”, indica el Ministeri de Sanitat en un document titulat “Preguntes i respostes sobre la tornada a l’escola”.

5. La vacuna és experimental: Fals

El cartell que es refereix a les vacunes diu: “es prohibeix l’entrada a totes les persones vacunades contra la covid19 temporalment”, amb l’argument que es tracta d’un immunitzant “experimental” i que la persona vacunada contra la covid-19 “posa en risc” als qui treballen allí.

El Govern d’Espanya explica que, com altres immunitzants, “les vacunes per combatre la COVID-19 s’han provat en humans mitjançant la realització d’assajos clínics en diverses fases, que inclouen el seu ús en desenes de milers de persones (fase III)”.

A més, el Govern francès proporciona una explicació detallada sobre el procés al qual se sotmeten els vaccins contra la covid-19. Un cop superada la fase preclínica, comencen els assajos clínics aplicats a humans per avaluar si els beneficis de la seva aplicació són superiors als riscos. 

En la primera fase d’assaig, s’observen en desenes de voluntaris els possibles efectes secundaris més freqüents per a determinar la mesura de la dosi. En la segona, que dura diversos mesos, s’avalua la seguretat de la vacuna amb més profunditat, així com la seva capacitat per a generar una resposta immunitària. En la tercera, que involucra a milers de voluntaris, ja intervenen diversos països i es duu a terme en diferents indrets d’un mateix país en els quals es discerneixen dos grups: aquells qui reben la vacuna real i aquells que reben un placebo, per a comprovar l’eficàcia del medicament. 

Una vegada els assajos clínics demostren que el vaccí és segur i eficaç, ha de sotmetre’s a una avaluació exhaustiva per les agències reguladores de medicaments. En el cas de la Unió Europea, les vacunes que s’estan distribuint han sigut avaluades per l'Agència Europea de Medicaments.  

En el següent vídeo de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) s’explica per què les vacunes contra el coronavirus compleixen amb les garanties de qualitat, seguretat i eficàcia.  

Per la seva part, el doctor Alberto García-Basteiro, epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global), va insistir en declaracions a l’AFP en la seguretat de les vacunes contra la covid-19 que estan aprovades: “L’excel·lent perfil de seguretat ha sigut demostrat en els assajos clínics de fase 3 i en l’experiència de vacunació massiva amb milions de persones ja vacunades. El balanç risc-benefici de l’ús d’aquestes vacunes aprovades pel seu ús en humans, es decanta de forma incontestable a favor de la vacunació".

AFP Espanya
COVID-19 Vacunes