Una patent de 2014 detalla l’ús del diòxid de clor per a fumigar, no per a curar malalties
- Aquest article es va publicar fa més d’un any.
- Publicat el 18 de juny de 2021 a les 19:01
- Actualitzat el 18 de juny de 2021 a les 19:02
- 6 minuts de lectura
- Per Adrià LABORDA, AFP Espanya
Copyright © AFP 2017-2025. Qualsevol ús comercial d’aquest contingut requereix una subscripció. Faci clic aquí per obtenir més informació.
“Ocultació de la patent del diòxid de clor des del 2014 per part de la corporació gobierno del estado”, critica en català un dels usuaris que va compartir la seqüència a Facebook (1, 2).
Contingut similar també circula en castellà a Facebook (1, 2, 3) i a Twitter (1, 2, 3).
En el vídeo, una veu masculina explica els detalls de la “patent d’invenció”, registrada l’any 2014 per l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), i narra el procés per a trobar-la a la pàgina web de l’organisme. Enfocant tota l’estona la pantalla de l’ordinador, el narrador destaca frases del document com per exemple: “la present invenció es refereix al diòxid de clor pel seu ús en el tractament d’infecció per virus respiratori” i “entre ells s’inclouen el virus influença, virus parainfluença, rinovirus, virus de la grip aviar, virus del SRAR, coronavirus”. Més endavant, l’home afirma que el diòxid de clor “és segur” i no és tòxic pels éssers humans “en les dosis adequades”.
El diòxid de clor
D’acord amb l’Agència per a Substàncies Tòxiques i Registre de Malalties dels Estats Units (ATSDR), el diòxid de clor és un gas perillós amb un to groc o groc vermellós que es descompon ràpidament a l’aire. “Com que es tracta d’un gas perillós, el diòxid de clor sempre es manufactura al lloc on s’utilitzarà”, afegeix.
Davant l’aparició del SARS-CoV-2, el virus causant de la covid-19, es va difondre la idea que el consum de diòxid de clor podria ser un mètode de prevenció i cura de la nova malaltia. El Col·legi de Metges de Barcelona, la Policia Nacional espanyola i l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) van denunciar aquests remeis, presentats com si fossin miraculosos, i van advertir dels riscos que comportaven per a la salut. El mateix van fer les autoritats d’altres països com el Perú, Argentina i Uruguai, entre d’altres.
AFP Factual també va verificar publicacions que promovien el seu ús contra el SARS-CoV-2 (1, 2).
Un dels seus principals defensors a Espanya és Josep Pàmies, un agricultor i herbolari que, com s’explica en el vídeo viral, es va oferir el maig del 2020 a ser contagiat de coronavirus per a tractar-se amb aquest mètode. Segons el narrador, Pàmies fou “desacreditat i insultat” i “el Govern [espanyol], el Ministeri de Sanitat i els líders de tots els partits polítics” van catalogar aquest remei de “mentida” i “tòxic”. Segons es diu al vídeo, la patent del 2014 representa “una escletxa més per on s’esquerda tot aquest pla orquestrat, fabricat de la pandèmia”.
La patent de 2014
Algunes de les publicacions que difonen el vídeo enllacen la patent de 2014 que es mostra a la seqüència. Com indica el títol, aquesta fa referència al “gas de diòxid de clor pel seu ús en el tractament d’infecció per virus respiratori”. El seu titular és Taiko Pharmaceutical Co. i l’inventor és Norio Ogata.
La patent detalla que “el gas de diòxid de clor té un fort poder oxidatiu i poder d’esterilització, així com un fort poder de desactivació del virus”.
L’OEPM, consultada per l’AFP a finals de maig de 2021, va aclarir que la idea registrada “és per a fumigar una sala, no per a administrar-li a una persona amb la finalitat d’evitar o rebaixar les possibilitats que el virus es propagui”.
Referint-se a la pàgina 3 de l’informe, on es descriu el procediment per a la desinfecció d’un determinat espai, l’OEPM va explicar que “la idea és que els aerosols on podrien estar els virus flotants (‘floating virus’, en la versió en anglès) quedin inactivats”.
“És cert que en les línies 45-52 de la mateixa pàgina diu coses que poden generar confusió”, va reconèixer l’OEPM, posant com a exemple les següents frases: “Pot dur a terme eficaçment el tractament d’una possible malaltia respiratòria (per exemple la pneumònia) que pot desenvolupar-se després de la infecció” i “Pot dur a terme eficaçment el tractament de diverses possibles síndromes (per exemple atac de febre, dolor de gola, etc.) que poden desenvolupar-se després de la infecció”.
No obstant això, el producte patentat té la finalitat de “rebaixar la càrrega viral en l’ambient d’una sala”, va assegurar l’OEPM.
L’organisme espanyol va recordar que “una patent és només un dret exclusiu davant de tercers, però no dóna una autorització de comercialització”, i va explicar que això correspon a l’AEMPS, l’Agència Europea de Medicaments (EMA), o l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) en el cas dels Estats Units.
A més, “la patent tampoc és una garantia d’excel·lència tècnica”, “l’únic que es valora en una patent és si té novetat, activitat inventiva i aplicació industrial respecte a l’estat de la tècnica anterior”, va concloure l’OEPM.
El diòxid de clor és “innocu” i “segur” per a les persones?
La confusió entre l’ús de diòxid de clor com a desinfectant i com a tractament de salut ja ha sigut verificat per l’AFP Factual en altres ocasions com aquesta sobre un arc de desinfecció de novembre de 2020. En aquell cas, el químic i professor de la Universitat de Barcelona Xavier Giménez Font va explicar que “el diòxid de clor és bo com a biocida, com a sistema de desinfecció i és dolent com a medicament”, és a dir, ingerit.
El diòxid de clor “es pot utilitzar, per exemple, per a desinfectar quiròfans, vaporitzant-los”, va argumentar Giménez, tot i que amb una advertència: “No és ni la millor substància ni la forma més efectiva de fer-ho”, ja que “existeixen altres mètodes de desinfecció”, com l’òxid d'etilè o l’aigua oxigenada, que “són igual o més efectius que el diòxid de clor”.
Tanmateix, José Antonio López Guerrero, professor titular de microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), va assenyalar per correu electrònic el passat 28 d’octubre a l’AFP Factual que les maquinàries utilitzen aquest producte “com a desinfectant-viricida”. “El diòxid de clor d’alta puresa i estable s’utilitza com a VIRICIDA, extern, MAI NO INGERIT”, va exclamar.
Diversos experts també van explicar per què aquesta substància és eficaç com a desinfectant, però no per a consumir-la. La química Bárbara Herrera, professora de la Universitat Catòlica de Xile, va explicar a l’AFP que el diòxid de clor és una molècula que s’utilitza com a netejador i desinfectant industrial per a clorar l’aigua, ja que “oxida les membranes dels patògens”.
En la mateixa línia que els anteriors experts, la viròloga de la Universitat de Xile Vivian Luchsinger va argumentar a l’AFP Factual a l’agost del 2020 que el diòxid de clor és una substància tòxica que no ha de ser consumida. Va afegir que en el suposat cas de “matar” microorganismes com virus i bacteris del cos humà, aquest no seria beneficiós: “Existeix el microbioma, que són els bacteris ‘bons’ que habiten en el nostre organisme, per exemple, a l’intestí, i són fonamentals pel nostre equilibri”.
Marli Bettini, subdirectora del Centre d’Informació Toxicològica de la Universitat Catòlica de Xile (CITUC), va afirmar a l’AFP: “No hi ha cap evidència científica que avali la seguretat i eficàcia d’aquesta substància pel seu ús en humans ni en coronavirus, ni en cap altra malaltia per a les quals es presenta com un tractament o cura quasi miraculosa”.
Vol que l'AFP verifiqui algun contingut?
Contacti amb nosaltres
